Podem transformar la realitat? Hem de transformar-la? Com?

Elabora un breu text argumentatiu (no més de 10 línies) per preparar el segon debat virtual entre les classes (A i B) sobre l’anàlisi de la realitat i l’alternativa proposada per la filosofia de Marx. Les preguntes següents et poden servir a l’hora de redactar-lo:

Vivim en el millor dels móns?, La nostra forma d’organització social i econòmica és resultat d’un ordre natural?, Es pot canviar o és l’única possible?, Poden les idees canviar les coses o s’han de canviar les coses perquè canviïn les idees?…

Es tracta de reflexionar i debatre sobre si la filosofia ha de ser una eina no només de reflexió sobre la realitat sinó també de transformació d’aquesta. En el cas que considereu que pot servir per a canviar l’ordre actual de les coses hauríeu de dir:

Cóm podríem fer-ho?, Què pot ser més útil per a portar a terme els canvis desitjats: un moviment associatiu (col·lectiu) o l’acció individual?, En quin sentit s’han de fer aquests canvis?, Cóm es pot decidir aquest sentit?

És molt important que poseu exemples concrets per il·lustrar els vostres arguments.

Anuncis

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada s'ha publicat en Debats, L'àgora i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

29 respostes a Podem transformar la realitat? Hem de transformar-la? Com?

  1. Magí Campo ha dit:

    Jo personalment penso responent a les preguntes inicials, que aquest NO és el millor dels móns, esta clar que si aquest fos el millor dels móns sencillament no hi hauria fam ni pobresa (no es malgastaria menjar per incrementar el seu benefici…), també opino que el sistema actual, el que esta implantat és basicament la causa d’un procès d’adaptació, una tria al sistema que millor ens ha funcionant en funció de les nostres necessitats personals, penso que es evident la pluralitat de sistemes que existeixen, ja podria ser un sistema econòmic capitalista o comunista, d’altra banda crec que cap dels dos sigui el sistema més just i el que millor s’adaptes a nosaltres, es més, hauriem de viure cercant un sistema que fos el més equitatiu per a tothom el que millor ens representes com a espècie racional que som, però, l’impuls necessari per començar a buscar aquest equilibri ha de sortir de nosaltres, cosa improbable en els temps de sostenibilitat, ja que acostumem a omitir les coses que funcionen mentres funcionin i ens siguin favorables, per tant crec que són els fets els que canvien la visió de la realitat, donant-se aquesta situació de necessitat en els moments que les coses no van com ens agrada.

    Responent a la segona pregunta en negreta opino que la filosofia merament ens ha d’ajudar en l’àmbit de l’etica i la politica, buscant com he dit anteriorment un ordre just i lògic. Limitant llavors els altres aspectes d’aquesta, de manera que no ha d’intervenir en el transcurs de la realitat sinò que solament ha d’aconsellar.

    En qualsevol cas, la manera en la que l’ésser humà s’adona de la necessitat d’un canvi és quan les coses no van bé, però per canviar la realitat que ens envolta, el sistema en el que vivim opino que el mecanisme per aconseguir-ho es agrupant diferents moviments individuals que tinguin un fi en comú, de forma que els grans moviments, els que provoquen els canvis estiguin establerts en bases fortes e individuals. Sent llavors l’individú qui sostè el sistema.
    “Els fets més grans s’han dut a terme graciés als principis i creençes de les persones”

    Al final m’he exedit de les 10 linies però no passa res.
    PD: Disculpeu les molt possibles faltes ortogràfiques.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Afirmas: “opino que el sistema actual, el que esta implantat és basicament la causa d’un procès d’adaptació, una tria al sistema que millor ens ha funcionant en funció de les nostres necessitats personals”
      ¿Què razones tienes para afirmar que es el “mejor” y que “està en función de nuestras necesidades personales”?

  2. Andrea Rama i Marina Mancilla ha dit:

    Respecte a la primera pregunta opinen que esta clar que no vivim el millor dels móns, ja que encara hi ha moltes injustícies, desigualtats,discriminacions… que sempre han estat al llarg de la història. A més en aquesta societat hi ha persones conscients de que podem millorar i com es pot millorar aquest món però no fan res per canviar-lo. I en canvi d’altres que no s’amoïnen per trobar les solucions.
    D’altre banda pensem que per canviar les coses es necessari canviar prèviament les nostres idees sobre elles perquè si no visualitzem un canvi en les nostres idees no podem aplicar aquestes a les coses.
    No obstant ens quedem moltes vegades en el que sentim pero no escoltem, i tenim que reflexionar i treballar per estalviar a les futures generacions els dubtes i inquietuts que ens sorgeixen dia a dia, per tal de podem arribar a un món millor.

