Activitat per pujar la nota: la saviesa pràctica

felicidadcompradaEs tracta de comprovar si hem provat d’aplicar qualsevol de les teories que hem descrit dels filòsofs de l’antiguitat a la recerca de la felicitat. Tenim dues possibilitats que són:

  1. M’he sentit una mica socràtic (o platònic, aristotèlic, epicuri, estoic, cínic o escèptic) i he pogut ser feliç.
  2. Si hagués estat una mica més socràtic (o platònic, aristotèlic, epicuri, estoic, cínic o escèptic) no m’hauria sentit infeliç.

S’ha de descriure breument una situació i, a continuació, s’ha de justificar el com s’ha aplicat la filosofia de l’autor esmentat.

IMPORTANT: la situació no ha de ser necessàriament real ni personal i no s’han de mencionar els noms de les persones que hi hagin pogut estar implicades.

Advertisements

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Història de la filosofia, Pujar la nota. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Activitat per pujar la nota: la saviesa pràctica

  1. Laia Sanz ha dit:

    Quin dia s’haurà d’entregar aquest treball?

  2. sara ha dit:

    Ahir, mentre descansava al sofà després d’una llarga passejada sense cap mena de preocupacions era feliç. D’altra banda, el meu germà és infeliç. Es troba neguitós perquè afirma creure en Déu i diu estar preocupat pel destí que aquest tingui preparat per a ell, per la mort que pugui tenir. Aquesta petita crisi probablement ha estat accentuada per una greu caiguda que va tenir fa poc, de la que va sortir amb un braç trencat.
    El fet de que el primer individu sigui feliç, mentre que el segon no ho sigui és justificable aplicant la filosofia d’Epicur. El primer gaudeix d’una absència de pertorbacions espirituals (ataràxia), no té dolors corporals (aponia), i a més sap apreciar els desitjos necessaris que el conduiran cap a plaers en moviment. El segon, té por al destí, a la mort i a la influència que Déu tingui en la seva vida. A més, té dolors corporals (el braç trencat) i a l’ànima (té fe en falses creences a arrel de la seva ignorància). Aquest conjunt de fets el conduiran a la infelicitat.

  3. Roger ha dit:

    L’altre dia, estava parlant amb el meu tiet quan de sobte va sorgir el tema de la religió. La conversa que se’n va derivar va fer sentir-me una mica escèptic. El meu tiet i la seva família creuen en la religió cristiana i són feliços practicant-la, no obstant jo també sóc feliç i no crec en cap tipus de religió.
    Vam estar conversant sobre les múltiples veritats que existeixen (segons el seu punt de vista i el meu), i vaig arribar a la conclusió de que no hi ha cap veritat que es pugui considerar definitiva, per tant és millor suspendre el judici (epokhé). Vaig mantenir la meva ment en suspens sense afirmar ni refusar res del que ell em deia. Així doncs vaig aconseguir la serenitat d’ànim (ataràxia) i vaig assolir una nova felicitat de tal manera que em va permetre veure el món d’una nova manera la qual consisteix en la tranquil•litat de l’esperit mitjançant la negació de cap model ni norma dogmàtica.

  4. Laia Sanz ha dit:

    Nadal és l’época de l’any per excel•lència per a reunir-se amb la família, i això involucra els sopars familiar. Mare meva, quin fart de menjar, sopa, carn, polvorons, turró, xurros amb xocolata, bombons… I ara que aquest Nadal acabava em dono conta que he engreixat i a més tinc mal de panxa. La pitjor part de Nadal, sens dubte es aquesta, mal de panxa, estar empatxat, i encara queden les restes del sopar de cap d’any!
    Potser, si hagués pres una miqueta de l’eudemonisme d’aristòtil no em trobaria així de malament. Si, es que tampoc és no menjar res (defecte) ni menjar més del que hauria de menjar (excés), hauria d’haver menjat una quantitat raonable sense sobrepassar-me ni quedar-me curta (terme mitjà). Hauria d’haver pensat que menjar amb moderació no era ser mediocre ni fer un lleig a la meva avia. Sinò que hauria d’haver pres la meva força (virtut) i sabent el que havia de passar, evitar menjar tant. Així tenint, les condicions aptes per a poder prendre aquesta decisió (ja que no em faltava menjar, no com altres persones que no podrien prendre aquesta decisió perquè quasi no tenen menjar) hauria d’haver intentat trobar el terme mitjà.

