Actividad para subir nota

¡Hola!, Para preparar los exámenes de esta evaluación sobre Platón os propongo como actividad para subir nota leer los fragmentos que entran en selectividad y señalar lo siguiente:

1. Tema (disciplina filosófica).

2. Problema (Cuestión que intenta aclarar, en forma de pregunta).

3. Breve resumen (No más de 5 o 6 líneas).

Lo que se ha de leer es: La República de Platón

a) Libro II: 368c-376c,

b) Libro IV: 427c-445e,

c) Libro VII: 514a-520a,

d) Libro VII: 532b-535a

Podéis hacerlo de alguno de los fragmentos o de todos, también hacerlo en grupo señalando quiénes han participado.

Anuncis

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Història de la filosofia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Actividad para subir nota

  1. Oscar Blanco Acuña ha dit:

    a)Libro II:368C-376C

    1.Tema: política

    2.Problema: ¿Cómo y por qué se formaron las ciudades?

    3.Resumen: Todo y que el diálogo intenta explicar cómo aparicieron la justicia y la injusticia en las ciudades, este fragmento en concreto desarrolla (a través del principio socrático de la técnica y su conseqüencia lógica que es la de la especialización) una especie de “cosmologia” y “cosmogonia” de la ciudad. En la que Sócrates expone a Glaucón sus tesis sobre el porque de las ciudades (la necesidad), su constitución primigenia (ciudad sana habitada por productores agrícolas, artesanos y comerciantes) y su posterior desarrollo (ciudad infectada por el lujo en la que se genera la necessidad de los guardianes y de lo que ahora llamariamos “sector terciario o sector servicios”).

  2. Sergio Quirante ha dit:

    d) Libro VII: 532b-535a

    Tema: Teoria del Coneixement

    Problema: Com és possible el coneixement?

    Resum:

    Aquest diàleg ens intenta explicar la teoria de la reminiscència. Parteix fent una comparació del mite de la caverna amb la dialèctica, es a dir que a través de les preguntes adequades adquirim més realitat i arribem fins a l’autentic coneixement. A més justifica que el mètode dialèctic és l’únic per poder conèixer sabent solament el pricncipi de les coses, ja que conèixer es recordar. Apareix també el símil de la línia on ens explica que hi ha diversos graus del coneixement i ens diu que solament podem tenir saber del món de les idees, pensament i coneixement perquè són l’essència i argumenta que que el món sensible no ens mostra un coneixement absolut perquè tot són meres opinions (imaginació i creença que són aparences), ja que el món sensible està en continu canvi.

  3. Albert Ros ha dit:

    c) Libro VII: 514a-520a

    Tema: El problema de la realitat.

    Problema: Què és la realitat?

    Resum: Aquest fragment de la República parteix de l’idea del “mite de la caverna”. Aqui Plató en vol donar a conèixer si el que veiem es realment la realitat o es cosa dels nostres sentit. Parteix de que uns joves estan encadenats a una cova des de petits, sense poder moure’s i sense tenir contacte físic ni visual amb una altra persona. El que els joves veuen és únicament la fluctuació de les flames del foc encés darrere seu i tot el que passa pel costat del foc, es a dir, les sombres. El que creuen que veuen els encadenats és realment la realitat, però realment el que veuen és la sombra de la realitat. Però, argument que, si deixem un jove encadenat lliure anirà a la llum i el primer que veura serà les ombres vistes anteriorment, els objectes del que venen les ombres, al sortir a fora els objectes al reflex de l’aigua i finalment el objecte en si. L’objectiu és arribar a l’idea del bé.

  4. ¡hola!,
    Van bastante bien estos resúmenes aunque se pueden seguir haciendo intervenciones que quieran matizar o destacar algún otro aspecto de los fragmentos.
    Albert, en el tema se ha de poner la disciplina correspondiente (en este caso Metafísica). Cada una de las disciplinas se encarga de uno de los cinco problemas.
    Vuestros compañeros deberían agradeceros el compartir con ellos parte del trabajo hecho.
    ¡hasta pronto!

  5. Yaiza García ha dit:

    C.-
    Libro VII: 514a-520a

    Tema: El problema del coneixement

    Problema: Què és realitat?

