Ser bo és un signe de saviesa o ens fa més dèbils davant els altres?

Elabora un breu text argumentatiu (no més de 10 línies) per preparar el primer debat virtual entre les classes (A i B) sobre l’intel·lectualisme moral de Sòcrates. Les preguntes següents et poden servir a l’hora de redactar-lo:

a) Qui pensa correctament, actua correctament? Saber què és el bé equival a practicar-lo? D’on provenen les nostres idees sobre el que està bé o malament? En quina mesura són «nostres»? Si fossin més «nostres» seria diferent?

b) Ningú no fa el mal sabent-ho voluntàriament? Hi ha maldat o només hi ha ignorància? Com es podrien corregir millor les conductes indesitjables socialment, mitjançant el càstig o mitjançant l’educació? Què pot tenir un efecte més durador? Què és més difícil d’aplicar? Què és més costós econòmicament?

No s’han de respondre totes sinó que heu de triar alguna que considereu més interessant.

Recordeu les normes del debat aquí

El debat restarà obert fins al proper 22 de novembre i la participació és obligatòria.

Anuncis

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Debats, L'àgora. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

80 respostes a Ser bo és un signe de saviesa o ens fa més dèbils davant els altres?

  1. Daniel Pozas ha dit:

    Personalment crec que no totes les persones que creuen que actuen correctament, actuin correctament, ja que pel que per ells pot estar una acció correcta, a la resta de persones no els hi pot semblar de la mateixa manera, poden tenir un concepte del que es correcte diferent del concepte que té l’altra persona, llavors aquesta persona pot pensar que està actuant de forma correcta sense donar-se compte que s’està equivocant, i per tant podria estar fent mal a alguna persona sense voler i a l’hora estar fent-se mal así mateix per fer mal a aquesta persona.

  2. Albert Llamas ha dit:

    Com ha de fer-nos més dèbils el SABER? Des d’antic s’ha aprofitat la ignorància del poble per controlar-lo. Cuanta gent ha mort per creure coses, no només la religió, que eren falses? Dèbils! Quina barbaritat! El coneixement és la única possessió annexionada a la nostra persona, forma part de nosaltres i és l’únic que mai ningú no ens podrà prende.

  3. Albert Llamas ha dit:

    Partint de la afirmació de Sòcrates de que existeixen idees absolutes, evidenment que la bondad és un signe de saviesa; posem un cas hipotètic en que existis una petita societat de persones que viuen amb totes les necessitats cobertes i una altra que no en té cap de coberta i ademés han viscut així tota la vida. La primera probablement serà una societat democràtica on qualsevol conflicte es resol raonant i de la manera que afavoreixi al màxim possible tots els components del grup. En la segona probablement hi trobariem una monarquia on el més fort hauria assolit el poder i totes les decisions les prendria mirant-se primer a ell i després a la resta.
    Els demòcrates han dedicat temps al pensament, han arribat a conclusions i han pogut trobar una solució els monarquitzats miren de sobreviure i només poden obeïr o revelar-se i perjudicar-se entre sí. Els qui tenen temps pel coneixement, tenen temps per la bondat.

  4. Ana Mateos i Miguel Flores ha dit:

    La nostra opinió defensa les dues postures.
    Per una banda, ser bo és un signe de saviesa, ja que gràcies a saber el significat del que és ser bo, té un model per poder arribar a ser-ho. Però a la vegada, al no haver una veritat absoluta, cada individu té un concepte diferent del que és ser bo, però per a ell segueix sent un signe de saviesa, degut a que cada individu té una veritat relativa i subjectiva.
    Per altra banda, també pensem que el fet de ser bo ens fa més dèbils davant dels altres. Degut a que nosaltres podem confiar en una persona i aportar-li tota la nostra bondat, a la vegada que aquesta ens pot estar enganyant i aprofitant-se de nosaltres fent-nos així més dèbils.

  5. Luis Rubio ha dit:

    Ser bó és un signe de saviesa, que ens mostra que la gent que no és sàvia és ignorant, ja que no sap el que és la idea del bé. Per tant, tota persona que fa mal, no ens vol dir que està “transmeten” la seva maldat, sinó que no està capacitada per diferenciar el que esta bé i el que està malamant. De no ésser aixì, el sistema judicial implantat per la nostra societat no tindria cap sentit, perquè, de que serviria castigar a alguna persona (per cometre un assassinat), si ja sabem des de un bon començament que no podrà canviar mai? Se suposa que quan s’empressona a una persona acussada d’un assassinat (per exemple), es fa perque recapaciti sobre els actes comessos i se’n adoni de l’error comès, perquè pugui ésser readmés a la societat canviant la seva manera d’actuar. Aleshores, podríem afirmar que el fet de que una persona passi un temps en la pressó, normalment, és un métode que no únicament serveix com a càstig, sinó que l’individu s’està “autoeducant” (amb ajuda de psicòlegs i gent especialitzada) per a ser millor persona . Tantmateix, també es cert que potser el fet d’educar és més costós que si únicament és catigués, però a la llarga, penso sortiría rentable aquesta educació, perque hi hauríen menys delictes, menys gent empressonada, i menys assumptes a resoldre en l’àmbit judicial. A més a més, el càstig té una durada molt més efímera, que no pas l’educació, i sobretot si aquesta educació l’has aconseguit mitjançant reflexions pròpies.

    • Albert Llamas ha dit:

      No estic d’acord amb la teva sentència “tota persona que fa mal, no ens vol dir que està “transmeten” la seva maldat, sinó que no està capacitada per diferenciar el que esta bé i el que està malamant”; si això fos així la sabiduria de les persones estaria total i únicament en funció del seu intel·lecte. La gent que no diferencia el bé del mal és aquella que mai no ha necessitat distingir-les. Segons la teva afirmació, un ésser humà té un límit de coneixement com si fos una memòria USB i quan arriba al màxim no pot assolir res més en canvi jo penso que aquell qui es dediqui a l’estudi, no te fronteres.