  5. Alexander Magnusson ha dit:

    Anava jo un dia qualsevol pasejant pel bosc més proper de la ciutat. Em sentia infeliç, buit per dins, sense sensacions ni emocions. De sobte m’adono que passo pel costat d’un vagabund i em vaig fixar que portava un somriure a la cara, al contrari que jo. Però ell no té un pis i un llit per dormir, com és llavors que està feliç?. Com que sóc molt curiós, i volia obtenir aquella felicitat, li vaig preguntar, com és que podia ser feliç, vivint i dormint al bosc. Ell em va senyalar la seva roba, la seva motxilla i per últim, a ell mateix i va dir: Res més. I a continuació afegeix: I tú? Quantes coses hauries de senyalar abans de dir: res més?
    La felicitat del vagabund ve de la teoria cínica, la senzillesa i l’apropament a la naturalesa, de la seva vida, era independent de la societat i sobreviu com un animal, sense preocupacions i sent feliç. Llavors, si jo fós més cínic, en aspectes materials i en la dependencia que tinc sobre algunes persones, segurament trobi la felicitat.

  6. PAULA MELÓN ha dit:

    Fa uns quants mesos vaig particpar a un consurs amb el meu grup de ball. Vam actuar i vam haver d’esperar dues hores fins que donessin els premis Durant aquestes dues hores vaig mantenir una conversa amb una companya, la qual estava totalment convençuda que guanyariem, al menys el segon premi. Yo, en canvi, no vaig ser tan optimista, millor dit, vaig ser totalment pesimista perque vaig defensar que hi havia grups molt més bons que nosaltres i que era imposible que guanyèssim cap cosa.
    Va arribar el moment dels premis i vam quedar tercers. Aquest noticia va provocar moltes reaccions diferents, la meva va ser d’emoció, ja que no m’ho esperaba, però la de la companya amb la que vaig estar parlant, va ser de tristor, ja que tenia molt segur que quedariem millor.
    Si ambdues haguèssim estat una mica més Aristotèliques i haguèssim aconseguit possar-nos en un terme mitjà, el qual no ens feia estar ni a una tan segura de si mateixa ni a l’altre tan insegura, jo no haguès estat dues hores patint i ella no s’hagès emportat una mala sorpresa. De manera que, trobant el terme mitjà del qual Aristòtil parla a la seva teoría, podriem haver estat molt és felices les dues.

  7. irene cortijo ha dit:

    Una vegada vaig conèixer una persona que pràcticament vivia tancada a casa ja que li tenia por la mort, no pel fet de que s’acabés la seva vida sino pel què hi havia desprès d’aquesta. Cada acció que portés a terme, cada moviment que fes creia que la podia matar. Vivint d’aquesta manera es perdia moltes coses que li podrien arribar a proporcionar felicitat.
    Si haguès estat més epicuria, la por a la mort i el més enllà no ha l’hagués amoïnat durant tota la seva vida, ja que la mort “no és res per a nosaltres” ja que és “absència de sensacions”, i hauria estat amoinada pel que passaria després perquè no hi ha judici postmortem ja que l’ànima és mortal.

  8. Irene Llamas ha dit:

    M’he sentit una mica estoica i he pogut ser feliç.
    Aquest trimestre m’ha quedat pendent l’assignatura de física. La setmana que ve tenim examen que ja compta per al segon trimestre i la professora ens ha posat uns exercicis perquè fem al nadal per tal de practicar i anar preparats a l’examen. Física és la matèria que més em costa i l’any passat la profe em va aprovar per llàstima. Sé que per molt que estudiï i m’esforci suspendré, ja que tot el que succeeix està subjecte al logos, i aquesta és una assignatura que mai he aprovat. Així doncs, per què amargar-me les vacances de nadal en comptes de gaudir-les si sé que encara que faci l’esforç d’estudiar suspendré de totes maneres? A més, estudiar per tal d’intentar treure com a mínim un 5 seria voler anar contra el destí, la qual cosa em provocaria un patiment que em faria sentir infeliç. Així doncs, per tal d’assolir la felicitat acceptaré el destí serenament i un cop la professora em retorni l’examen suspès no m’enfonsaré sinó que ho acceptaré serenament (apathía) i en conseqüència aconseguiré la tranquil•litat d’ànima (ataràxia).

