Primer debat Curs 2013-14: La idea d’una societat justa

Aprofitarem aquest espai de debat per practicar la quinta pregunta de l’examen de la selectivitat. Proposarem una de les preguntes que s’hagin plantejat a aquests exàmens i vosaltres heu de respondre-la de la següent manera:

  1. Sí o no (podeu matisar la resposta).
  2. Perquè … (heu d’afegir entre una i tres raons en suport de la vostra posició).
  3. Podeu respondre la intervenció o els arguments d’alguna persona que hagi participat abans en el debat.

Heu d’expressar-vos de manera breu, concisa, clara i precisa.

El debat es tancarà dia 14 de novembre a les 21 hores i la participació és obligatòria (pot fer-se en grup de fins a quatre persones).

PRIMER DEBAT

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Perquè una societat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d’acord amb les seves aptituds naturals, sap fer millor». Responeu d’una manera raonada.

Advertisements

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Debats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

54 respostes a Primer debat Curs 2013-14: La idea d’una societat justa

  1. andrea vilaclara i gemma cano ha dit:

    Estem d’acord amb aquesta afirmació a la teoria perquè quan una
    persona fa el que esta capacitat per poder rendir al màxim, ja sigui per
    a les seves capacitats o la seva actitud, té garantit la implicació de la
    persona en fer el que ha de fer. Aquest seria un benefici per a la
    societat i la mateixa persona, perquè la societat veuria com tot es
    troba equilibrat i tot funciona correctament i la persona es sentiria
    plena personalment perquè està fent les activitats que la seva pròpia
    naturalesa li ha donat. En canvi a la pràctica tot canvia perquè en la
    societat hi hauria d’haver un equilibri en que tots hem d’omplir totes les
    activitats i per contra la naturalesa no ha donat totes les aptituds a
    totes les persones, on per tant hi hauran activitats que quedarien
    buides perquè ningú està destinat per fer-ho i començaria un problema
    en la societat que estaria desequilibrada. Llavors per el bé de tots si
    que seria just que cada persona es dediqui l’acordat amb les seves
    aptituds, però perquè fos possible la naturalesa hauria de repartir
    equilibradament totes les aptituds per fer-ho possible.

    • Natalia Garía, Marta López i Clara Reig ha dit:

      Respecte a aquests arguments, nosaltres mostrem el nostre desacord. Ens basem en uns principis d’igualtat, per defensar la idea de que no hem de realitzar únicament aquella activitat en la qual podrem mostrar les nostres millors qualitats, ja que sinó no evolucionarem, no tindrem coneixements múltiples i mai arribarem a ser persones riques en d’altres coneixements. Per tant, una societat ha d’arribar a ser justa, no perquè els éssers facin exclusivament aquelles coses que se’ls dona millor des de naixement, sinó que l’ideal de justícia ha d’estar determinat pel gaudiment de les mateixes oportunitats. Cal dir també que no ha d’existir la superioritat o inferioritat entre essers humans, sinó simplement la diferència.

    • Nota 1. La segona part de l’argument està poc desenvolupada i no està justificada.

  2. Alba Tejero Estévez i Santiago Redondo Zurita ha dit:

    Que cada membre d’una societat faci el que d’acord amb les seves aptituds naturals
    sap fer millor, té tant convenients com inconvenients. D’alguna manera, és bo, ja que
    les persones s’implicarien més en els afers de la societat, ja que farien el que
    més saben fer, i ens faria créixer com a comunitat. No obstant, això no vol dir que ho fessin de la millor manera possible, ja que pot ser que ho sàpiguen fer molt bé, però també que no els agradi fer-ho, de tal manera, que aquesta implicació en els afers de la societat per viure en comunitat es reduiria. D’altra banda, si la persona solament fes el que de manera natural sap fer millor, no aprendria més coses que las que ja sap fer y només es limitaria a aquestes, amb la qual cosa, no aprendria altres aptituds ni habilitats i no ampliaria els seus coneixements. Com hem dit abans, no fa justa una societat en què cada persona fa el que millor sap fer segons les seves aptituds naturals, perquè pot agradar-li o no i de tal manera fer-ho sense ganes o no fer-ho correctament del tot, en conseqüència, pensem que les persones no sempre han de fer el que de manera natural saben fer millor, sinó que deuen ampliar els seus horitzons i que la voluntat de fer el bé i la capacitat d’actuar amb eficàcia pel bé no és qüestió d’una aptitud natural.