  6. Kevin Tejedera ha dit:

    Discrepo una mica sobre les teves afirmacions. L única persona capacitada per poder jutjar a una altra sobre els seus actes, i si son o no fruit de la ignorància , es aquella que ha aconseguit arribar a l’Idea del bé ( com tu dius la persona sàvia). Per tant no pots jutjar la maldat d’una persona en funció de si actua o no amb concordança de la teva idea d’actuar bé , i que aquesta , podria no ser la Idea real de maldat. per altra part no considero que el sistema judicial implantat estigui per fer re capacitar a ningú ,sinó que s’hauria instaurat per castigar aquella acció de maldat que es mal vista per la nostra societat i que no pel fet d’això hagi de ser la veritat absoluta. El càstig de presó no és un sistema “d’autoeducació” ,és un conseqüència per no dur a terme correctament les lleis morals d’aquesta societat. Les persones som imperfectes i canviants i per tant la nostra visió de les coses també tendeix al canvi.
    (Luis deia no més de 10 línies aprox. I per no excedir-me no et puc fer una contra argumentació completa)

  7. Laia Melero ha dit:

    Personalment, crec que hi ha unes idees establertes per a allò que està bé i per al que està malament, i tothom, en certa manera, les coneix o té una vaga idea d’elles. Per això, tot i que algú conegui la idea del bé, no té perquè practicar-la, ja que, alhora coneix també la idea del mal i pot decidir actuar en una posició o en una altre. Per tant, aquell qui fa el mal actua voluntàriament i amb plena consciència, el que passa és que ha comparat el que està bé i el que està malament i, per una raó o altre, ha decidit posicionar-se en la idea del mal.

  8. Victor Ortiz ha dit:

    Jo crec que pensar correctament no vol dir actuar de manera adequada, és a dir, l’idea del bé es diferent per a cadascú. El que es bo per a una persona pot ser dolent per a una altra. Cada persona pot pensar que el que és correcte per a ell, també és correcte per a les altres persones, però sovint es demostra que aquesta afirmació es incorrecta, i de vegades si algú fa el que es bo per a ell sense pensar en els altres podria afectar als altres.
    Jo penso, que ser bo és un signe de saviesa, però que també mostra debilitat davant de les altres persones, ja que al veure una persona que es sacrifica pels altres, passaria el que passa sovint, s’aprofitarien d’aquesta persona.

  9. José Vidal González Barredo ha dit:

    Si Daniel afirma que “no totes les persones que creuen que actuen correctament, actuïn correctament” és perquè aquestes, diria Sòcrates, no coneixen la veritable idea de bé que no és relativa. Ana i Miguel afirmen que “cada individu té un concepte diferent del que és ser bo” però aquest no podrà ser el que buscava Sòcrates, que ha de ser universal. És a dir, no podria donar-se el cas que “algú fa el que es bo per a ell sense pensar en els altres”(Víctor). Tampoc s’identifica amb cap idea particular que qualsevol pugui defendre (“no pots jutjar la maldat d’una persona en funció de si actua o no amb concordança de la teva idea d’actuar bé”(Kevin) ni amb les “idees establertes” (Laia) socialment.
    Només serà realment eficaç si “l’has aconseguit mitjançant reflexions pròpies”(Luís) que hagin estat conduïdes per la nostra raó de forma correcta, si “per una raó o altre, [algú] ha decidit posicionar-se en la idea del mal” (Laia) serà que no ha estat així. Perquè “Els qui tenen temps pel coneixement, tenen temps per la bondat”(Albert) és fonamental fer d’aconseguir aquest temps una prioritat a les nostres vides.
    Ser bo, en el sentit socràtic, no significa un altruisme cec i incondicionat, està molt lligat a ser just. Penseu-hi aquells de vosaltres que heu afirmat que ens fa més dèbils (Ana, Miguel i Víctor).

  10. Alejandro Moya ha dit:

    Jo penso que hi ha unes idees universals del que es ser bo i dolent, i que la majoria de persones coneixen aquestes idees, en canvi també n’hi ha altres idees que depenen de la cultura i que nomes les saben aquelles persones que coneixen la cultura.
    Per tant, n’hi ha dos tipus de persones que obren malament
    • Els que han decidit actuar així ja que simplement son massa dèbils com per a abstenir-se d’alguns desitjos que podrien molestar a altres individus.
    • Els que ho fan involuntàriament, ja que estan acostumats a les idees de la seva cultura i han fet una acció mal rebuda en una cultura diferent , en la que ells desconeixien que la seva conducta era dolenta o poc correcte.

    • Andrea Rama i Marina Mancilla 2A ha dit:

      Nosaltres compartim el pensament de que hi ha idees universals del que bé i el mal, però per altre banda, fins a quin punt es pot saber si el nostre coneixement sobre el bé es el correcte? Ja que constantment ens veiem condicionats per la nostra cultura (entorn). A més cadascú te una idea diferent del que es el bé .

      • José Vidal González Barredo ha dit:

        Alejandro no és tan clar que tothom conegui aquestes idees universals i per poder-les conèixer (Marina i Andrea) hem de comprovar, mitjançant la reflexió, si realment adopten un punt de vista imparcial i desinteressat. Que la cultura i l’educació es condiciona és tan cert com que també podem emancipar-nos d’algunes de les seves idees.

  11. Ricard Montemayor ha dit:

    Respecte la pregunta, Qui pensa correctament, actua correctament?, veiem que el filòsof per mitja de la maieuta, pretén que un interlocutor arribí al pensament correcte, que el permetre actuar correctament ja que tindrà un coneixement del que es correcte però, tot i això, no sempre trobarem que un pensament correcte, es sinònim d’una actuació correcta en la nostra societat, ja que podem trobar que el concepte del que es correcte pot ser diferent per a cada persona i per tant, una actuació d’un individu pot ser valorada com incorrecte per una altre, ja que cada persona tindrà una percepció diferent del que es correcte.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Ricard, per Sòcrates, encara que “cada persona [pugui tenir] una percepció diferent del que és correcte” només la idea universal, que és única, és la veritable.