  3. Respecte al vostre comentari hi han matisos que no estic d’acord i altres que no em queden gaire clars. Al començament de la vostra argumentació esteu fent una afirmació 100% segura de que realment no vivim als millors dels mons perquè sempre hi han agut problemes a nivell social I cultural, però… com es pot arribar a assolir la certesa inqüestionable que aquest mon no es el millor , i en el cas que aixi sigui , quina certesa tenim de L’existència d’algun altre , i amés que aquest sigui millor? Per altra part afirmeu que hi ha gent conscient que es pot millorar en aquesta societat , però , no es mes cert que tothom en major o menor mesura sabem que es poden fer canvis i que tothom en la seva mesura poden fer alguna cosa? I per ultim es cert que hem de intentar deixar el millor possible el mon per a les futures generacions , però no obstant això , considero que un mon utòpic no existeix i per tant els dubtes sempre hi seran presents.

    • Magí Campo ha dit:

      Kevin molt maca la parrafada, pero si t’hi fixes no aportes informació alguna, sencillament el limites a questionar la veracitat de les nostres afirmacions. Cosa que es força fàcil, ni tant sols indiques quins són els matissos en els que “no estas d’acord”

      La certessa inqüestionable no es pot assolir com segurament hauràs escoltat a classe. Excepte el “penso per tant existeixo,” poca cosa més. Aquest món no és el millor, sino explicam l’infinitat de problemes que existeixen.
      Ademés de que mira, si a mi em dona la gana matarte perque considero que jo sere més feliç, qui et diu a tu que el món no fos millor llavors?? (Jo no et mataria que t’estimo molt xDD)

      I bueno… les persones totes són conscients tot i que hi ha les que els és me interessant mirar cap una altre banda. Jo dic que el canvi ha de començar en l’individú per expandir-se.

      Finalment, el mon utópic no existeix, ja que com a persones que sóm no tenim els mateixos interessos ni les mateixes motivacions, peró no t’agradaria que els teus fills o nets, visquessin en un món on no existis la por a ser raptat o a trobar-se en una situació de fam i miseria?? Doncs aquestes coses les podem solucionar nosaltres amb actes no amb critiques ;D

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      ¿Así pues, más vale dejar de pensar o de intentar mejorar las cosas?

  4. Mireia Padrós ha dit:

    No estem en el millor dels mons, d’acord. Hem de reflexionar quins són els millors camins per millorar-lo. Les desigualtats que nombraven l’Andrea, la Marina o el Magí, s’haurien de substituir per una altra desigualtat més justa la de les capacitats i l’esforç. Opino que no tots som iguals, cadascú té les seves característiques diferenciades dels demés. Per tant, crec que per poder canviar el món s’ha d’apostar per l’educació. Hem de reclamar que les nostres capacitats puguin ser desenvolupades de la millor manera possible, i així aquesta desigualtat per la capacitat i l’esforç tothom la superi. Per poder-ho fer s’ha de canviar el sistema educatiu, convertint-lo en molt més personalitzat per a cada persona.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Utilizas incorrectamente el término desigualdad. Sería substituir la desigualdad por una igualdad equitativa (proorcional a las capacidades y el esfuerzo)

  5. María Carrasco 2A ha dit:

    Pienso que el mundo en el que vivimos no es el mejor por muchas cosas, pero no podemos transformar la realidad de golpe. Es necesario buscar soluciones a los problemas como la organización social o la economía. Hay muchas desigualdades y yo creo que todas las personas deberían tener las necesidades básicas cubiertas en todo el mundo, como el derecho a tener agua, comida, a la sanidad y a la educación y a tener un trabajo digno donde poderse sentir realizadas. Con todas estas necesidades cubiertas se solucionarían muchos de los problemas que suceden hoy en el mundo. Estoy de acuerdo con Mireia en que es muy importante la educación como base para poder resolver problemas de gran calibre, que proporcione personas inteligentes y solidarias, que aporten nuevas ideas en la organización social y ayuden a que se lleven a cabo. Las personas que se dedican a la política y tienen cargos de responsabilidad deberían tener en cuenta las necesidades y opinión de las personas como base de su política.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Es muy sensato todo lo que dices, sin embargo, desgraciadamente, constatamos que los poderes públicos actuales no tienen la misma considereción sobre la educación