    Resum: En aquest fragment del Llibre VII, i a partir del mite de la caverna, ens vol donar a conèixer que és la realitat a partir del món sensible i el món intel.ligible, i així, els quatre graus del coneixement. Tot això a partir de la dialèctica, es a dir, de fer preguntes que et conduiran al coneixement del que és el bé. Al mite de la caverna es poden distingir dos mons, el món sensible, quan el presoner es alliberat i aquest comença a ser crític amb allò que l’envoltava. I que el món intel.ligible, el coneixement que va adquirint.
    A més, es pot apreciar el grau de coneixement. El primer grau perteneix al món sensible i són les imatges de l’ ombra dels objectes que es reflexen. El segon grau també pertenexeria al món sensible, i serien les imitacions dels objectes artificials que es mostraven per sobre de la paret. El tercer grau ja perteneixent al món intel.ligible i pertanyents als objectes naturals que es reflecteixen a l’aigua. Finalment i com últim grau, la imitació de les idees naturals com, l’arbre.

  6. Davinia Madrid ha dit:

    b) Libro IV: 427c-445e

    Tema: Política de Platón (Justicia en la polis)

    Problema: ¿Como debemos organizarnos para vivir en sociedad?

    Resumen:

    Platón, conversando con Sócrates, afirma que para hallar una polis justa (sociedad ideal), no hay que buscar la felicidad del individuo, sino el bien común para la ciudad.
    Cada ciudadano debería trabajar en un puesto de trabajo u otro, según el aspecto de alma que posee, y así dividir la ciudad en tres clases:
    1. Payeses, artesanos y comerciantes (Aspecto concupiscible)
    2. Guardianes y guerreros (Aspecto irracional)
    3. Gobernantes (Aspecto racional)
    Si cada ciudadano hace su trabajo asignado, gozará de la felicidad que esté unido a ello.
    Por lo tanto, si una ciudad está bien constituida gozará de todas las virtudes: la prudencia (gobernantes), el valor (guardianes), la templanza (armonía entre prudencia y valor) y la justicia (ocuparse únicamente de los propios asuntos).
    Afirma que lo difícil es determinar si obramos por 3 principios diferentes o por uno solo, es decir, si el alma interviene en cada uno de nuestros actos o no.
    No obstante, la justicia consistirá en que cada individuo con su propia alma cumpla la función que se le ha asignado (armonía y salud del alma), la injusticia consistirá en el incumplimiento de la función asignada (enfermedad y discordia del alma).

  7. Oscar Blanco Acuña ha dit:

    Platón, después de lo que ha resumido Davinia, a través de una analogia entre Estado y alma desarrolla su antropologia, en concreto la teoria del alma y la división en tres partes de la misma, para desembocar en su ética mediante el mismo símil.

  8. Paula Arévalo ha dit:

    b) Llibre IV: 427c-445e
    Tema: Política
    Problema: Com ens hem d’organitzar per viure en societat?
    Resum:
    Diàleg entre Sócrates i Plató on s’explica en concepte de justícia i felicitat a la polis, que consisteix en respectar l’ordre jeràrquic establert per Plató i aconseguir que cadascú compleixi la seva tasca corresponent. Per tant, trobem que depenent de l’aspecte dominant de l’anima (i de la nostra classe social) ens haurem de dedicar a una tasca o altra. L’individu que poseeixi una ànima dominada per l’aspecte concupiscible, es trobarà a la classe dels pagesos, artesans i comerciants, que són els productors de béns i serveis. D’altra banda trobem la classe dels guardians i guerrers, que defensen la polis i vetllen per la seva seguretat, l’anima dels integrants d’aquesta classe social estara dominada per l’aspecte irascible. I per últim, i no per això menys important, tenim la classe dels governants, on domina l’aspecte racional, són savis i han de governar.
    Per tant, si, com he mencionat abans, es compleixen les tasques corresponents trobarem una polis justa que aconsegueix la seva eudaimonia. D’altra banda tenim tres tipus de virtuts derivades del bon funcionament dels aspectes de l’ànima, la saviesa o prudència per prendre decisions la trobem a l’aspecte racional, la fortalesa o el valor per portar a terme aquestes decisions es troba a l’aspecte irascible i la moderació per fer les coses es troba a l’aspecte concupiscible. Si aquests tres aspectes funcionen de manera harmónica, sempre i quan el més fort domini aquell inferior, tindrem justícia que ens portarà l’eudaimonia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s