  12. Mireia Padrós 2A ha dit:

    Ser bo és un signe de saviesa. Aquesta saviesa, no ens portarà a ser dèbils, com s’ha argumentat anteriorment, això és degut a què l’injust l’únic que farà intentant debilitar el savi es perjudicar-se a ell mateix. Saber pel contrari, ens suposa superioritat. Podrem evitar els injustos, per tant ningú podrà treure profit de nosaltres a través de la maldat, tindrem plena voluntarietat en els nostres actes, serem virtuosos sent ben vistos per la societat i per nosaltres mateixos,… Veient aquests beneficis tothom hauria d’intentar assolir la raó. Per tant, tot injust si en algun moment es dóna compte que només es perjudica a si mateix, voldrà aconseguir la raó per ser conscient i obra correctament sense perjudicar-se.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Mireia, argumentes correctament però vas una mica més enllà de Sòcrates: no “podrem evitar els injustos” encara que comprenguem les raons de per què s’estan equivocant. ara el mal que ens poden fer és menor des d’aquesta saviesa.

  13. Ana Mateos ha dit:

    El que he explicat sobre el fet de “ser bo ens fa més dèbils davant els altres”, ha sigut des del meu punt de vista i respecte la meva perspectiva del que és la realitat, ja que com vaig dir l’altre dia no hi ha una realitat universal, sinó relativa. Per això cadascú pot tenir una idea diferent d’aquest aspecte. Em vaig referir a que un mateix, a vegades, pot sentir-se dèbil davant els altres en el moment en que aquest realitza una bona acció cap a ells i no es bé corresposta, potser no és del tot correcta la paraula “dèbil” per definir-ho, sinó que seria millor dir impotència o decepció. Llavors, basant-me en l’explicació de Sòcrates, se que és cert que ell diu que el ser bo, no significa un altruisme cec i incondicionat, i que promulgava el bé comú i la justícia. Per això diu que la societat ha d’estar dirigida per éssers virtuosos,és a dir, justos; on el ciutadà ha de respectar i obeir les lleis socials, per arribar a una bona convivència social basada en la llibertat d’expressió i la igualtat entre els homes. Amb aquest raonament, tothom és igual i ningú està per sobre d’altre, així doncs el ser bo no ens fa més dèbils davant els altres.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Ana “cadascú pot tenir una idea diferent” però el que és important és el com s’argumenta o justifica. És per això, que no totes les idees valen el mateix.

  14. Otman Mahyou ha dit:

    Jo crec que no hi ha res universal, és a dir que tot es relatiu, depèn de cada persona, la situació en la que es troba, en la societat en la que viu, i l’educació que rep, arribarà a obtenir uns valors o un altres, a més a més si existissin valors universals, tots els éssers humans seriem iguals entre nosaltres, ja que pensaríem de la mateixa manera, actuaríem tots iguals, tindríem els mateixos objectius, etc. I per tant no existirien tantes cultures ni tantes llengües, ni tantes ciències,…. A partir d’aquests fets puc arribar a la conclusió de que cada persona és única i per tant diferent de les altres persones, i per tant cada persona tindrà el seu punt de vista, els seus objectiu, els seus valors, etc. Per tant responent a la pregunta “ser bo es un signe de saviesa o ens fa més dèbils davant els altres?” Puc afirmar que com que cada persona és única i pensa per si mateixa, cada una tindrà una resposta diferents i per tant subjectiva a aquesta pregunta, ja que depenent dels factors anteriorment descrits podrà respondre a aquesta pregunta d’una manera o una altre.

    • Otman ha dit:

      Crec que l’unic que hi ha d’universal es que tot es relatiu.

      • José Vidal González Barredo ha dit:

        Otman pot ser que si, però els éssers humans no vivim aïllats sinó en companya d’altres. És per això que hem de trobar idees més enllà de les nostres pròpies percepcions i interessos (universals), perquè hem de conviure. I això no implica necessàriament uniformitat en els modes de vida.

  15. Joan Muxí ha dit:

    Jo crec que cada persona actua segons les seves costums i sobretot la seva societat, una acció es classificada coma bona o dolenta depenen de les conseqüències que pugui tenir cap a tu, els teus coneguts o la teva societat. Ser bo per tant és signe de saviesa ja que planteges les conseqüències de cada acció que fas avanç d’efectuar-la, en canvi el no saber s’associa amb la ignorància ja que ignores qualsevol conseqüència negativa cap a tu o la societat. No per això el no saber és maldat, una acció que tingui conseqüències negatives per a la societat pot ser executada si no es tenen en compte o no es coneixen les conseqüències però això no converteix en una mala persona, la mala persona és la que sabent les conseqüències executa una acció dolenta per a la societat encara que el benefici a ell.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Joan és molt important tenir present quines poden ser les conseqüències dels nostres actes per tal de poder actuar correctament: abans d’actuar la reflexió té un paper molt important (també després per avaluar si el nostre càlcul ha estat correcte).

  16. María Carrasco 2A ha dit:

    Pienso que saber lo que está bien y saberlo distinguir de lo que está mal es un proceso con el que uno no nace, sino que hay que aprenderlo racionalmente, como decía Sócrates. Este proceso desde mi punto de vista, no empieza en la escuela cuando un niño tiene tres años, sino que empieza desde que nace. Desde el momento del nacimiento, los padres y la familia tienen que enseñar a los niños a distinguir lo que está bien de lo que está mal. Durante esta educación no debe existir el castigo como método de corrección de alguna conducta incorrecta. Sin embargo, se debería dialogar, explicar, poner ejemplos… Creo que si el proceso educativo se hiciese bien ( para ello todos tendríamos que tener claro lo que es el bien), luego no sería necesario corregir conductas socialmente indeseables, lo cual sería menos costoso económicamente y tendría un efecto mucho más duradero. Mi conclusión es que si la educación se hace correctamente no costaría tanto dinero a la sociedad y además las personas sabrían distinguir entre el bien y el mal y no harían mal sin saber.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Maráa, es vital el papel de la educación pero siempre siguiendo el mjodelo socrático que las ideas sean resultado de la reflexión del individuo y no un simple adoctrinamiento social.

