Segon debat Curs 2013-14: La regularitat de la naturalesa

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent:  L’experiència ens demostra que la naturalesa és regular i que en el futur es comportarà igual que ho ha fet en el passat». Responeu d’una manera raonada.

Heu de respondre de la següent manera:

  1. Sí o no (podeu matisar la resposta).
  2. Perquè … (heu d’afegir entre una i tres raons en suport de la vostra posició).
  3. Podeu respondre la intervenció o els arguments d’alguna persona que hagi participat abans en el debat.

Heu d’expressar-vos de manera concisa, clara i precisa.

El debat es tancarà dia 18 de febrer a les 21 hores i la participació és obligatòria (pot fer-se en grup de fins a quatre persones).

Anuncis

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Debats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

49 respostes a Segon debat Curs 2013-14: La regularitat de la naturalesa

  1. Roger Ferran, Carla Guerrero, Alex Silva i Karina Souto ha dit:

    Després de raonar amb el nostre grup, creiem que l’experiència ens permet establir certes regularitats tot i que no de manera absoluta.
    És cert que l’experiència ens demostra que al llarg del temps es van repetint una sèrie de fets amb un grau elevat de probabilitat però no tenim cap certesa de que això es prolongui en el temps de manera il·limitada. Prenent l’exemple més evident, podem dir que tots els dies el Sol il·lumina el nostre planeta, però no podem tenir la certesa de que aquesta regularitat es mantingui constant indefinidament, ja que encara que nosaltres no puguem tenir l’experiència sensible de que el Sol pugui arribar a desaparèixer, aquest fet pot ocórrer i trencar la regularitat que hem establert fins aleshores.
    Per tant, podem concloure que la natura posseeix regularitats a curt termini (prenent com a referència l’edat de la terra, per tant un període de curt termini pot ser 1.000 anys) però que no tenen perquè mantenir-se invariables al llarg del temps.

    • Adrián Ortiz, Albert Montes i Carles Lladó ha dit:

      Nosaltres pensem que aquesta afirmació no és certa, ja que l’experiència, és cert que ens pot demostrar que la naturalesa és regular, però no tenim cap certesa absoluta de què aquest comportament es repeteixi al llarg dels anys.
      Pel fet de que hi ha coses que són d’una manera determinada des de sempre, mai podríem afirmar amb total seguretat i certesa que allò es tornarà a repetir, i si es repeteix, pot ser que no sigui de la mateixa manera.
      Per donar validesa del que pensem tenim l’exemple explicat a classe, en el qual nosaltres veiem que el Sol surt dia a dia, però no tenim la certesa absoluta de què demà o al llarg dels anys continuï sortint el Sol.
      El mateix que acabem de comentar ara com a exemple en el possible canvi de la naturalesa en l’àmbit de l’astrologia, també podríem fer un trasllat al passat (dintre de la pròpia naturalesa) amb la teoria de l’evolució del naturalista i biòleg Charles Darwin, el qual ja va ser capaç des del segle XIX de revolucionar la ciència pel fet que va arribar a manifestar la seva total convicció en que les espècies, a mesura que passa el temps, s’extingeixen, sobreviuen o es transformen segons les característiques que posseeixen per tal d’adaptar-se a un medi concret i qualssevol i que se’ls presenta; es per això que nosaltres defensem aquesta idea més fermament pel fet que és un reflex de la nostra realitat i en concret, de l’ésser viu.
      En definitiva, podem dir que tenim un coneixement probable sobre alguns fets, ja que no tenim una seguretat fiable i absoluta sobre que alguns comportaments que es repeteixen ara es puguin repetir de la mateixa manera en un futur.

      • José Vidal González Barredo ha dit:

        Nota 1. Teniu una contradicció només en començar: “pensem que aquesta afirmació no és certa, ja que l’experiència, és cert que ens pot demostrar que la naturalesa és regular”: si o no, en què quedem?. On posa astrologia hauria de posar astronomia.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. El termini de temps és aleatori i arbitrari (per què major o menor), l’edat de la terra és molt superior. L’exemple el de classe.

  2. Desirée Ciudad, Amalia Jiménez, Laia Sanz i Raquel Tacón ha dit:

    Nosaltres no estem d’acord amb aquesta afirmació, ja que no es pot establir un coneixement universal i totalment veritable basant-nos en la inferència causal. A partir de l’experiència passada, observa que després d’una causa es produeix un efecte, però es pot demostrar que hi ha una connexió necessària? No, perquè l’única evidència que tenim és la d’una successió constant en el passat però no tenim cap prova que hagi d’ésser igual en un futur. Principalment, perquè, observant la relació causa efecte en la natura, no podem establir una relació certa entre aquests dos termes, és a dir, perquè hagi succeït d’una manera determinada una acció no podem determinar que l’efecte d’aquesta causa sigui el mateix repetidament.
    Per exemple: si una gata està embarassada (causa), i té set cadells (efecte); no tenim certesa de què la pròxima vegada que es quedi embarassada i torni a tindre la mateixa quantitat de cadells. Amb això demostrem que l’efecte no s’esdevé de la mateixa manera i alhora de determinar un efecte, el nostre coneixement sobre aquest mai serà segur ni fiable.
    Per tant, es tracta d’ una creença basada en l’hàbit i el costum, sense tenir un valor demostratiu. Es per això que l’experiència no ens pot mostrar la naturalesa de forma regular perquè en futur pròxim o llunyà, aquesta pot arribar a variar perquè no es regeix de la mateixa manera.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 2. L’exemple és fluix però almenys no és el de classe. L’argumentació no afegeix res de nou a la de Hume.