  3. Desirée Ciudad, Amalia Jimenez, Laia Sanz i Raquel Tacón ha dit:

    Després d’haver estat debatent, hem arribat a la conclusió que dita afirmació no és justa, tot i que des de el punt pràctic podríem qüestionar-ho.
    Raons:
    1. Aquesta forma d’organització política i social restringeix la llibertat individual i la felicitat enfront un bé comú establert, sense raonament ni decisió personal.

    2. Hi ha un aspecte a remarcar o a tenir en compte abans d’assignar tasques, que és el fet de saber si la persona que presenta dites aptituds realitzarà la seva tasca per que li agrada o simplement pel mer fet que ho faci perquè se li dona bé. Si és tracta del segon cas és evident que serà inefectiu ja que per a la persona, dur a terme aquesta tasca, esdevindrà una obligació.

    3. No s’assegura el bon funcionament de la societat, ja que, el que cadascú es dediqui allò que fa millor faria que a certes professions hi hagués un superàvit de professionals i altres menys.

  4. Nazarena Gómez Núñez i Raquel Molina Muñoz ha dit:

    Estem d’acord amb aquesta afirmació en diferents punts de vista i seguint diferents raonaments per analitzar aquesta. Per una banda, podem entendre la funció de cada membre com allò essencial i necessari. Per tant, permeten que els ciutadans siguin justos, virtuosos i feliços, ja que allò que millor sabem fer ens porta a fer el bé si seguim els passos correctes. D’altra banda, segons l’afirmació, la funció de cada membre està lligada amb les aptituds naturals de cadascú, per tant, és innata a cada membre. És per això que podem deduir que, si aquesta funció és innata dins nostre és per alguna raó, i si fem una bona utilització d’aquesta, segur que podrem arribar on vulguem, en aquest cas a la justícia en societat. Per últim, podem definir la funció de cada membre com un òrgan que fa que la societat funcioni, és a dir, la societat està formada per milers d’òrgans que tenen una finalitat i que expliquen la raó de ser d’aquesta societat. En aquest cas, es podria arribar a la justicia, com ja hem dit abans, fen una bona utilització d’aquests “òrgans”.

  5. Ruth Belio, Daniel Lopez, Joan Mora ha dit:

    El nostre grup està en contra d’aquesta afirmació. Ho creiem així perquè per diverses raons: Per començar creiem que si cadascú es dedica a l’afició que millor s’adequa a les seves habilitats, ja que, hi haurien algunes activitats que ningú voldria fer pel motiu de que ningú sabria fer-les i la societat no funcionaria correctament. A més, hi haurien certes activitats a les quals no s’hi dedicaria tanta gent com d’altres i la societat no estaria en equilibri. Per acabar, pensem que si només es tenen en compte les habilitats i no els gustos de la gent molts d’aquests treballs es farien a desgana.

    • Ariadna Juarez, Jennifer López, Judith Moreno ha dit:

      Al grup creu, que aquesta afrimació no seria correcta, doant que si no tothom estaria comdemnat a fer alló que se li dongués bé i no alló que mes le agradi, encara que no ho fes tan bé.
      Quan una cosa s’ens dona bé, al principi a tothom li agrada aquesta sensació i es pot arriba a creure que llavor es alló el que mes ens agradada, pero finalment si el que fem no ens apasiona ho abariem fent sense ganaes en cara que s’ens dones la mar de bé. per aquest motiu creiem que cadascu ha de trobar alló que mes li apasioni i esforçar-se al maxim per aconseguir-ho i fer-ho lo millor possible, encara uq hagin moltes altres coses que s’ens donin millor. La societat podria arribar a ser justa? No ho creiem, doant que si obligas a fer alguna cosa algú nomes per el fet de que es el que millor se li dona, potser li estàs treien l’oportunitat de que fagi alló que més li agrada, i podria desnvocar a la seva infalicitat, i seria just obligar algú a encarregar-se d’aquella cosa que no el fara feliç ni el fara sentir realitzat?