  6. Luis Guzmán ha dit:

    No, no vivim al milor dels móns, ja què, desde la meva opinió el món s’ha construït basant-se en un comportament conformista adoptat per la majoria, el qual ha permés la creació de moltes desigualtats socials. Basant-me en això, per tant, crec que la causa d’aquesta desigualtat no és el sistema polític o econòmic, si no l’ùs que dòna la societat d’ell. L’econòmia ha evolucionat partint de funcionar com a una eina per a la societat, fins arribar a ser un poder inquebrantable per a aquesta. Aquesta idea de poder inquebrantable hauria de tornar a canviar per a que l’economia fós només una eina per garantir la felicitat i benestar humà. Desde l’acció individual cadascú hauria de portar a terme una reflexió sobre això, una vegada realitzada aquesta reflexió individual realitzada per tothom, hauria de ser un moviment col·lectiu el capaç de reconstruir, aquesta vegada desde unes idees solides, un món millor o millor dit, el millor dels móns.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Cierto que la pasividad de muchos està detrás de retroceso social y de muchas injusticias pero también, y de forma más importante, lo están las relaciones de poder (económicas y sociales) existentes: no todos están la misma posición para poder actuar ni tienen el mismo poder

  7. Daniel Pozas ha dit:

    Yo crec que no vivim en el millor dels mons ja que si visquesim en el millor no hi hauria cap problema ni preocupació alguna perquè seria un mon perfecte on tots farien el bé comú. Ja que no vivim al millor dels mons, es podria fer alguna cosa per intentar que s’assembles. Per fe-ho, hauriem de fer un moviment col·lectiu on tothom poses de la seva part per millorar-lo,encara que això seria quasi impossible ja que tot el mon s’hauria de conscienciar per realitzar aquest canvi. Personalment crec que les idees poden canviar les coses, però que a l’hora algú ha de canviar les seves idees per a que la resta pugui canviar les coses, i així poder, com he dit abans millorar el mon.

  8. Alessandro Fava ha dit:

    No creo que vivamos en el mejor mundo, ya que sino no habría ningún tipo de problema de desigualdad social o de cualquier otro tipo, pero esto también es debido a que el sistema económico o político que se ha instaurado en general es como consecuencia de la evolución. Donde si las personas reflexionaran de forma individual y esto se trasladara a la sociedad mundial, el sistema económico y político seria el correcto, de forma que no habrían estas desigualdades. Para lograr este cambio creo que la filosofía es una herramienta imprescindible que nos ayudara a cambiar esta realidad, empezando desde lo individual.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      La evolución es un proceso natural pero ¿lo es la evolución de las formas económicas y sociales? Hacer posibles comparaciones con la selección natural pueden dar resultados tendenciosos

  9. Oscar ha dit:

    Està clar que no vivim en el millor dels mons perquè només hem de mirar al nostre voltant per veure que hi ha molta gent que no té les necessitats bàsiques cobertes. Cada vegada hi ha més gent que està tenint problemes de fam, un dels majors problemes del món, com a conseqüència de la progressió de la desigualtat entre burgesos/rics i proletaris. La forma d’organització social i econòmica actual no són ordres naturals sinó que els que han posat les persones, ja que cada grup s’organitza com vulgui. Es va començar amb tribus i clans i els grups han evolucionat fins els actuals. És possible una altra manera d’organitzar-se i tot ha de començar per la política, perquè qui té el poder polític és qui controla l’estructura econòmica. El fet de que cada cop el poble visqui amb més dificultats és que als dirigents no els interessa perdre el seu poder degut a la sublevació intel·lectual del poble, sinó que per a qui controla els fils i té més poder econòmic, com menys intel·ligent i treballadors sigui la resta de gent molt millor perquè així podrà controlar-los millor. Les idees es tenen però no es volen canviar les coses: uns per interès i els altres per por a perdre el poc que tenen. Això s’hauria de solucionar amb un moviment col·lectiu on tothom lluiti pels mateixos interessos, que han de ser molt clars per a què no la gent no es desvii i es pugui aconseguir l’objectiu proposat.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      A veces para ser pràcticos hay que ser algo más modestos: aunque no podamos resolver todos los problemas, sí intentar resolver algunos problemas concretos trabajando con aquelllos que nos apoyan en ello.