  17. Sebastian Silva ha dit:

    Una persona actua amb el bé, en la mesura que sap que és el bé, és adir una persona per actuar de manera bondadosa ha de saber el veritader significat del bé, degut a que és una idea objectiva i no subjectiva. Encara que podem comprendre part del sentit objectiu, pero no tot. Aquesta part on no comprenem o no sabem el seu veritader significat, és on surten les variacions i idees sjubjectives. En conclusió l’ ésser bó és acte de sabiduria, ja que una persona actua de manera bona només quan sap el seu significat (objectiu ja que si és objectiu estaria equivocat)

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Sebastian, exacte. Les idees subjectives les tenim tots però el bé, per Sòcrates és ser capaç d’adoptar un punt de vista universal i objectiu. (El segon “objectiu” al parentesi hauria de ser “subjectiu”)

  18. Jo crec que no hi han unes idees universal ja que les persones pensen de forma diferent unes a les altres, llavors la seva idea del bé dependrà de molts factors com per exemple un moment puntual de la seva vida, la cultura (societat) en la que viu, l’educació, entre molts altres. Per tant cada individu tindrà uns valors o un altres, depenent de les bases obtingudes prèviament.
    Personalment crec que ser bo es un signe de saviesa ja que realitzar actes bons millora la societat i al mateix temps les persones. Per tant si tothom realitzes actes bons seriem més savis. I com el saber es poder, doncs, obtindríem una societat en que predominaria el bé i no el mal ni la ignorància. I ser bo no ens fa més dèbils davant els altres sinó tot el contrari ens fa més forts i savis.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Aitor, la saviesa del que és bo està en haver trobat aquestes idees universals que tu dius que no existeixen!

  19. Luis Guzmán ha dit:

    Jo opino que ser bo seria un signe de saviesa en una utopia. Si som realistes ens podem adonar que la saviesa, com a conjunt de coneixements, es RELATIVA. Un exemple es que ningú pot arribar afirmar que el que sap fins ara no es més que coneixements basats en una realitat inventada, o el que es el mateix, un intent d’explicació lògica de la realitat, el qual no és totalment verificable encara que funcioni per a nosaltres. Per tant, basant-nos en aquesta idea, afirmo que la saviesa es l’aprofitament total del nostres desitjos i possibilitats en relació a la capacitat d’adaptació en la societat, separant així la saviesa d’altres valors com els nivells intel·lectuals, culturals…

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Luis que tot coneixement pugui ser superat per un altre més acertat o explicatiu no resta importància al desig d’un saber amb aspiració de ser universal. Encara que acceptem que tota saviesa és relativa (serà superada en alguns aspectes per teories ulteriors) no sé si tu simplement la vincules a l’egoisme com Sòcrates ho fa a la consideració de l’altre. En tot cas el resultat son dos móns molt diferents, en qual voldries viure tu?

  20. Oscar ha dit:

    Ser bo és un signe de saviesa. Qui coneix la idea universal del bé i i de com es pot dur a la pràctica, el practicarà perquè sap que li beneficiarà a si mateix tant en l’àmbit individual, perquè aconseguirà la felicitat i sap que no té mala consciència ni res de que penedir-se, i en l’àmbit social perquè sap que beneficiarà a la societat en la que viu, i que gràcies a aquesta ell pot viure bé, ja que té les necessitats bàsiques cobertes i així pot dedicar part del seu temps a raonar. Qui pensa que ser bo és una mostra de feblesa davant els altres és perquè té una idea de bé relativa i subjectiva, i no coneix la idea universal i tots els beneficis que comporta la seva pràctica.

  21. Marc Arcediano ha dit:

    Per començar, y llegint els diversos comentaris i opinions que aqui figuren, crec que no podem afirmar que la bondad la podem estipular con a universal, i que tothom sabem el que es bo y el que és dolent, ja que, com altres companys han dit, el que pot ser bo per uns, pot ser dolent per uns altres. Un altre punt que demostra que no podem estipular la bondad com a universal és el seguent. Si partissim de que X conceptes fossin dolents, i un d’aquests sigués per exemple el de robar. Ara posem-nos al cas de que una familia, donada la situació laboral i econòmica actual, no treballa cap de les persones que la hi integra i que aquesta no cobra cap tipus d’ajuda i ha de mantenir a un o dos fills i al pare (per exepmple) d’aquesta família i per fer que els seus fills puguin menjar agafa i roba 1kg de patates (altre exemple), aquest fet està be o malament? Per els qui responguin que està malament, aleshores, marcarieu a aquest home com a dolent? A més a més, en cas de castigar-lo, el castigarieu igual que una persona que roba amb ànim de lucre (ja que totes dues persones realitzen el mateix acte, que és robar)? Aquest últim punt crec que també demostra que no té res a veure que una persona actui malament amb que aquesta sigui bona o dolenta, de vegades això crec que dependrà d’una necessitat. A més a més, no crec que la bondad sigui un signe de saviesa, com a mínim en l’actualitat. Una persona amb molta saviesa normalment a l’ actualitat, l’utilitza en el seu propi benefici, sense preocupar-se per la resta, i mirar només pel teu propi benefici porta a que actuis malament, ja que sempre miraràs per tu i intentaràs aprofitar-te al màxim dels demès per obtenir tu el màxim possible. Això es demostrable amb la frase que es diu de ‘És tan bo que a vegades és tonto’ Aquesta frase crec que es va crear perquè la gent sap que, torno a repetir, a l’actualitat, si ets massa bo amb la resta, aquests s’aprofiten de tu, i n’hi ha gent que no es dona ni compte. Això és un símbol de sabiesa? Per acabar, hem de tenir en compte també el que volem aconseguir les persones, ja que qui vulgui aconseguir diners i poder (el que vol la majoria de persones ara mateix), crec que la vida ens ha demostrat que no ho podríem aconseguir ser bons.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Marc:
      1. No es tracta de jutjar “formalment” els actes (que s’ha fet) sinó la idea que mou la persona que actua (que és molt diferent i es el que dona valor moral a l’acció)
      2. En una mateixa situació de necessitat no tots actuem de manera igual i, per tant, també podem distingir qui actua de forma sàvia (bé) o dolenta (ignorància)
      3. La saviesa de que parlem no és simple coneixement sobre les coses sinó també la consideració, com deia tan acertadament en Joan, de les conseqüències dels nostres actes sobre els altres.
      4. En segons en què entorns és veritat que els valors que dominen són els que tu dius però hem vist un munt de filòsofs que ens assenyalen un camí diferent vers la felicitat. Ens haurem de sotmetre acríticament a aquests valors dominants?