    • Nota 1. Redacció deficient i argumentació pobre.

  6. Marc Calza Zamora ha dit:

    Si pensem amb la manera de Plató, que cadascú s’ha de dedicar a la funció que millor s’adapti amb la part d’ànima que predomini en ell, encara que aquesta persona no vulgui ocupar aquell càrrec, faria bé el seu treball? No, llavors no estic d’acord, ja que si a tu no t’agrada el que fas comences a perdre l’interès per allò i no es faria bé, i tampoc seríem feliços. En canvi, si, per, exemple, a un metge li agrada o té les aptituds necessàries per ser-ho, ho farà bé, però sinó, ho farà amb desgana i no s’implicarà tant per poder ajudar o salvar la vida dels demés. Ens podem trobar casos en que la gent pensi que les aptituds no són suficients, també necessites que allò que fas t’agradi, però quan alguna cosa se’t dona bé, t’agrada. Si ens posem a pensar en les coses que se’ns donen bé i no ens agraden, en trobaríem?
    Si el gust sigués superior a l’aptitud, no seria convenient que et dediquessis a allò, ja que ambdues haurien de estar equilibrades.

  7. Anna Romera i Alba Rodriguez ha dit:

    Nosaltres, no estem d’acord amb aquesta afirmació, i podem donar diferents arguments per expressar el nostre desacord.

    – D’una banda, el fet d’atribuir una única activitat a cadascun dels membres d’una societat, desde el nostre punt de vista, no ajuda al desenvolupament d’una persona, al fet de poder millorar i apendre, i per tant mostrar noves aptituds, diferents a aquelles que d’alguna manera li eran “naturals”.

    – Això, vindria acompanyat d’una desmotivació personal i provocada pel fer de no poder exercicir més d’una “tasca” i ni tan sols tenir la oportunitat d’apendre-la. I aquesta desmotivació, provocaria que determinades personas no elaboresin la seva tasca correctament (tot hi gaudir de les aptituds) i, per tant, no garanteix l’ordre i el bon funcionament de la societat.

    – D’altra banda, si tothom es dediqués tan sols a allò que li agrada, podria esdevenir una falta de personal dedicat a determinada tasca, degut a ser més costosa, fet que provocaria una desigualtat.

    – I una raó més per la qual estem en desacord, es que no creiem que per tal d’arribar i aconseguir una societat justa s’hagi d’emprar aquest sistema. Ja que desde el nostre punt de vista, el fet de prohibir l’aprenentatge d’algun cosa, (amb l’ unic motiu de gaudir ja d’una aptitud natural) no es just en si, i no tindria sentit poder assolir la justícia mitjançant un sistema que careix d’aquesta.

  8. Eric Garcia Luengo, Victor Maturano Restoy, Paula Gonzalez Bascon y Sergio Fernandez Molero ha dit:

    Nosaltres estem d’acord amb l’afirmació, ja que creiem que el mes just per a la societat es que cadascun dels seus membres es dediqui al que se li doni millor, independentment del seu estatus, nacionalitat, classe social, etc…
    Ja que no es pot desaprofitar a un individu capacitat per a una tasca especifica, per raons trivials com les esmentades abans.
    Igualment tampoc es pot perdre el temps amb un individu que no demostri la seva capacitat en aquesta tasca en concret, simplement perquè ell consideri mes adient dedicar-se a aquesta en comptes de en una altra.
    Per últim, creiem que si cadascun dels individus fa allò per el que te una capacitat natural, apart d’aconseguir una societat mes justa y millor, aconseguirem que tots els individus assoleixin la felicitat fent una tasca per a la qual estan mes qualificats.

