2500 anys de filosofia occidental

Després de descriure, unes dies amb més encert que d’altres, les propostes d’una part substancial dels filòsofs que han elaborat les bases del pensament occidental, per acabar el curs, m’agradaria que féssiu una última aportació. Ara és la vostra, després de tantes preguntes i tantes maneres diverses de respondre-les hauríeu d’assenyalar:

  1. La millor idea del filòsof que més us hagi agradat
  2. La millor idea del filòsof que menys us hagi agradat

Es tracta de reproduir-les intentant ser fidels al sentit que li atribueixen els filòsofs i indicar per què us agraden

Aquesta és l’última activitat per apujar nota i la data límit de la vostra aportació és el divendres 25 de maig.

Ha estat un plaer, un dels plaers del món, no us oblideu mai de filosofar!

Advertisements

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Pujar la nota. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a 2500 anys de filosofia occidental

  1. Román Carreras ha dit:

    -Sobre la millor idea filosòfica la que més m’ha agradat a sigut la moral i la política de John Stuart Mill, ja que estic d’acord amb la seva manera de trobar un principi d’utilitat per arribar a ser feliços i com ser-ho. I la seva política perquè el seu pensament respecte el seu principi del dany, mostra que quan una persona ha assolit les seves facultats superiors cap persona té el dret de jutjar-la sinó constitueix un problema per els demés.
    -I respecte la millor idea del filòsof que menys m’ha agradat, Immanuel Kant, la seva idea filosòfica que hem va cridar més l’atenció i em va agradar va ser la seva classificació de les categories, ja que tenen un valor gnoseològic (sense aquest el coneixement intel•lectual no seria possible) i pertanyen al subjecte i a la seva estructura del coneixement.

  2. Sergi Ramoneda ha dit:

    Para mi la mejor idea, es la idea del filósofo Hume cuando hace la associación de ideas. El hecho de crear a partir de las impresiones y hacer las ideas simples y el hecho de analizar estas ideas simples y crear las ideas complejas, es algo que, personalmente, siempre he pensado. Ja que con la utilización de la memória y de la própia imaginación haces tus própias ideas complejas y relacionas ideas con el uso de tu razón y no de la experiéncia.

  3. El filosofo que mas me ha gustado ha sido Nietzsche en concreto su idea de la moral que dice que aquella manera de vivir mejor la vida es buscar aquella forma que mas te llene, sin tener en cuenta sus consecuencias para poder decir que lo has vivido todo y que te has sentido feliz por ello , sin tener que ser una vida completamente racional (yo me apunto a las bacanales de Dioniso!)
    Por otra parte en relación a la idea filosófica que menos me ha gustado escogería a Hume destacando su teoría del conocimiento en referencia a las impresiones y ideas cuando dice que todo conocimiento procede de la experiencia sensible ( yo apuesto por el mundo sensible mas que por el racional) y la capacidad de obtener unas percepciones a través de los sentidos y ser capaces de obtener de esa información unas ideas que serán menos fuertes porque será una representación debilitada de aquello que percibimos.

  4. Axel Pérez ha dit:

    A pesar de ser Stuart Mill el filósofo que más me ha gustado, me quedo con una de las ideas de Nietzsche que me guardo como buen consejo. Este consideraba que la felicidad no se consigue escapando de los problemas, sino trabajándolos para ponerlos a nuestro favor. Nuestras preocupaciones son pistas valiosas de lo que está mal en nuestras vidas, y pueden señalarnos el camino para nuestra mejoría. Creía que todos los tipos de sufrimiento y fracaso deberían ser bienvenidos por cualquiera que busque la felicidad, y vistos como desafíos a ser superados.
    Por otra parte, el filósofo que menos me ha gustado ha sido Descartes. Su mejor idea me parece la de someter a examen crítico todo lo que hemos aprendido y hemos considerado como verdadero, para así poder eliminar todas las falsas creencias. Personalmente considero que sería muy útil poner en práctica esta idea más de una vez.