  22. carlotablanco ha dit:

    Si partim de les idees Socràtiques, el bé és un signe de saviesa ja que segons Sòcrates cap esser humà actua malament o amb maldat a conciència. Yo opino que qui raona bé, és a dir, qui utilitza correctament la raó i de manera adecuada, actua correctament i per tant fa el bé. Però aqui és on també penso que lo relatiu té un paper important. Depèn de la persona, situació o cicumstància, es fa el bé o es perjudica a altres persones o per beneficiarte a tu mateix o per proteguir a altres persones d’alguna cosa.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Carlota que hi hagi gent que es guií per idees relatives no vol dir que necessariament tots hagin de fer-lo i, segons Sòcrates, només demostraríem saviesa quan actuarem sense perjudicar els altres (no fer bé a uns en detriment d’altres).

  23. Lara Sánchez Aguado ha dit:

    Penso que la majoria de persones que fan res malament, no tenen la mateixa voluntat de fer-ho. Posant com exemple la conducta d’un nen petit. A vegades fa determinades coses vingudes del desconeixement que tenen, ells pensen que es el que han de fer ja que encara no entenen que es allò correcte i allò incorrecte. Per tant aquells actes son voluntàriament ignorants ja que encara no tenen maldat en sí. Sinó que es a partir d’aquell moment (moment en el qual fan l’acció) que se’ls ensenya a corregir-la, i a fer-li entendre que el que ell fa és incorrecte, i és per tant una conducta corregida mitjançant l’educació i no el càstig. Crec que corregir les accions mitjançant l’educació es molt més factible que el càstig, però que les dues parts tenen coses negatives però també positives. Al cap i a la fi res funciona igual en tothom, per alguns seria més útil l’educació i per altres el càstig, però un càstig submergit en la raó, un càstig que els hi faci pensar perquè es troben ara “càstigats”, quan podrien estar fent altres coses. Crec que no es pot valorar la part econòmica, les dues poden arribar a ser una pèrdua de temps, amb depèn quines persones, però en altres poden ser molt efectives.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Lara, castigar és més ràpid però l’efectivitat a llar termini és baixa perquè la persona no compren en què s’està equivocant i no pot així rectificar.

  24. Marina González ha dit:

    Per a mí actuar de manera correcta està influenciat directament per la educació que has rebut, encara que n’hi ha excepcions.
    Es coneixen molts casos de germans que amb la mateixa educació i/o possibilitats, un ha acabat a la presó i l’altre amb una carrera universitària i sent una persona de profit. Es aquí on entra en lloc el caràcter de cadascú. I això difícilment ho podrem canviar, però podem intentar polir aquestes conductes aconseguint que al final acabi essent una bona persona. De manera que crec que les bones conductes vénen influenciades per una bona educació. Encara que per a mí la gran pregunta és: que és considera ser una bona persona? Crec que ningun esser humà té la resposta a aquesta pregunta, degut a la ambigüitat i subjectivitat que es pot analitzar.

    Jo m’atreviria a dir que ningú és bo ni actua correctament al 100%, ja que tothom ha fet alguna vegada algun acte a la seva vida que encara sabent que hi estava actuant de manera errònia, ho acaba fent-ho perquè li convenia personalment. En la meva opinió una bona persona és aquella que és humil, sap reconèixer les seves errades i sap apreciar els seus èxits sense fanfarronejar, però sobretot i el més important és tenir respecte a les persones que t’envolten. I aquest és un fet que és irrefutable.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Marina ningú actua sempre d’acord al bé, com ningú és savi completament, el que és important és la voluntat de ser-ho la major possible de les ocasions i el podem comprovar per les seves conseqüències.

  25. Marta Díaz i Jéssica Muñoz ha dit:

    Tenim que tindre en compte que el que per a nosaltres es pensar bé potser per a una altra persona es tot el contrari. Per tant, qui pensi bé (per a ell) actuarà bé en base als seus principis i ideals però no necessariament amb els de un altre. Per això es necessària una idea universal per actuar bé en base a la idea universal que tindria tota la societat. També em de tenir en compte que no per saber que es el bé actuaràs en conseqüència amb ell, es necessari tenir la voluntat de fer-ho i les ganes. Em de tenir en compte que les nostres idees, en gran part són ensenyades per la família , apreses a l’escola o per la societat en general i que ens han creat esquemes mentals que constitueixen els nostres models sobre la realitat i que com els tenim integrats des de ben petits en nosaltres mateixos no són propis i condicionen la nostra visió del “bé” i el “mal”. Per tant necessites la voluntat de fer el bé, i si no la tens en conseqüència faràs el mal. El que es necessari és el coneixement perquè si de debò saps el que és i no és el bé actuaràs en base ell perquè no fer-ho es perjudicar-te a tu i la societat i és incoherent.
    El que es indiscutible es que la manera per aconseguir la execució del bé es mitjançant l’educació. Perquè mitjançant el càstig s’actuarà per evitar-lo i no per principis o ideals ni coneixement i tampoc utilitzant la raó que és el que en fa bones persones. A més l’educació és més duradora perquè el càstig si es retira no te validesa però els principis i valors de l’educació perduren. Malgrat tot tan l’educació com el càstig són mecanismes d’aprenentatge que requereixen constància i temps, encara que l’educació es més costosa perquè necessita de l’ús de la raó i entendre és més difícil que memoritzar les conseqüències de dur a terme algú que prova un càstig. L’educació és més costosa perquè requereix d’institucions com col•legis, instituts, universitats i acadèmies i per educar la societat.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Marta i Jèssica, quan dieu que l’educació és més cara hauríeu de pensar en els costos que té per la societat i les persones el que hi hagi individus que facin mal a d’altres. Pot ser si els haguéssim educat prèviament o els resocialitzem, després d’haver comés un delicte, veuríem que els beneficis socials compensen de llarg.