  10. Otman Mahyou ha dit:

    Respondiendo a las preguntas iniciales, en primer lugar y desde mi punto de vista, pienso que es difícil asegurar que vivamos o no en el mejor de los mundos, ya que para saber-lo tendríamos que conocer otras realidades y otro tipo de vida, puesto que no tenemos esta capacidad (al menos yo) puedo decir con seguridad que este mundo es bueno para unos y malo para otras, es decir es relativo, y puesto que es relativo, si intentamos cambiar-lo lo único que haremos será beneficiar a los que antes creían que era malo y perjudicar a los que creían que era buen, no obstante esto, creo que debe de existe alguna forma de conseguir un equilibrio para que tanto los que creen que es bueno como los que no, se beneficien y se perjudiquen de la misma manera. Después de esto, llego a la conclusión que cada persona ha de encontrar su felicidad sin interponerse en el camino de los demás, solo de esta manera ( desde mi punto de vista), se podrá encontrar el equilibrio anteriormente descrito.

    Respecto a la segunda, tercera y cuarta pregunta, pienso que nuestra organización social y económica no es el resultado de un orden natural, sino que es el resultado de la evolución del ser humano y por lo tanto se puede cambiar, no obstante esto, puesto que la organización social y económica que tenemos hoy en día es el resultado del esfuerzo humano por evolucionar y de esta manera realizar-se de la mejor manera, ¿por que deberíamos cambiar-lo? Si el resultado es malo después de miles de años de evolución, ya se ira cambiando conforme la humanidad y las personas evolucionen, por este motivo creo que el sistema tanto social como económico que tenemos hoy es uno de los mejores que han existido hasta ahora, esto no quita la posibilidad de que exista uno mejor.

    Finalmente, respondiendo a las preguntas restantes, pienso que la filosofía es una de las grandes herramientas que tiene la humanidad para evolucionar a mejor, por lo tanto es una ciencia que se tendría que utilizar no solamente de reflexión sobre la realidad sino de transformar esta.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Como algunos otros de tu grupo haces paralelismos con los procesos naturales y no son correctos. Imaginemos la vida de un ser humano, simplemente con el paso del tiempo ésta irá cambiando pero no necesariamente a mejor, y si tiene una mala vida no necesariamente ésta habrá de pasar a ser mejor (lo más probable es que acabe antes y peor)

  11. Marta Díaz ha dit:

    Crec que queda bastant clar que no vivim en el millor dels móns. Si així fossi, per què hi ha tanta diferència de classes? Per què el ric és tan ric i el pobre tan pobre? A més de les immoralitats i iniquitats. D’altre banda la nostra forma d’organització social i econòmica no és el resultat d’un ordre natural, sinó que l’hem anat imposant nosaltres amb acord als nostres propis beneficis. Per aquest motiu només esta en les nostres mans poder canviar-la o no. Això ens condueix a la següent resposta. Amb aquesta última no em puc inclinar per un costat. Penso que les coses poden fer canviar les nostres idees, perquè els fets que contínuament estan al nostre voltant ens poden obrir els ulls i fer que les nostres idees canviïn. D’altre banda, una ment tancada i rutinària sempre pensarà igual i mai tindrà la capacitat de canviar les coses. Per aquesta raó, tindríem que buscar la igual proporció i l’harmonia entre aquests dos factors.

  12. Albert Llamas ha dit:

    Està clar que es poden millorar moltes coses i tothom sembla molt convençut. Ara be, com? Doncs jo estic molt d’acord amb Joan A. Melé i penso com ell en molts aspectes: Que be queda expressar la “nostra opinió” contraria a l’explotació infantil, a la contaminació, al racisme… “Sí, sí, aixó ha de canviar, miraré les noticies sovint a viam si diuen que la cosa millora”. Si tots tenim tant clar que s’ha de fer alguna cosa, perquè no la fem? Si volem canviar el món haurem de moure’ns. Haurem de començar a canviar-nos nosaltres mateixos, i quan fem aixó, començarà a canviar el nostre entorn.