  5. Jéssica Muñoz Mata ha dit:

    -El filòsof que més m’ha agradat ha estat John Stuart Mill. Una de les idees que més se m’han quedat gravades i crec que recordaré és la que diu que “ Els elements d’una vida feliç són una harmoniosa combinació de tranquil•litat i excitació”. Estic totalment d’acord, crec que per ser feliç necessites tenir emocions i il•lusions però sempre dins d’una certa estabilitat. Així mateix també considero que l’egoisme i la falta d’una cultura intel•lectual són unes de les causes principals de la infelicitat perquè necessitem tenir ganes de conèixer noves coses per mantenir-nos vius i sentir-nos implicats amb els altres i no només centrar-nos en un mateix.
    -Per una altra banda, tot i que la filosofia de Nietzsche no em va agradar molt si que em sembla molt encertada la classificació que fa de les maneres d’estar al món entre l’home artístic i l’home teòric, la trobo molt bona. De fet crec que tots nosaltres tendim a ser més racionals o intuïtius, tot i que penso que depèn l’època de la nostra vida podem ser més propers a l’un o a l’altre.

  6. Alex Prior ha dit:

    Per a mi el filòsof que ha aportat la idea que més m’ha cridat la atenció ha estat Plató, quan ha volgut descriure la metafísica. no vol dir que estigui d’acord amb ell o no, pero m’ha semblat una idea curiosa amb l’acceptació d’un món extramental i que a més cap filòsof havia descrit abans. és per això que, per a mi, Plató es amb qui estic més d’acord.
    Per contrapocició, el que menys m’ha agradat ha estat Descartes, ja que , baix el meu punt de vista no crec que s’hagi de dubtar de tot allò que se sap.

  7. Albert Llamas ha dit:

    Molt i molt complicat triar només una. A demés segons la situació canvio lleugerament de paré: La veritat és que Nietzsche, tot i que m’ha agradat moltíssim, m’ha decebut una mica i per això potser em quedo amb Diògenes que em sembla brutal. És tan simple la seva manera de viure que pot arribar a ser complexa. En quant al filòsof que menys m’ha agradat segurament puc afirmar que és Descartes. És una llàstima que visqués tan influenciat pel catolicisme. Evidentment la seva millor idea és el “Cogito ergo sum”. Probablement ningú podrà mai fer-hi cap objecció.

  8. Andrea Casal 2A. ha dit:

    El filosofo que más me ha gustado sin duda ha sido John Stuart Mii, la mayoría de sus ideas son aplicables a la vida real, pero sin duda con la que me quedo es con la definición de felicidad. John Stuart Mill dice: ” La felicidad no es un estado de entusiasmo continuo, sino momentos ocasionales a lo largo de la vida”. Está idea me la aplico a la vida real, porque consideró que es muy cierta, ya que, la felicidad no está presente en nuestras vidas siempre,y, necesitamos los momentos malos, o, de bajón para saber el verdadero valor de la felicidad,y, señalarla en nuestra vida como nuestro gran objetivo/meta.
    Por otro lado, el filosofo que menos me ha gustado ha sido Nietzsche, porque el desorden de sus ideas, me ha dificultado entenderlo.
    Pero, de todas sus ideas me quedó con la moral, a la hora de invertir los valores, a causa de la rebelión de los esclavos.

  9. Miguel Flores Prieto ha dit:

    La idea filosófica que més m’ha agradat ha estat la moral de John Stuart Mill, ja que vol promoure la màxima felicitat per al màxim nombre de persones, per tant, si això es complís en la societat actual no hi haurien tants conflictes com hi han. També m’agrada l’idea que defensa l’utilitarisme, ja que diu que la felicitat es la única cosa desitjable com a fi, i estic totalment d’acord amb aquesta afirmació, ja que cadascu busca la seva pròpia felicitat i si cercant-la troba també la felicitat pels altres molt millor.
    En canvi, la idea filosófica que menys m’ha agradat ha estat Socrates, ja que atesa la seva lletjor física es va veure obligat a fascinar als joves grecs amb la dialèctica, penso que això no és el més ètic per a promoure una ideologia correcta.