    • Brunella Picasso i Xavier Chica ha dit:

      Nosaltres no estem d’acord amb l’afirmació que fa aquest grup, ja que creiem que no fa falta que cadascun dels membres d’una societat es dediqui a allò que sap fer millor, per les seves aptituds naturals, per a que una societat sigui justa.
      Pensem que cadascú, tant com si se li dona bé o no una tasca, te dret a escollir l’activitat a la que es vol dedicar, ja que potser que allò que se’t doni bé no t’ompli i no et faci del tot feliç.
      L’activitat que escolleixis t’ha d’agradar, i tot i que no se’t doni igual de bé que a altres persones tothom te dret a aprendre i millorar en allò que realment sí que ens agrada fer independentment de les nostres aptituds naturals, donat que si no ho féssim, podríem estar sent justos amb la societat d’alguna forma, ja que tothom aportaria la seva millor manera de fer les coses, però no estaríem sent justos amb nosaltres mateixos.
      Tot i així per contrapartida, si que podríem dir que una societat seria força més justa si cadascú que té les aptituds naturals necessàries per exercir un càrrec, l’exercís i a més estigués còmode i feliç amb aquesta feina, però no sempre el que saps fer millor es el que t’agrada.
      Finalment pensem que l’afirmació absoluta de “justícia” és relativa, ja que depenent de cada persona i la seva manera de pensar, actuar, costums, religions … es poden tenir opinions molt divergents del que realment és just per a cadascú, per això seria difícil concloure com hauria de ser una “societat justa”.

    • Nota 2. No està molt elaborada però és correcta.

  9. Arnau Fusté, Álvaro Morcillo, Aleix Nuñez, Iñaki Pereira ha dit:

    El nostre grup, basant-nos en l’afirmació esmentada anteriorment, creiem que:
    No estem a favor, ja que; si se’t dona molt be però no t’agrada, llavors creiem que no és justa perque aniràs forçat. Per altre banda, pensem que no hi ha tantes professions com persones en el món, per tant, no ho podran aconseguir tots i llavors només ho aconseguiran aquells que siguin més aptes. A més, no és just imposar una professió a algú pel fet de tenir-ne aptituds, s’ha de escollir la professió. Com a conclusió ens agradaria dir que és injust pel simple fet de que tenir unes bones aptituds a l’hora de realitzar una feina, no s’ha d’obligar a realitzar aquesta feina si no es vol. Per a nosaltres, per a que la societat sigui justa cadascú haurà de realitzar alló que vol i no per les seves aptituds, però com això també és impossible tenim que viure en un món injust on treballem amb l’únic objectiu d’aconseguir diners i, per tant, sobreviure.

  10. Mariel Arévalo i Andrea Padilla ha dit:

    Nosaltres estem d’acord amb aquesta afirmació sempre i quan t’agradi el teu ofici, ja que si t’agrada allò al què et dediques i se’t dóna bé, en teoria, ho faràs de manera correcta i la societat funcionaria fidel.
    D’altra banda, creiem que hauria d’haver un equilibri entre el que ens agrada i el que no, perquè cada persona té diverses responsabilitats que poden o no agradar-li i igualment s’ha de fer càrrec d’aquestes.
    D’aquesta manera concluïm que depèn de la situació de l’individu, perquè com hem dit abans, si dóna la casualitat que el que se’t dóna bé fer també t’agrada llavors aconseguiriem un correcte funcionament de la societat. No obstant restringiria la llibertat personal d’aquella persona que es veu obligada a realitzar una tasca que no li entusiasma i no li fa crèixer ni evolucionar personalment, sinó que la fa infeliç.