  26. Román Carreras Sáez ha dit:

    Se bo des d’una visió subjectiva, es obrà correctament conforme al nostre coneixement de les normes socials i de justícia. Aquesta convicció de saber que estem actuant correctament ens dona la fortalesa de la seva defensa. Per tant, se bo es un signe de saviesa més que de feblesa. La introspecció del nostre actuar ens dona la resposta del que es universalment acceptat com correcte o incorrecte. La saviesa entesa com el coneixement del nostre interior i del nostre actuar és la premissa bàsica per poder obrar correctament. Sense aquest coneixement (saviesa) no podem distingir de forma adequada el sentit de les nostres accions. Aquesta saviesa també es la base d’una harmoniosa convivència entre els ciutadans.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Roman ” el que és universalment acceptat com correcte o incorrecte” no sempre coincideix amb el bé del que parlava Sòcrates (potser no sigui una idea universal realment).

  27. Alessandro Fava ha dit:

    Teniendo en cuenta que muchos comentarios tienen en común que la idea de bien es un signo de sabiduría (Socrates) con la cual estoy de acuerdo pero, por otra parte como lo que es bueno es subjetivo para cada uno, la única forma de ver si una persona es sabia seria ver si su idea de bien se asemeja con la idea universal de bien (la idea mas importante de Platón). De esta forma podemos ver si su forma de actuar es correcta o simplemente que debido a su ignorancia frente a la idea universal de bien actúa de esta forma incorrecta. Por ello quien piensa bien no actúa bien.
    Por otro lado el ser bueno puedo significar un signo de debilidad, ya que uno puedo pesar que todos actuamos con la misma idea de bien y de esta forma podemos ser engañados por otros, los cuales piensan que eso que hacen es correcto.

  28. Andrea Casal 2A. ha dit:

    Jo penso, que no tots li donem el mateix significat al que està bé, per tant, crec que la idea del bé és una cosa subjectiu, i que hi ha certes idees sobre el bé, que s’han fet més universals, però, en el moment en què hem d’actuar d’una manera fent ús d’aquesta idea, ens basem més en la nostra idea sobre el bé, és a dir, en el que nosaltres pensem que és correcte (el subjectiu), però, potser per a la resta de persones, o per a certes persones no sigui el correcte. Per tant, encara que sapiguem que és el correcte, no sempre actuem bé, sinó basant-nos en el nostre propi benefici. Potser, la idea de bé universal, no l’hagin inculcat, la nostra família, l’educació, la societat, però, sobretot crec que ha jugat, o paper, important en aquesta idea, la religió. Ha inculcat una idea universal sobre el bé, i el mal, fins i tot les conseqüència o beneficis d’actuar d’una manera o altra.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Andrea la clau està en que les nostres idees siguin el resultat d’una recerca racional pròpia on la prova de que ens apropem al bé és que aquest no només tingui en compte el nostre propi benefici.

  29. Jose Pelayo ha dit:

    En mi opinión, ser bueno más que una prueba de debilidad seria un perfil superior.Toda persona que realmente sea buena, es decir, que correctamente ejerza las diferentes virtudes cívicas de forma objetiva a partir de la razón, mejorará la convivencia con la sociedad y podrá alcanzar la felicidad de la misma forma que todos sus iguales “buenos”, que llegarán a las mismas conclusiones (ya que estas son comunes).

  30. Jose Pelayo ha dit:

    Por otro lado, en la sociedad actual, verdaderamente existe la tendencia a confundir el concepto de bondad por parte de las personas “no buenas”, personas que no conocen lo que es correcto y son movidas por sus propios intereses, tomando a la gente buena por tonta y aprovechándose en la medida de lo posible con el objetivo de conseguir algo que les beneficie solo a ellos. En este caso la bondad podría llegar a ser un signo de debilidad a consecuencia de la ignorancia de los que no son buenos que tienden a confundir “bueno” y “tonto”

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      José, ese “algo que les beneficie a ellos” no siempre tiene porqué ser algo que realmente les beneficie. Si llegaran a comprenderlo (si conocieran la idea universal del bien) no actuarían así.

  31. Eric Garcia ha dit:

    Jo crec que una persona pot actuar per al seu be o per al d’un grup que tinguin unes idees semblants però, no pot actuar correctament per a tot el mon ja que cadascú te una idea del be diferent, i per tant aquesta idea podria contradir la idea del be d’una altra persona. Així que podríem dir que la idea del be es subjectiva.
    Respecte al segon apartat jo crec que les dues son possibles (la maldat i l’ignorancia), ja que el que tingui saviesa pot optar per fer el be o el mal, però el que sigui ignorant no podrà elegir ja que no sabrà distingir una cosa de l’altra.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Eric, precisament del que es tracta és de que tothom en faci ús una mateixa idea (universal) per tal d’evitar aquests conflictes.

  32. Carlos Corchado 2B ha dit:

    Pel que fa la primera pregunta, el que pensa correctament no sempre actua corretament, perque pot ser que el concepte que té ell com a be no sigui ben be el concepte unvirsal del be, sinó el seu en particular. Per tant, l’única persona que pot actua correctament es aquella que té el concepte de “be universal”. El concepte del que esta be o malament prové principalment dels pares i en alguns cassos del nostres amics, per tant actuem enfront al les seves ideas particulars per instint i no de manera universal.
    Maldat o ignorancia?? A la nostra societat es representen tots dos conceptes, tots dos estan lligats, ja que si una persona orba malament(actua cegament) és perque es guia per instints particulars i egoistes i a la vegada és un ignorant perque no sap el veritable concepte del que es bo o del que esta bé.