  10. Luis Rubio ha dit:

    El filòsof que més m’ha agradat (perque li he trobat menys pegues) ha sigut Hume, ja que trobo que a idea de que quan neixes no saps res, el que ell anomena “la ment com un paper en blanc que has d’anar omplin a través de les percepcions proporcionades pels sentits”, trobo que té tota la raó ja que si quan neixem ho coneixem tot, la vida no tindria cap sentit, i el fet de que l’ànima ho sap tot, i que al llarg de la vida va recordant allò que sap, no ho trobo lògic ja que s’hauría d’acceptar la idea d’un trasmon (Plató), que penso que no és més que fruit de la imaginació (Nietzsche).
    Per contra el filòsof que menys m’ha agradat és Plató ja que trobo que la TdC, la seva metafísica són cosas realment ilògiques i que no tenen cap sentit. Però cal a dir, que la idea de política que té, m’agrada ja que estic amb ell en la idea de que han de gobernar aquells que saben més, i nomès poden votar aquells que tinguin un cert nivell intel·lectual per evitar que siguin influenciats pels altres. Cal a dir, que aquesta idea la trobo correcta en la mesura que realment sigui així i les persones que hi governin busquin el que és millor per al poble. no que busquin únicament el benefici propi.

  11. Ana Mateos ha dit:

    Un dels filòsofs que més m’ha agradat a sigut Mill i el seu principi d’utilitat. Penso que té raó quan sosté que tota acció és bona quan promou la màxima felicitat per al màxim de persones. També m’agrada com defineix que és la felicitat, moments ocasionals al llarg d’una existència feta de pocs dolors i poc duradors. A més, crec que també acerta definint quins són els elements principals per a aconseguir una vida feliç, combinció equilibrada de tranquilitat i exitació; penso que tot ésser humà ha de tenir al llarg de la seva aquests dos elements, encara que no sempre s’aconseguirà aquest equilibri entre ells.
    Per contrari, no puc dir cap filòsof que no m’hagi acabat d’agradar, perquè tot filòsof argumenta d’una manera que et fa posar-te en altre punt de vista per tal d’arribar al seu fi.

  12. Enric Aguilera ha dit:

    Stuart Mill es el filósofo que más se asemeja a mí en el campo de la ética, ya que su moral hedonista, la búsqueda de la felicidad a partir del placer (no corporal sino intelectual) y habla de una felicidad “a la larga”, pequeños momentos (minimizar el dolor y aumentar el placer). Otro aspecto es que no se trata de una moral egoísta ya que busca la felicidad de todos.
    Por otro lado, la filosofía de Platón (metafísica y antropología) me parece un tanto extraña ya que la idea de dos mundos (sensible e ideas) no tiene muchos sentido para mí porque no existe nada más allá del mundo que vivimos y que captamos con la intuiciones o sentidos (Nietzsche y el engaño de la razón). Detrás de esto, solo se esconde un miedo a la finitud.

  13. Magí Campo ha dit:

    A mí, el filósofo que mas me ha gustado ha sido Nietzsche, sencillamente por por la idea del eterno retorno, por su enfoque que da a la vida, diciendo que somos nosotros los únicos encargados de darle sentido a nuestra vida y tenemos que vivirla de una manera tal, que no nos importara repetirla indefinidamente.
    Por otra parte la mejor idea del peor filósofo… no creo que haya malas ideas, en todo caso la que me gustó era la metafísica de Platón, será que soy aficionado a Matrix y me gusta bastante la idea de que puedan existir dos realidades.
    Soy un tanto vitalista otro tanto transcendental.