  11. Roso Roig i Maria Tremps ha dit:

    En relació a la afirmació sobre la societat justa, nosaltres estem en desacord, però amb diverses qüestions a matissar. Una societat amb un conjunt d’individus realitzant les tasques que se li donen millor es beneficiós per l’ interès comú, és a dir, per el funcionament de la societat. Si una persona es bona construint, les construccions de cert lloc on està instal•lada una societat seran millors que si ho realitza una persona que ho fa per afició. Però, estem d’acord en que no es tractarà d’una societat justa, ja que privatitzarà les emocions i necessitats dels individus de realitzar i provar altres tasques en les que potser no son tan bons. És a dir, les aficions o “hobbies”, es realitzen per la necessitat individual de realitzar una activitat apart del que es te que fer per obligació, i potser, no ets el millor fent-ho però com a individu t’omple interiorment. Per això, no seria lo just, que els individus realitzessin només les activitats que beneficiïn a el seu conjunt en societat i no les que els beneficien a ells mateixos. Així, es necessari adquirir altres coneixements apart dels que la societat ens presenta. Per tant, estem en desacord amb la afirmació sobre la societat justa i pensem que cada individu apart de les seves aptituds naturals, te que desenvolupar els aspectes que li cridin la atenció.

  12. Roger Ferran, Carla Guerrero i Alex Silva ha dit:

    El nostre grup no està d’acord amb aquesta afirmació, encara que pensem que les aptituds naturals influeixen a l’hora d’escollir una professió tot i que no són l’únic criteri rellevant.
    En primer lloc creiem que per a que una societat sigui justa ha d’estar en equilibri i els individus que la formen han de ser feliços alhora que han d’estar capacitats per desenvolupar el seu paper dins d’aquesta.
    En conseqüència, per a que una persona sigui feliç, cal que estigui desenvolupant la tasca que més li satisfaci i no necessàriament ha de ser la que millor se li doni. Tot i així els individus han d’estar preparats per desenvolupar la tasca que els hi pertoca.
    Finalment, podem concloure dient que una societat justa és aquella en la qual tothom desenvolupa la tasca que més li satisfà i de forma correcta, de tal manera que es pot establir un equilibri social.

  13. Lara Jurado, Irene Llamas i Celia López ha dit:

    Nosaltres estem en contra d’aquesta afirmació. Que tots els membres d’una societat es dediquin a allò que saben fer millor per naturalesa no implica que la societat sigui justa. Entenem una societat justa com aquella en la qual no existeixin abusos de poder, qui governa o fa pensant en el bé comú i no pas en els interessos personals, una societat amb lleis úniques i comuns per a tothom, que serveixin com a fonament als judicis i per suposat que respectin els nostres drets com a persones. Considerem que una societat pot assumir totes aquestes característiques independentment de que els seus membres es dediquin a allò que se’ls dona bé per naturalesa o no. Una persona pot ser un bo orador, però la societat no deixarà de ser justa, si en comptes de polític treballa de metge. Així doncs, una persona pot ser per naturalesa apta per el desenvolupament d’unes certes activitats dintre de la comunitat, però aquest fet no garanteix un correcte succés i una bona pràctica d’aquesta feina. Això pot arribar a comportar una disfunció en el funcionament de la comunitat, convertint-la en una societat injusta.

  14. Cristina Bartolomé, Marta Borrego, Elena Hurtado, Nerea Lenguas ha dit:

    El nostre grup estaria d’acord amb l’afirmació que fa Plató si es tractés de que aquesta societat estigués perfectament equilibrada i que les aptituds naturals quedin en una correcta proporció, ja que si cada persona fa allò que sap fer millor, tots estarien confeccionant una societat completa (complementada per tots el individus que la formen). Però en una societat real, és a dir, que no necessàriament estigués en equilibri, a la llarga els components d’aquesta no serien feliços. Per tant, no seria justa ja que cadascú estaria destinat a realitzar únicament allò que se li donés bé, però que no té perquè ser la que realment li agradi i no tindria la possibilitat d’aprendre un altra i dedicar-s’hi. A més es podria donar el cas de que haguessin tasques o feines a les quals el nombre de persones que es dedicarien a això seria molt inferior que no pas a altres. Llavors aquesta societat acabaria en caos i impediria el correcte desenvolupament.