  9. Raquel Tacón ha dit:

    Amb el Nadal arriba la loteria, amb la qual s’obre un món de somnis i il•lusions que poques persones veuran complir-los. Com cada any, es veuen les alegries de les persones agraciades a la televisió i aquest any, jo he sigut una d’elles. Al principi no m’ho creia però era veritat. Desprès, vaig pensar en que m’ho podia gastar, però vaig reflexionar bé i vaig entendre que no ho precisava ja que tot el que realment necessitava ja ho tenia.
    Vaig aplicar l’eudemonisme d’Aristòtil i vaig pensar que si ho repartia amb aquells que realment ho necessitaven no hem gastaria res en mi mateixa (defecte). A l’inici volia gastar-m’ho tot en mi (excés). Però vaig pensar en la filosofia d’Aristòtil: per ser feliç s’ha de viure segons les virtuts, s’ha d’assolir el terme mitjà (mesótes), aquest seria gastar alguns diners en mi i els altres per altres persones, ja que la felicitat no consisteix en el plaer ni en l’honor sinó que es troba en les accions i per aconseguir-ho s’ha d’aplicar l’ànima racional, assolint el bé (compartir amb els altres).

  10. Natalia García ha dit:

    Ara que ja hem passat el Nadal, us explicaré com va ser el meu sopar de cap d’any. Com tots els anys va vindre la meva família a sopar a casa. Mentre sopàvem jo ja estava neguitosa perquè sabia que havíem de prendre els dotze grams de raïm. Aquests nervis eren deguts a que cap any aconseguia menjar tots els grams de raïm, ja sigui perquè anava molt lenta (defecte) i quan la gent acabava jo encara estava menjant, o bé perquè anava massa ràpida (excés) i després vomitava tot el que havia menjat. Llavors aquest any vaig decidir aplicar l’eudemonisme d’Aristòtil, és a dir, no anar massa lenta però tampoc massa ràpida (terme mitjà). I així ho vaig fer i ha sigut el primer any que he aconseguit menjar els dotze grams de raïm i acabar just quan havia de fer-ho. D’aquesta forma vaig aconseguir el que em proposava i vaig poder ser feliç.

  11. Marta López ha dit:

    Va arribar el moment en que em vaig qüestionar allò que m’aportava llegir revistes sobre premsa rosa: que si un famós s’ha anava de viatge, que si han tingut un fill.. I vaig decidir enriquir la meva cultura llegint un llibre de filosofia. Allà vaig trobar un fragment que parlava sobre els epicurs, els quals rebutjaven la participació en la vida pública, per trobar la felicitat i la pau interior, de forma individual. Vaig pensar: “I perquè no faig el mateix? De fet, estic disconforme amb moltes coses del meu voltant. Amb el meu treball principalment, mai aconsegueixo la perfecció. Per tant, potser és una bona opció”. Vaig fer les maletes, per dirigir-me a un indret de muntanya, on podria estar aïllada. Van passar els dies i les setmanes, i em vaig adonar que no estava bé emocionalment, allò no funcionava, no podia estar sola, per tant vaig tornar. Al cap dels dies vaig trobar un fragment en el llibre que parlava sobre Plató, que defensava viure en comunitat, on cada classe social havia d’esforçar-se a practicar la virtut pròpia dels aspectes de l’ànima que hi domina, per aconseguir l’harmonia, la felicitat i l’ordre. Va ser el moment en que vaig decidir aplicar el pensament platònic a la meva vida, ja que “ser epicura” no m’havia fet feliç.

  12. Marc Calza Zamora ha dit:

    Fa uns quants dies vaig voler comprar unes entrades per a un concert d’un grup que m’agrada, però els meus pares no volien fer-ho perquè deien que encara quedava molt, els hi vaig anar preguntant però deien que no, avui (que és l’últim dia per a comprar-les) m’han dit que ja podia comprar-les i quan he anat a fer-ho ja no quedaven entrades. Si haguessin estat una mica més aristotèlics els meus pares i m’haguessin deixat uns dies abans (terme mitjà) no m’hauria sentit infeliç ara i podria haver-les comprat, però com el primer dia que estaven a la venta no volien (defecte) i ara que és l’últim dia si i s’han acabat (excés), m’he he quedat sense poder anar al concert.