  14. Laia Melero ha dit:

    Han hagut moltes idees de diferents filòsofs que m’han agradat i em situaria a favor d’elles, ja que cada filòsof aporta noves teories, algunes de les quals, si en pensem, no estan equivocades del tot. Tot i que avegades, ells mateixos s’acaben contradit.
    Si haig d’escollir una, crec que escolliria la idea de l’utilitarisme que defensa Mill, el fet de desitjar la màxima felicitat per al màxim número de persones, d’ampliar els moments de plaer i minimitzar els moments de dolor. Sempre tenint en compte el bé comú i deixant de banda l’egoisme, i d’aquesta manera poder arribar a conviure en una sosietat civilitzada. Però sense perdre mai el desenvolupament de la nostra individualitat.
    La idea que menys m’ha agradat ha sigut la racionalitat extrema de Socrates, el fet de voler-ho convertir tot en raonable i lògic i rebutjar els sentits de la manera que ho fa. Penso que si que és veritat que els sentits sovint ens enganyen (com demostra Plató en el “mite de la caberna”), però ens aporten molta informació sobre el món en el que vivim i, ens ho podem creure o no però hem de conviure amb aquests, i tot i que el fet de raonar és indispensable, els sentits també ho són.

  15. Otman ha dit:

    Des del meu punt, considero que no hi ha hagut ni millors ni pitjors idees, sinó que cada filòsof ha postulat les seves teories i d’aquesta manera la seva forma de pensar des de la seva perspectiva i realitat. I es precisament això , la diversitat de realitats i perspectives i d’aquí la diversitat d’idees , el que ha contribuït a que l’ésser humà tingui la possibilitat d’assolir la seva felicitat, poden triar la realitat q més li faci més feliç. A més a més, considero, que tampoc no puc jutjat les idees dels diferents filòsofs per al seu valor ja que com he comentat anteriorment, aquestes han sorgit com a conseqüència de les accions, efectes, causes de la vida dels filòsofs, i per tant són valides en un cert sentit. D’una altra banda, per determinar quina és la millor idea, cal tenir prèviament uns criteris moral sobre el que es bo i el que és el dolent, i es clar, aquests criteris no són rés més que subjectius i per tant a partir d’aquests no es pot jutjar altres idees, sense conèixer els seus pilars, la vida detallada de la l’autor, el perquè de la seva teoria… D’aquesta manera i resumint, considero, que cada teoria és acceptable si tenim en compte els factors socials i individuals que han portat a l’autor a escriure-la.

  16. María Carrasco 2º A ha dit:

    Para mí no hay un solo filósofo que me hay gustado, sino que son dos. Por un lado, Stuart Mill con su manera de buscar la felicidad mediante el placer y la ausencia del dolor. Según Mill, para llegar a la máxima felicidad había que intentar que el placer fuera máximo y duradero con el mínimo dolor (utilitarismo). Otro rasgo por el que me gusta Mill es porque esta búsqueda del placer no la quería para una sola persona, sino para el máximo de personas posible. Por otro lado, me gusta la idea que propone Frederick Nietzsche del superhombre porque resalta la idea de que el ser humano tiene que vivir en plenitud y ser lo más feliz que pueda el máximo tiempo posible. Para ello refleja en el superhombre la idea de que el ser humano no tiene por qué hacer caso de lo que le rodea, sino que tiene que vivir su vida a su manera como él quiera, sin que nada ni nadie le influya.
    El que menos me ha gustado es Kant aunque su mejor idea para mí es la clasificación de los conceptos puros o categorías porque él hace que los conceptos se puedan clasificar dependiendo del nombre que reciban, aunque sean diferentes entre sí. Pero es el que menos me ha gustado porque me parece muy complicado de entender.

  17. Daniel Pozas ha dit:

    La idea que més m’ha agradat ha estat la del filósof Stuart Mill, la del principi d’utilitat on l’última idea és procurar la màxima felicitat possible per al màxim nombre de persones, ja que identifica el bé amb la felicitat.
    El filósof que menys m’ha agradat ha estat Descartes, i la seva idea que més m’ha agradat és la del dubte metòdic, la idea de poder estar segur de les nostres creences posant en judici els nostres pensaments anteriors.