  15. Mar Farrero, Paula Melón, Irene Cortijo y Ana Martínez. ha dit:

    No estamos de acuerdo con esta afirmación. Ya que si bien la justicia en una sociedad tiene que ver con lo que las personas hacen por ésta, también hay que hablar de lo que a las personas les gusta hacer, y que de esta manera lo harán de buena gana, siendo justos consigo mismo. Si todos hiciéramos sólo lo que se nos da bien seríamos una sociedad bastante cerrada que no se preocupa por aprender cosas nuevas, llevándonos a actuar sólo con lo que conocemos y sin posibilidad de evolucionar.
    Por otro lado, estamos de acuerdo con el hecho de que, si en una sociedad cada individuo se dedica a aquello que mejor sabe hacer de acuerdo con sus aptitudes naturales, llega un punto en el que nos olvidamos de la justicia global de la sociedad ya que, lo que a un persona se le dé bien, puede no ser concebido como justo para el resto de la sociedad y podría llegar a ser dañino para esta, dejando de existir la justicia de inmediato.
    También hay que mencionar que si estamos forzando a un individuo a hacer aquello que por naturaleza sabe hacer mejor que los demás, le estamos privando de libertad a la hora de elegir lo que realmente le gusta hacer. De manera que, si se entiende por justicia en una sociedad que cada individuo que forma parte de la misma ha de hacer aquello en lo que es más apto, por muy bien que se le dé algo lo hará sin motivación y sin ganas ya que no hay un motor que le empuje a actuar y podría acabar perjudicando al conjunto global de la sociedad.

  16. Guillem Cunillera ha dit:

    Quan alguna persona té una aptitud natural, una habilitat determinada, es troba que allò que fa, normalment (no ha de ser en tots els casos) li agrada. Centrem-nos en la minoria d’aquells als que no els hi agrada fer allò per al que tenen habilitat. Aquestes persones es trobarien obligades ha dedicar-s’hi, no podrien ser feliços al veure’s lligats. Si no t’agrada el que fas el teu rendiment baixa, i per tant aquesta habilitat passaria a quedar en no res. En canvi, si aquesta persona pogués dedicar-se a allò que vol, pot ser no tindria una habilitat tant bona com ho tenia amb l’altre, però el seu grau de felicitat serà major, dedicarà el seu temps al que vol i per tant la feina tindrà un rendiment molt millor.
    Però el cas anterior seria en una minoria de gent, donat que quan es tenen unes aptituds naturals tendeix a agradar fer allò que demostri la teva habilitat.

    En conclusió, estic amb desacord amb l’afirmació, ja que per a que una societat sigui justa la pròpia persona ha de decidir al que es vol dedicar per si mateix i no veure’s obligat a escollir una de determinada. Si aquesta troba que té certes habilitats que li agraden, podrà escollir dedicar-se a allò amb que te afinitat. Però si no li agrada, per molt que tingui la habilitat ha de tenir el dret d’escollir dedicar el seu temps a allò que vulgui.

  17. Des del meu punt de vista, la afirmació de Plató no és viable. Cada persona pot ser millor o pitjor que una altra en una tasca determinada, però ningú hauria de ser forçat a practicar-la si no el fa feliç. Si això ocorregués, els resultats obtinguts del treball que fes el ciutadà anirien en constant empitjorament, causat per la desgana.
    A més, hi hauria activitats -les més difícils- les quals molt poca gent sapigués desenvolupar correctament, el que provocaria una desigualtat en la divisió social del treball.
    Per tant, no crec que aquest sistema condueixi a una societat justa, ja que pot provocar infelicitat i desigualtat en el sistema.

  18. Mikel Garralaga, Alexander Magnusson i Lionel Robles ha dit:

    Després de dies debatent sobre aquesta afirmació, diem que no estem d’acord amb aquesta, ja que, que un individu posseixi una aptitud natural envers un ofici, no vol dir que li agradi desenvolupar-lo, per exemple, un home és un bon líder, però, no es feliç mentre realitza la tasca, o sent molta pressió sobre seu, pel que hi haura una manca d’interés en continuar fent de líder.
    També ens hem adonat que hi ha oficis o tasques que a més gent se li donaria bé fer i altres feines on menys gent sabria desenvolupar-la, deixant oficis amb escassetat de personal o amb ningú capaç de realitzar.
    D’aquesta manera, creiem que, la creació d’una societat justa, és utópica.