  13. Aleix Nuñez ha dit:

    En el meu cas, em vaig trencar el peu, cosa que m’impedia caminar, i per tant, no ser feliç. Per poder aconseguir el plaer només ho podia fer a través de l’anima (ataràxia), amb la qual cosa, només em volia curar amb la meva fe en Déu i la meva superstició, és a dir, sense utilitzar la ciència. Fins que em vaig donar compte que per a assolir el plaer havia de ser més Epicur i utilitzar el benestar del cos (aponia), per això, es necessita la ciència. Així doncs, en conclusió, no només vaig necessitar l’ànima per aconseguir el plaer sinó a més a més la medicina.

  14. Joan Mora ha dit:

    Ara mateix s’ha acabat el temps de ‘llibertat’. Podríem resumi aquestes vacances de diferents formes. En primer lloc a mi m’han semblat un Nadal molt especial i he estat molt feliç, sense cap mena de preocupacions dels estudis ni problemes quotidians. En canvi, per al meu germà li han semblat unes vacances molt llargues i estressades.
    Aquest fet es degut a que jo vaig acabar les meves feines només començar els dies de festes, buscant un punt d’equilibri, mesótes, i així poder aconseguir una veritable satisfacció de les festes. Per altre banda el meu germà no ha trobat aquest terme mitja, perquè ha estat més entretingut en els jocs, on és un defecte, i també ha pensat que aconseguir un aprofitament ple de les vacances es no fer res, on arriba a un excés, on per aconseguir una igualació li hauria sigut millor pensar en fer tot de cop i així estar bé amb si mateix.

  15. Dani López ha dit:

    Aquestes festes no he aconseguit ser plenament feliç. Les notes no han sigut prou bones i no he aconseguit mantindre’m impertorbable.
    Per haver sigut feliç crec que hauria d’haver sigut una mica més estoic i hauria d’haber acceptat el que m’ha succeït. Segons la filosofia estoica per aconseguir la felicitat s’ha d’acceptar amorosament el destí sigui quin sigui, tant si és bo com si és dolent. A més, actuant d’aquesta menera encara em faré més mal a mi mateix.
    Si no m’hagués pertorbat tant pels resultats hauria sigut més feliç (o com a mínim menys infeliç) i hauria pogut disfrutar al màxim les vacances de nadal.

  16. Ruth Belio Figueras ha dit:

    SITUACIÓ: Ahir, mentre sopàvem, el meu germà es va queixar perquè aquest Nadal no havia aconseguit un nou videojoc per a la seva consola el qual el tenien tots els seus amics. Li vaig dir que no té motiu de queixa, ja que es podia conformar amb allò que ja tenia, i que realment, un nou videojoc no es necessari per a cap funció vital. Tot i així, ell es va emprenyar, ja que afirma que si els seus amics el tenen, ell també l’ha de tenir.
    TEORIA APLICADA: Aquest fet, en certa manera em va recordar a la teoria dels cínics, en el punt en el qual afirmen que la gent té que tornar a la naturalesa, per tal de simplificar la vida, ja que en viure en civilització, les persones tenen tendència a complicar les seves necessitats primàries, adaptant-les als usos, costums i convencions socials; a més, també acaben per dependre d’aquestes necessitats supèrflues que es creen complicant les primàries. En el cas d’aquesta situació, el meu germà veu com una primera necessitat el videojoc, ja que tots els seus amics el tenen (la societat, civilització), d’aquesta manera acaba per tenir una dependència d’aquest videojoc, que al no poder tenir-lo, el fa infeliç. Un altre punt que es pot ressaltar d’aquest problema en comparació amb la teoria dels cínics, és quan el meu germà afirma que l’ha de tenir perquè els seus amics el tenen; d’aquesta manera, es crea una desigualtat de fortuna o estatus, i així, es desequilibra la balança, provocant revoltes socials i una segona naturalesa competitiva i hostil. Els cínics eviten això, dient que si es tornés a la naturalesa no existirien desigualtats, tenint tots absolutament el mateix, el just i necessari per a complir amb les funcions bàsiques de qualsevol ésser humà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s