  18. Patricia Rosa ha dit:

    El filósofo que más me ha gustado es Nietzsche, estoy de acuerdo en muchas de las cosas que aporta en su filosofía, sobretodo a la hora de criticar la metafísica tradicional y la religión. Ese trasmundo que se inventó y que tantos filósofos han considerado como real, marginando nuestro mundo como inferior creo, como Nietzsche, que es un completo error, porque no hay más mundo que el que vivimos y como no conocemos otro hay que disfrutar la vida que en este vivimos cuánto podamos, sin tener la estúpida esperanza de que pueda haber algo mejor más allá. No rechazo lo racional, porque es importante conocer, sobretodo para que en este mundo en el que nos gobiernan no nos tomen el pelo y sepamos actuar con determinación en todo lo que esté a nuestro alcance; pero también hay que ser intuitivo y disfrutar cada momento, de manera individual y siempre aceptando las consecuencias.
    Por otra parte, la mejor idea del filósofo que menos me ha gustado es Platón. Creo que este filósofo dio un giro completo a la manera de pensar y ver las cosas en el mundo, lo cual me hace admirarlo, y me parece increíble que después de tantísimos años aún perdure ese concepto básico que dio a conocer, aunque nos llegara a través de la religión cristiana, la cual considero (de acuerdo con Nietzsche), que es una platonización vulgar para el pueblo. Además, fue el desencadenante de la idea de duplicar el mundo, considerando que estaba nuestro mundo sensible y el mundo de las Ideas, del Bien, el racional, un mundo más allá al que conseguiríamos llegar después de morir. Esta idea de la existencia de dos mundo ha sido seguida posteriormente por muchos más filósofos y ha sido la base de creencias religiosas, por lo tanto, es digno de admirar que un hombre haya marcado tanto y tan firmemente la civilización, y creo firmemente que Platón significó un antes y un después.

  19. Albert Francisco ha dit:

    El filòsof que mes m’ha agradat ha estat John Stuart Mill per les seves idees sobre com crear una societat mes justa i lliure. Mes que donar unes instruccions concretes i inamovibles (Del tipus 10 manaments del cristianisme) per a tots els aspectes i problemes de la societat, dona unes indicacions per defensar la llibertat i la integritat de tots. Això ens permetrà fer la societat que vulguem i canviar-la en el futur. Alhora ens permet protegir-nos d’individus que puguin fer mal a qui sigui i contempla unes consideracions perquè sigui justa. A partir d’aquestes indicacions com el principi del utilitarisme, la seva idea de llibertat i el principi del dany com a límit d’aquesta llibertat (Per impedir que uns facin mal als altres) crea un model de societat que pot anar canviant sense deixar de ser equitatiu i lliure. Son unes idees pensades per que no sigui ell l’únic que dissenyi la societat com a “La societat perfecte” sinó que a partir d’una base que ens dona, que inclou unes limitacions, la puguem anar creant nosaltres.

    Son unes idees que em son una mica pròximes i crec que no nomes a mi, sinó una mica a la nostra forma de pensar en la societat actual: llibertat però amb els límits de que no afecti negativament als altres ni que entri en conflicte amb aquests, a mi personalment em sembla u recull i justificació d’aquestes idees. Òbviament no es fàcil i mai ho podrem aplicar a la perfecció, sempre hi hauran conflictes, per petits que siguin comparats amb els actuals.

    El filòsof que menys m’ha agradat es Descartes, per la seva demostració de Deu, que es en el que es basa la seva veritat absoluta, es circular (La hipòtesi del geni maligne segueix dempeus), per tant amb aquest error tant visible tota la seva veritat trobada posteriorment se’n va a res. No obstant considero una gran idea i un encert començar a filosofar amb l’avaluació que fa de tots els seus coneixements per veure quina fiabilitat tenen i en que es basen. Aquest dubte metòdic no va fracassar del tot, va trobar una veritat, una base: “penso, aleshores existeixo” a partir de la qual crec que la filosofia ja es pot posar a treballar.