  13. Ana Mateos ha dit:

    Jo veig que en aquests temps la majoria de gent d’aquest món no està del tot satisfeta amb allò que té ni de com viu, ja que la gent que té diners, i que pot satisfer les seves necessitats bàsiques sense problemes, sempre vol més i més sense poder arribar a un fi; a la mateixa vegada, hi han ésser humans que viuen amb un únic objectiu, cobrir les seves necessitats bàsiques, aquelles que a vegades ni poden aconseguir-ho.
    Però és clar, ningú posa fi aquestes desigualtats per tal de canviar el món en el que vivim, encara que no parin de parlar sobre això dia darrere dia. Es suposa els polítics intenten canviar últimament moltes coses, però penso que els que mouen tot això estan ben situats tant social com econòmicament, ja que això no ha sigut resultat d’un ordre natural, sinó al pas dels anys l’han anat imposant per tal d’arribar a un màzim benefici. Però em de pensar i veure cap a qui van els beneficis, cap a tota la comunitat o majoritariament cap a qui l’organitza?

  14. Luis Rubio ha dit:

    Sincerament, penso que no vivim en el millor dels móns perquè nosaltres no volem, ja que, si en el món en que vivim està ple de injustícies, discriminacions, etc; és perquè ens em limitat a seguir una sèrie de patrons que la societat ens ha marcat, i que només aporta benefici a un nombre reduït. Tal i com deia Luis Guzmán, aquestes desigualtats han aparegut degut al mal ús que la societat dóna a l’economia, la política,etc, que al cap i a la fi, estan totes controlades per els aquell grup de persones que obtenen el benefici. Aleshores, penso que si realment volem que això canviï, ens hem d’agrupar i anar tots a una per intentar canviar la societat que roman passiva a la espera dels canvis. Únicament canviant la manera de pensar de la societat, es pot aconseguir canvis tant en l’economia, la política, i finalment, aconseguir el principal objectiu que tothom té: Aconseguir la felicitat. Tal i com deia Marx, hem d’abolir la propietat privada, hem de canviar la vida laboral, la relació esforç-benefici que tenim, ja que deia, que només obtindríem un canvi de la societat (arribant a assolir la felicitat de tothom) si les relacions laborals canviaven. Tot i que pot semblar, tal i com deien els filòsofs posteriors, una “utopia comunista” que no té viabilitat, penso que, únicament llegint els ideals de Marx (independetment de si hi estem d’acord o no), ja ens fan reflexionar sobre quina és la situació actual de la societat, i per tant adonar-se de que no és el millor dels móns i quin és el problema que fa que això no sigui possible, cosa que considero que per poder corregir una cosa, primer has de saber quin n’és el problema.

  15. Clara Quirante Soriano ha dit:

    Yo sinceramente, no sé si vivimos en el mejor mundo, pero sí que creo q no es perfecto y que de hecho, debería cambiar para intentar ser más justo, igualitario, libre, democrático… La forma que tenemos de organización social y económica no es resultado de un orden natural. Ya que por ejemplo todos los seres humanos somos iguales, y no todos tenemos las mismas oportunidades, por lo tanto, no es un orden natural, porque si lo fuera, igual que todos somos iguales no habría gente que estuviera más favorecida que otra.
    Yo creo que las ideas son las que deben cambiar las cosas, porque al fin y al cabo las cosas parten de las ideas. Aun que es más fácil cambiar las cosas partiendo de ellas, es decir, para cambiar un hecho, es más fácil hacerlo partiendo de ese hecho y no de la norma general que lo define. Pero es más eficiente cambiar la norma general ya que entonces cambiando esa norma se conseguirá cambiar todos los hechos que se derivan de ella. En conclusión, yo opino que la filosofía no solo es una herramienta de reflexión sobre la realidad sino que también sirve para transformarla.
    Para poder utilizar la filosofía como herramienta para cambiar la realidad probablemente deberíamos empezar observando las cosas que queremos cambiar i plantearnos como nos gustarían que fueran, mirar si es posible que sean como nos gustaría y por último intentar hacer los cambios pertinentes. También creo que sería más sencillo hacerlo en un movimiento asociativo, porque un grupo de gente tiene más fuerza que una sola persona, y el sentido sobre cómo se deberían hacer los cambios sería como lo decidiera el colectivo, y para decidirlo se podría usar algún método como una asamblea para decidir democráticamente la acción global.