  19. Després d’analitzar les opinions dels altres grups hem arribat a la següent conclusió:

    El fet que cadascun dels membres d’una societat es dediqui a allò que d’acord amb les seves aptituds naturals sap fer millor no determina si aquesta es tracta d’una societat justa o no.
    En una societat justa hi ha un equilibri en l’economia, en la societat, en la política, en el poder, etc. Tots els individus que la conformen són iguals davant la llei, i aquesta es justa, doncs no hi ha cap mena de discriminacions o excepcions entre les persones que la conformen. Aquesta llei no només regeix als ciutadans, sinó també a aquells que governen. En aquest tipus de societat hi ha respecte entre tots els membres que la formen. Tots i cadascun dels individus estan en igualtat de condicions: tenen els mateixos drets, les mateixes oportunitats, els mateixos recursos, béns i riqueses, etc. El fet que cada persona es dediqui a allò per el que està més capacitat només ens assegura un benefici per a la societat i la mateixa persona, ja que cada persona es sentiria realitzada veien que la seva tasca aporta uns beneficis a la societat i, a més és imprescindible, ja que en el moment en que qualsevol persona no complís amb allò que li pertoca, la societat entraria en un desequilibri.
    Resumint, si cada membre d’una societat es dedica al que millor sap fer això contribuirà a la felicitat (tant individual com a la de la societat), però en cap moment a la justícia, que com ja em dit abans, és la igualtat en l’aplicació de la llei per a tots.

  20. Noelia Rodríguez i Karen Sevillano. ha dit:

    Nosaltres no estem d’acord amb l’afirmació, ja que pot ser que ho sàpiguen fer molt bé, però també que no els agradi fer-ho, és a dir, serà inefectiu per a la persona. No aprendria més coses que las que ja sap fer i no podríem evolucionar. Si tenim en compte les habilitats i no els gustos de la gent molts no estarien feliços i estarien desmotivats i això pot provocar que la seva tasca no s’efectués correctament. Hi hauria un desequilibri ja que hi hauran activitat que quedarien buides perquè ningú tindria les aptituds naturals suficients per fer-ho i d’altres molt sol·licitades. Llavors podem establir un equilibri social sempre que la societat desenvolupi la tasca que més li satisfà de forma correcta i amb el gaudiment de les mateixes oportunitats sense superioritat o inferioritat entre éssers humans.

    • Nota 1. Argumentació poc elaborada i justificada. Repetiu idees d’altres que ningú a justificat. Per què “hi hauran activitat que quedarien buides perquè ningú tindria les aptituds naturals suficients per fer-ho i d’altres molt sol·licitades”?

  21. Natalia García, Marta López i Clara Reig ha dit:

    Pensem que es certa en el sentit de que en una societat justa, si els individus tenim unes aptituds naturals, esta be dedicar-se a elles i anar millorant. Però es falsa en el sentit de que els individus no podem tancar-nos a unes possibilitats, hem d’ obrir la nostra ment per tal de poder descobrir noves aptituds que no coneixia encara el propi individu. Així anirem construint una societat justa.