  20. Tot i que Mill quan es va explicar a classe em va semblar molt convincent amb el principi d’utilitat i el principi del dany que tenien tota la pinta de ser correctes, el meu interès per la filosofia (que encara que no se’m doni gaire bé m’agrada) m’ha portat a situacions en les quals he pogut comprovar la veracitat de les teories filosòfiques.
    Mill ens afirmava que evitar el dolor i buscar la felicitat de tot el món ens aportaria felicitat a nosaltres mateixos. Aparentment és una idea molt atractiva perquè la societat ens ha ficat al cap que per fer el bé ens hem de desentendre del nostre desig i velar per els altres i aquest bé ens donarà felicitat.

    Nietzsche, planteja la moral i el camí cap a la felicitat d’una altra manera. Fins al moment tothom parlava de “l’home i la societat, l’home i el bé…”, però Nietzsche fa un canvi radical i importantíssim respecte a la manera de plantejar-ho. Nietzsche parla de “JO i la societat”, un plantejament importantíssim per a la vida. Les teves accions han de produir la teva felicitat i no la dels demes, perquè que els altres siguin feliços o no, no t’importa. No ens hem d’oblidar en cap moment que la nostra vida és una oportunitat única i de valor immens. La pròpia vida és un regal de la naturalesa, és efímera i ha de ser viscuda amb plenitud. Si en algun moment has de avantposar la teva felicitat a la d’un altre naturalment has d’elegir la teva felicitat. O a cas que els pobres nens de l’Àfrica passin gana i no sobrevisquin ni la meitat et produeix infelicitat? Et pot fer tota la pena que vulguis, però independentment d’això tu pots ser feliç o no a arrel del que a tu et passa i del que tu fas (Aquí segons el meu pensament cal fer un matis. La felicitat de qui estimes si afecta a la teva, no se si Nietzsche no parlava d’això o es que no ha donat temps de fer-ho a classe). Per tant, com és obvi després d’haver llegit aquest fragment el meu filòsof preferit ha estat Nietzsche destacant la seva moral (centrada en el JO) que busca la felicitat pròpia.

    D’altra banda com a filòsofs del final de la llista, estarien descartes i els escèptics radicals en general. Els escèptics són un grup de gent que té tanta por a la vida i a equivocar-se que diuen que mai no pots saber que és el que realment passa i hi ha escèptics que arriben a la conclusió de que la millor opció és no parlar i no fer res. Tenen un pensament estúpid, desaprofiten la vida per por a aquesta. I respecte als que surten a selectivitat, Descartes em sembla que va culminar la seva carrera al crear el dubte metòdic i arribar al “cogito ergo sum”, a partir d’aquí podria haver-se dedicat a una altra cosa com el parchís, ja que ell mateix immers en una incoherència brutal, munta una nova filosofia en base a deu sense aplicar el mateix dubte metòdic que li havia aplicat a tot fins al moment, i el seu propi mètode li desmunta la seva pròpia teoria. Utilitza a deu per desmentir a un geni maligne, però com sap ell que el geni maligne no li esta fent pensar que existeix un deu que pugi evitar la existència del geni maligne? Potser el geni maligne li fa creure a Descartes la existència de deu, perquè tingui confiança en el que pensi(Descartes) i així poder enganyar-li amb més facilitat.

  21. Mireia Padrós ha dit:

    Des del meu punt de vista, el millor filòsof ha sigut Nietzche. Ja que nega tots els conceptes abstractes fets en les anteriors filosofies. Nega el món de les Idees, i deixa com a real allò que per nosaltres ho és, ja que crec que la majoria podem dir que la nostra realitat és el que observem. És el que observem i no meres invencions que realment no els hi acabem de trobar el fundament. A més Nietche mata a Déu, deixant així un món amb més llibertat, idea que m’agradat molt, i m’encantaria que algun dia la societat poses en pràctica.
    El pitjor filòsof, personalment ha sigut Hume, ja que m’ha estat el més difícil de comprendre. Tot i això, la seva teoria tenia coses positives. Negativament la seva metafísica li dóna un gran valor a Déu.