  33. Ser bó pot ser considerat com un acte dèbil per aquells qui creuen que l’únic valor de l’ésser humà és, com un animal més, la fortalesa física on només importa sobreviure sense dependre de la societat. Si deixem de banda aquesta opinió digna de un home de la època paleolítica i fem ús de la raó que disposem per naturalesa, ens adonarem de que l’ésser humà es un ésser social i semi dependent. Per a que aquest conjunt (la societat) pugui tenir un ordre, una justicia i abasteixi les necessitats de tothom són necessaries unes normes de convivència marcades per l’ètica (disciplina filosofia), i per tant, això només és pot adquirir a través del coneixement i la raó.

    Conclusió: Ser bó és un signe de saviesa.

  34. Sergi Ramoneda Masnou ha dit:

    Be doncs, personalment crec que el fet de ser bo es un signe de saviesa, cada persona pot tenir un model del que és ser bo i del que no ho es, però no tothom te el mateix concepte. Per aquest motiu les persones intenten ser bones en medida del seu coneixement sobre ell. D’aquesta forma podem dir que cada persona te uns varems i uns models, de que és ser bo i ho vol aconseguir a partir de la saviesa que te sobre el model. No obstant també penso que pot arribar a ser una debilitat, ja que, de tant bons que volen ser algunes persones, ja sigui per els seus models o pensaments, confien en d’altra gent donant-li la seba plena bondad, de tal forma que l’altra persona es pot aprofitar de la situació, enganyant-los i aprofitant-se d’ells, fent així que, les persones que volen arribar a ser bones acabin sent més dèbils.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Sergi, com ja li deia a José Pelayo, la saviesa també consisteix en, sent bons, evitar que s’aprofiten de nosaltres (és una qüestió de justícia).

  35. Celia Ruz 2A ha dit:

    Ser bo no és un signe de sabiesa i ens fa més dèbils davant els altres.
    Ser bo no és un signe de sabiesa ja que allò que per a una persona és bo per a altres persones no ha de ser-ho ja que no hi ha una veritat absoluta de el que és bo. Algunes persones poden pensar que actuen correctament però alhora per a altres persones aquest acte no és correcte, per això saber el que està bé no és practicar-ho. La idea del que esta be no és universal ni absoluta, nosaltres ho anem adquirint amb el pas del temps cada persona té diferent pensament perque ha rebut diferent educació. Aquestes idees no arriben a ser nostres, tot i que algunes siguin fruit de la nostre reflexió, ja que altres persones poden pensar igual al tenir una educació semblant.
    Ser bo ens fa més dèbils davant dels altres, ja que tu pots ser molt bo amb una persona i aquesta persona al veuret tan bo pot anar amb maldat i al ser bo no et dones compte que aquesta persona ho fa amb maldat, tot i que no tenim una idea absoluta i universal de el que és bo o dolent.

  36. Daylí Remuiñan Ackermann ha dit:

    Pienso que ser bueno es un signo de sabiduría. Normalmente, una persona cuya idea principal de modo de vida sea mediante la utilización del bien, será porque ha tenido una educación donde el actuar correctamente y la idea del bien sean los pilares principales. Creo que esta educación ha de empezar desde el primer día de vida y más que educación escolar, tiene que haber una educación por parte de la familia. Cuando una persona conoce (o cree conocer) la idea del bien, tiende a utilizarlo en todos los ámbitos de su vida. Aunque cada persona tiene su propia percepción del bien y una manera característica de utilizarlo, siempre hay una idea general del término. Así mismo, una persona que conozca la idea del bien no siempre tiene porqué utilizarlo, ya puede ser por pura maldad (aún conociendo la idea del bien, no la utiliza), como por tener ignorancia de cuando y como se actúa correctamente.
    Por lo tanto, alguien que posee la idea del bien y la utiliza correctamente, podrá ser feliz y podrá hacer felices a los demás. Para terminar, creo que cuando una persona es sabia, es libre.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Dayli, es “libre” por el conocimiento que posee que le permite no es esclava de sus impulsos egoistas (visión miope).

  37. Matias Masoliver ha dit:

    Des del meu punt de vista, la moral, i per tant els conceptes de bé i mal, posen limits al ésser humà, és a dir són una enganyifa, per tal de mantenir-nos a ratlla, són uns conceptes preconcebuts per la societat, des que naixem se’ns inculquen aquestes idees i formem el nostre coneixement a partir d’elles. El centre de la qüestió és, per tant, que l’home savi és el que aconsegueix desfer-se de totes aquestes muralles morals i se centra en la realització d’ell mateix, en satisfer les seves necessitats, els seus plaers, les seves curiositats, per tal de sentir-se realitzat i així aconseguir la felicitat. Un home feliç (amb la definició de felicitat anterior) seria per tant, un home savi, que obra per si mateix, sense regir els seus actes per cap pauta moral, sent egoísta, i regint els seus actes de forma que arribi a la realització màxima pròpia.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Matías, la teva és una altra opció que té seus “pros” i els seus “contres”. En una societat desigual defensar l’egoisme individual equival a defensar la tirania del més fort (el “pros” ja els comentarem en altres autors posteriors).

  38. Patricia Rosa (2A) ha dit:

    Segons la meva opinió actuar malament no implica ser ignorant. En oposició al que pensava Sòcrates no crec que algú que sap el que està bé i malament no pugui optar per actuar de manera perversa; com pensava Aristòtil, la possibilitat d’actuar malament conscientment (pervers moral) per a mi és factible. Considero que la idea de bé no és universal, sinó que és relativa, és a dir, el que està bé o el que està malament canvia per a cada persona en particular.

    Les persones necessiten viure en societat i per això hi han establertes unes lleis per a fer-ho possible, però no totes les persones segueixen al peu de la lletra aquestes lleis i és quan apareixen conductes indesitjables socialment. Crec que una bona educació contribueix a que les persones actuïn correctament en societat, però sempre hi hauran persones que, malgrat que la seva educació hagi estat perfecta, puguin actuar en contra de les lleis de la societat. Per aquest motiu considero que el càstig és una mesura necessària ja que la por al càstig dissuadeix a les persones perquè no actuïn malament.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Patricia de la mateixa manera que hi ha persones que coneixent el bé actuen malament, hi ha persones que malgrat que les castiguis no deixen de fer el mal. El càstig, això ens diuen el psicòlegs, té una capacitat molt limitada de canviar aquests tipus de conductes.