  22. Adrián Ortiz, Albert Montes y Carles Lladó ha dit:

    Nosaltres no estem d’acord amb aquesta afirmació. Ens mostrem contraris a aquest pensament, ja que si cadascun dels membres d’una societat es dediquessin a fer allò que amb més aptituds naturals disposen probablement seria una societat competent i eficient, pel fet que els béns o serveis produïts/treballats serien fets/realitzats en millor qualitat, però com es de veure no seria una societat justa i, per tant, això últim faria principalment referència a la nostra crítica.
    Per una banda, pensem que si totes les persones es dediquessin a allò que millor saben fer, estarien obligats a fer allò si o si, sense importar si volen realitzar-lo o no o si volen ampliar coneixements a partir de les experiències d’altres àrees de cultura, deixant-se així emportar-se per la ignorància. A més, amb l’experiència pots aprendre a realitzar qualsevol cosa fins arribar a ser igual o inclús més eficient que una altra persona que per naturalesa ja sap fer-la i per tant, trobaríem una societat civil civilitzada i desenganyada.
    D’altra banda nosaltres pensem que per a que una societat sigui justa tots els seus membres han de tenir les mateixes oportunitats, per tant, estar en igualtat de condicions, i si ens decantem per fer allò que sabem per naturalesa, tots els membres no tindrien les mateixes oportunitats de fer-ho, amb la qual cosa desapareixeria el terme “democràcia” en detriment de la “imposició” pura i dura.
    Per altre costat, pensem que una societat justa ha de ser lliure d’elecció al què es vol dedicar, ja que la persona que es dedica a allò que li agrada serà més feliç i podrà rendir millor; per a que això passi, el govern hauria d’oferir tot un ventall de diferents oportunitats al servei del ciutadà. En canvi, una persona que per naturalesa sap fer una cosa, però no és feliç realitzant-la, a la llarga rendirà pitjor i tindrem així una societat descontenta amb els mitjans dels quals viu.
    Finalment, aquest últim factor podria desfermar la ira de la població, ja que la gent deixaria de banda la ignorància i es conscienciaria amb més deteniment del seu cas injust i a partir d’organitzacions socials en senyal de protesta a la manca d’igualtats es desencadenarien tota una sèrie de manifestacions que provocarien encara més aquest auge al rebuig al seu propi govern. Com es de veure, això és el que menys interessa a les nostres generacions futures, perquè crea tot un malestar social que acabaria per anular el que som i al positivisme de la nostra realitat.

  23. Tiffany Arellano, Dalia Serrano i Jenny González ha dit:

    Nosaltres pensem que aquesta afirmació és certa, perquè si una persona esta predestinada o se’l dona bé realitzar algun treball per naturalesa, ja que posseeixen aquestes capacitats, serà més valuós el treball per a la societat i més gratificant per a la mateixa persona. Això succeeix perquè està fent el que de veritat se’ l dona bé. Un exemple clar, seria una escriptora que per naturalesa té la virtut d’escriure bé, llavors, a la pràctica estaria fent el bé, i per tant, seria justa.
    També, hi ha càrrecs que per naturalesa la majoria de gent no té la capacitat, o la posseeix però no vol exercir aquest càrrec. En aquesta situació per defensar la idea de societat justa s’hauria d’exercir el càrrec que l’és propi per naturalesa.
    Finalment, creiem que seria justa aquest tipus de societat però hi hauria gent que hauria de fer altres feines a part de les que posseeix per naturalesa perquè sinó estaríem parlant d’una societat desequilibrada.

  24. Carla Cat ha dit:

    Cal analitzar primer els pros i contres d’aquesta afirmació.
    Per una part, si un individu fa el que se li dóna més bé, rendirá molt més i obtindra un major benefici. Será més feliç, per tant, fará les coses amb més ganes i se sentirá realitzat. Amb la conseqüencia que els resultata obtinguts serán molt millors i farán que la societat millori i els altres ciutadans siguin més feliços
    Per altra banda, la seva contra és que ai un individu només es limita a fer el que se li dóna bé, no podrá millorar i ampliar ela seus coneixements i horitzons.
    També hi ha la possibilitat que la persona que sap fer aquella cosa millor no vol dir que aquella activitat sigui la millor. I donaría lloc a un sentiment d’obligació amb la comunitat que faría que la persona treballi a contracor.
    I això provocaria que el que fa no ho faci bé, no li possi ganes i els resultats serien desastrossos, poc aprofitables, en resum, la persona no seria útil.
    I què vol dir això? Que si té ciutadans descontents, la societat no estaría sent justa, ja que negaría la felicitat i la llibertat dels seus ciutadans i la possibilitat de millorar i apendre i desenvoluparse. I una societat que és justa, és on els seus ciutadans están contents i satisfets.
    En conclusió, per una part estic d’acord amb l’afirmació però per l’altra, i analitzant més a fons la qüestió, estic en contra ja que perque una societat sigui justa, cal que els seus ciutadans se sentin fwliços, realitzats. I si els respectius ciutadans no ho són, qui diu que la societat estigui sent justa?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s