  22. Amèlia Nicolás ha dit:

    En primer lloc, al llarg del curs he anat adquirint les diverses idees dels filosofs i fins i tot les compartía. Però després estudíavem a un altre i les meves idees variaven y no podía decantarme per cap. De fet, no puc fer-ho ja que faria un gran “turbomix” de moltes idees per poder definir, pero crec que em contradiría a mi mateixa. Suposo que aquestá es una de les intencions de estudiar filosofía no? fer pensar..

    Dit això, em quedo clarament amb Mill, pot ser no en tots els seus aspectes pero sí en la majoría i els més característics. Destaco la seva reflexió sobre la llibertat ja que la enten com un dels elements indispensables al desevolupament humá( liberalisme utilitarista). Penso exactament el mateix, per a mi, el sentiment de llibertat es molt important, Només quan em sento realment lliure per desenvoluparme a mi mateixa com a persona es quan soc feliç, quan visc com vull i amb dignitat. I altre idea es la de el principi d’utilitat, que busca el maxim possible de felicitat. Tot i que amb Nietzsche vaig dubtar si realment per a mi valia més la pena viure plenament amb les coses bones i dolentes i això era la felicitat, Però no, avui en dia el que realment pretenc és ser feliç intentant no patir, i amb això crec que visc plenament ja que JO esculleixo librement com viure.

    En quant a la millor idea del filosof que menys m’ha agradat ha estat Nietzsche amb la seva idea de que l’art es la millor manera de coneixer, cptar o comprendre la verdadera naturalessa de l’Ésser. M’agrada aquesta idea per que he vist que es l’unic filosof que dona tanta importància a l’art . Però aquesta es la millor idea que destaco, per que tot i tenir altres idees que comparteixo, Nietszche no m’hagués caigut bé si l’hagués conegut.. crec que era massa “extranys” i tampoc m’agrada que la seva filosofia vagi molt relacionada amb la crítica d’altres. Aquest es un aspecte que em fa tenir a forçes filosofs poc considerat, el fet que critiquésin . Penso que cada fiolosof tenia la seva teoría per algun motiu i que entre ells es destrocessin les seves teoríes no ha fet altre cosa que crear més embolics no només a l’hora d’estudiar si no també a l’hora d’aclar amb quien filosof em quedo. ( tot i que jo ara hagi fet una crítica…)

    Jo no se de filosfia ni podré establir segurament teories filosófiques més que les que jo mateixa em porposo per viure. Però tot i ser una matería de molt treballar, sense dubtar-ho m’ha servit molt per aprendre a reflexionar sobre molts aspectes i entendre que cada persona és tan diferent que per moltes teories filosófiques que hi hagin als llibres, crec que cada persona te la seva propia i ÚNICA filosofia de vida.

  23. Andrea Rama ha dit:

    En primer lloc gracies Sòcrates ja que es un dels que han fet possible que la filosofia existeixi.
    El filòsof que mes m’ha agradat ha estat John Stuart Mill amb el seu principi d’utilitat : tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim de persones)i amb la idea que te de felicitat on no és un estat d’entusiasme continu sinó moments ocasionals al llarg de la vida i la manera de poder assolir-los és Intentar minimitzar els moments de dolor i maximitzar els de plaer .No obstant també Nietzsche, que amb la seva filosofia del Martell a mostrat el perquè de la religió i al mateix temps ha intentar el·liminar-la amb la mort de Deu.

    La idea que menys m’ha agradat es Descartes en la idea que demostra que deu existeix que es un ésser perfecte i infinit i que sigui la causa que posseïm la idea d’un ésser perfecte i infinit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s