  39. Laura Morcillo ha dit:

    des de meu punt de vista, crec que les dues opinions són certes,ser bó és un signe de saviesa, ja que tot aquell que actua fent el mal, ens demostra que es ignorant, que no en te idea de allo que esta bé i malament. Però també s’ha de dir que cadascú pot tenir la seva idea del bé, cadascu pot ser savi d’una manera o d’una altre. però si que hi ha unes idees i una valors, que tots aquells que actuen per fer el bé, es cumpliran, actuen afavorint la convivencia i la vida, mentre que d’altres, actuen pels seus propis beneficis, sense pensar que allò que estan fent potser no està bé pels altres, que no ho hauria de fer, així que crec que una persona savia és aquella que és capaç de veure el que està bé i malament i decidir fer el bé, encara que no ens vagi bé a nosaltres.
    d’altre banda també crec que en molt casos ser tan bó i procurar el bé dels altres, ens arriba a fer més dèbils davants del altres, ja que al veuren`s bons i amb bona fe, es poden arribar a aprofitar de nosaltres, però aquell qui ho fa no és savi, no és bona persona.

  40. Zhanna Koshel ha dit:

    Ser bo és un signe de saviesa. Crec que les persones que pensen de la manera correcta actuen fent el bé sempre que poden, ja que saben que fent el bé afavoreixen altres persones i els fan ser una mica més feliços. Aquestes persones sàvies saben quan actuen bé, però també hi ha altres persones que ho poden fer malament en alguns casos, i ho fan conscientment. Posem com a exemple una persona que intenta venjar-se d’una altra, per exemple per una traició: actua malament i n’és conscient. És cert que en aquest món injust hi ha molta gent que actua bé desinteressadament, però també hi ha dels que fan el bé amb finalitat econòmica o d’algun tipus de recompensa material o moral.
    Saber la definició del que és el bé no vol dir que es practiqui sempre la manera bona d’actuar. Pensem en els jutges: saben qué és el bé i la justícia imparcial, i intenta actuar bé en tot moment, pero en alguns casos es pot equivocat i imposar la sentència inadequada.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Zhanna no és pot dir que una persona que es venja coneix la idea del bé, qualsevol que reflexionés una mica sobre aquest tipus d’acte comprendrà que sempre repercuteix negativament, també, en qui se venja.

  41. El concepte de ser bo en la nostre societat es molt relatiu ja que cada persona entén les coses i les pensa de manera diferent, per tant crec que no és pas un signe de saviesa. Per exemple ajudes a un amic a capturar el mosquit que l’està molestant, però resulta que et veu una dona que és protectora d’animals, llavors has sigut bo per al teu amic però per a aquella dona només has tingut maldat. Això no és signe de maldat per la teva persona ni molt menys. Arribar al punt de ser bo amb tothom ho veig pràcticament impossible donat que sempre trobaras algun individu que no estigui d’acord amb els teus pensaments. Per tant crec que ser savi no és saber obrar bé amb tothom (com he reflectit abants es pràcticament impossible) sinó que es tracta d’aquirir graus de coneixement mitjançant la teva experència en aquesta vida, es a dir, anant formulan-te diferents preguntes sobre el que ens envolta i poder arribar a respondre-les tu mateix.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Rubén “ser savi és saber obrar bé amb tothom” malgrat que allò que és difícil realment és ser savi (encara que no impossible).

  42. Clara Quirante Soriano ha dit:

    Yo creo que quien piensa correctamente actuará obviamente correctamente, ya que siempre es más fácil actuar bien porque no tendrá consecuencias negativas. Pero saber lo que es el bien no siempre conlleva a que se practique siempre. A veces sabemos lo que es correcto pero nos dejamos llevar por nuestras pasiones. En cambio Sócrates dice que si conocemos las definiciones universales actuaremos correctamente porque pasaremos a actuar de forma ciega a actuar sabiamente.
    Yo creo que nuestras ideas sobre el bien y el mal están concebidas a causa de la sociedad en la que vivimos que nos marcan los límites, pero después cada uno según su razonamiento llega a nuevas conclusiones. Si nosotros pensáramos en lo que es correcto o incorrecto sin tener a nadie que nos influenciara, serian diferentes a las que hay concebidas por el hecho de vivir en sociedad. En cambio Sócrates dice que el bien es totalmente objetivo y absoluto, ya que de definiciones universales solo hay unas y estas son las que rigen nuestro comportamiento.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Clara quizás es que muchos de vosotros acabís confundiendo la idea del bien recibida a través de la educación, que es más fácil de no seguir en caso de conflicto, con la que uno descubre tras una profunda reflexión por uno mismo.

  43. Ivan Vizcaino ha dit:

    Ningú no fa el mal sabent-ho voluntàriament? Hi ha maldat o només hi ha ignorància? Respecte la primera qüestió la meva opinió es que hi ha persones que actuen malament o fan el mal sabent-ho voluntàriament, en casos més concrets podem parlar d’un homicidi, un mercenari què és guanya la vida maten, un robatori, una pallissa etc. Encara que per alguns tinguin el seus propis motius i creuen que estan actuen correctament hem veritat estan obrant malament. Respecte la segona qüestió crec que hi ha persones amb molta maldat dins seu per els motius que siguin però que també moltes persones actuen per ignorància per deixar-se influenciar per altres persones, com pot ser els casos d’una secta.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Ivan en tot cas el que demostren el teus exemples és que hi ha molta ignorància sobre el que realment és el bé no que el que el coneix no sigui coherent amb si mateix.

  44. José Vidal González Barredo ha dit:

    Com a resum final crec que podem concloure que la reflexió personal sobre el que està bé i mal, al marge de les idees rebudes de l’educació, ens pot ser útil no sols per a conviure en pau i harmonia amb els nostres semblants sinó per a ser una mica més feliços.
    Capítol apart, però complementari, seria veure què podem fer per tal aconseguir que la gent no actuí malament (provocant el mal als altres i a si mateixos).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s