  16. Axel Pérez ha dit:

    Si el mejor de los mundos hace referencia a la utopía de una sociedad sin desigualdades donde todo el mundo es feliz, claro esta, que no hemos llegado a ello ni lo conseguiremos. Sin embargo, en base a la historia del ser humano, al echar la vista atrás nos damos cuenta del progreso al que hemos llegado, en algunos sitios mas y en otros menos obviamente, pero al fin y al cabo ha habido siempre un cambio en la sociedad y mayoritariamente para bien. Esto nos quiere decir que todo puede seguir cambiando, pero para ello hay que tener las ideas claras, por que las ideas son las que hacen cambiar las cosas. Aquí la filosofía entra en un papel muy importante para la sociedad ya que, a partir de ella, podemos modificar nuestra mentalidad y así intentar luchar por hacer de este mundo algo mejor.

  17. Jessica Muñoz ha dit:

    Crec que no vivim en el millor dels mons, si ho estiguéssim no existirà la conflictivitat social, ni les discriminacions com per exemple les de sexe o raça.
    Per una altre banda, el fet que ara mateix ens trobem en plena crisi financera a nivell mundial corrobora que la nostra organització econòmica no és tot l’efectiva que deuria ser-ho. Crec que la situació actual del món, i en general la realitat tal com la coneixem pot canviar, però necessita de molt de temps i de realitzar canvis de manera gradual, a poc a poc. No podem pretendre canviar el món en un dia. A més, aquests canvis requereix un moviment associatiu, està clar que en la unió està la força i un gran col•lectiu que es reuneixi per aconseguir fins nobles que beneficiïn a tota la població podria aconseguir si més no, fer un món millor del que ara coneixem. Per començar aquest canvis, seria important fer-ho a nivell personal. Vivim en una societat que gira entorn als diners. Canviar aquests valors materialistes serien un bon començament per intentar formar una realitat en la qual tots estiguéssim més còmodes i la igualtat, la llibertat i el respecte fossin essencials en la vida de l’ésser humà. Aquest seria contemplat com el que és, una persona i no com una màquina de treballar. D’aquesta manera, fent referència a Marx, podríem eliminar l’alienació en el treball, un dels factors imprescindibles de canviar, perquè només així els individus podran avançar a nivell personal i fer avançar la societat.

  18. Patricia Rosa ha dit:

    Todos estamos de acuerdo que no vivimos en el mejor de los mundos, pero está claro que hemos sido nosotros, los seres humanos, quien más decidimos sobre como transformarlo y quizá no lo hemos hecho de la mejor manera. Por esta misma razón creo que es una cuestión de ideas, las ideas y la determinación pueden cambiar las cosas y pueden cambiar el mundo. Veo un claro error en que nos vemos constantemente sometidos a otras personas que nos controlan y la mayoría se dejan controlar. En este caso la filosofía ayudaría a cambiar esta situación, es importante tener interés en saber o intentar conocer cuánto podamos la realidad que nos envuelve, la verdad de las cosas, quizá es un camino interminable pues nunca se llegar a conocer todo, pero lo importante es interesarse en hacer este camino lo más largo posible. ¿Por qué es importante? Algo que no conoces no puedes criticarlo, no puedes saber si es cierto, o falso, si está bien o mal, si nos conviene o si no. Esto es una acción individual, deberíamos perseguir todos el objetivo de saber y conocer todo lo que esté a nuestro alcance, y así reaccionar ante ante algo que nos parezca un error o que está mal hecho. Por ejemplo, hasta hace unos años la idea de reciclar entre nosotros era algo impensable, hoy en día es algo de lo que estamos concienciados, aunque no hemos empezado a reaccionar hasta que hemos visto que estábamos destrozando nuestro mundo, nuestro hábitat. Alguien o algunas personas se dedicaron a conocer el problema y luego a intentar buscar soluciones para éste. Gracias a las personas que quisieron saber y conocer, observaron el problema e intentaron buscar una solución mediante su acción individual han conseguido que poco a poco todos hemos conseguido colaborar a intentar mejorar el mundo un poco más. Así debería ser con todo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s