  3. Brunella Picasso ha dit:

    Devant d’aquesta afirmació no estic d’acord.
    Segons l’inferència causal de Hume, aquesta es una idea complexa (igual que en Locke) que estableix una relació entre dos fets (la causa i l’efecte), es porta a terme a partir de l’experiència passada i les lleis d’associació d’idees, es a dir, despres d’observar que cada vegada que s’ha produït un primer fet (causa) l’ha seguit a continuació el segon fet (efecte).
    Tot i això no podem demostrar que existeixi una connexió necessària entre els dos fets, ja que tenim la impressió de la causa i de l’efecte però no de la connexió (o l’existència d’un vincle necessari) entre tots dos, poer tant l’única evidència que tenim és la d’una successió constant en el passat però no tenim cap prova que hagi d’estar així en el futur, per això, podríem aplicar el principi d’inducció per generalitzar però és necessari creure en la regularitat de la naturalesa cosa que és del tot incomprovable.

    Així que com a conclusió, puc dir que l’experiència no ens demostra que la naturalesa sigui regular i que en un futur no es sap si es comportarà igual com ho ha fet al passat, ja que
    es redueix a una mera creença fonamentada en l’hàbit i el costum d’haver observat els dos fets sempre l’un darrera el altre. Per tant, ja que no en tenim certesa no té un valor demostratiu.

  4. irene cortijo ha dit:

    Es podria considerar que, d’una banda l’afirmació és certa, si més no, perquè la teva experiència com a humà et pot portar a establir un seguit de relacions mitjançant les quals podries crear una tesis i un model d’actuació, basat en les coses, pel que fa a la naturalesa, viscudes (experimentades) i en les que han estat demostrades del passat, com per exemple que el foc crema i que l’aigua mulla i sempre ha estat així, però no podràs tenir mai la certesa que les coses, tot i que siguin de la natura, mantindran aquest patró, sent inalterables i regulars en un futur, ja que és possible que no arribis mai a comprovar-ho per la teva pròpia experiència.

    • irene cortijo ha dit:

      El comentari és també de Mar Farrero, Ana Martínez i Paula Melón.

      • José Vidal González Barredo ha dit:

        Nota 1. No justifiqueu per què “no podràs tenir mai la certesa que les coses”. No aporteu cap idea llevat de la constatació de l’experiència quotidiana.

  5. Anna R. i Alba R. ha dit:

    Desde el nostre punt de vista l’afirmació no és del tot certa. És veritat que degut a l’experiència sensible ens permet determinar certes regularitats que es poden assimilar con a vertaderes, però no tenim constància de que ho siguin, ni tampoc de que es repeteixien en el futur. Cada matí, al llevar-nos surt el sol, i tot i que hem observat aquest fenómen repetides vegades no podem assegurar que es repetirà en el futur, no existeix ni tem coneixem segur d’això. I això es podria aplicar a tots els aspectes de la naturalesa. Com bé deia Hume, es tracta de veritats contingents, ja que normalment pel matí surt el sol , però pensar el contrari no és impossible (és així però podria ser d’altre manera)
    De manera que, com a conclusió, no podem assegurar el futur basant-nos en experiències passades.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. En quina mesura és certa? Repetiu l’exemple de classe i només afegiu una idea per justificar la vostra argumentació.

  6. Gemma Cano i Carla Guillén ha dit:

    Després de pensar durant uns dies, hem decidit que estem en contra amb l’afirmació anterior. Partint de l’afirmació podem dir que durant el període de temps que ha viscut l’humanitat a la natura hem vist que s’estableix un cicle en el qual relacionem la continuïtat amb un cicle, és a dir, quan veiem que una cosa succeeix de forma continua en el temps, diem que es una rutina ja que sempre es repeteix. Com que sempre passa, és per nosaltres inconcebible que deixi de passar, encara que hi ha aquesta possibilitat perquè resulta persistent.

    L’estat de la natura es variable segons les circumstancies en què es troba la zona en concret. Per exemple, per octubre es donen les pluges torrencials les quals provoquen inundacions; és a dir, les pluges són una causa i les inundacions un efecte i donat a que es donen de manera contínua, hem establert la relació de cicle. Per tant, al tenir aquesta relació, ja sabem el que passarà. Però si canviessin aquestes condicions, ja no es donarien les pluges. Com que les pluges ja no es donarien, deixarien ser la causa de les inundacions i, per tant, aquest fet continu deixaria d’existir. Això demostra el fet de que mai sabrem quan passaran les coses o quan deixaran de passar. Una incertesa sobre aquest tema. Aquestes incerteses ens demostren que no tot a la naturalesa es pot predir, ni podem estar a l’aguait. Per tant, aquesta afirmació no té lògica si partim del fet que no podem controlar-ho tot. Ja que la naturalesa es impredictible, també ho són el seu clima i les seves variants. Per tant, això avarca un rang molt ampli de variabilitats que estan fora del nostre control i, per tant, no podem especificar un seguiment d’aquestes.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 2. Valoro l’esforç de trobar nous exemples encara que l’argumentació és en ocasions una mica categòrica i no prou justificada, com per exemple quan dieu: “mai sabrem quan passaran les coses o quan deixaran de passar”.

  7. Cristina Bartolomé, Marta Borrego, Elena Hurtado i Nerea LEn ha dit:

    En el nostre grup pensem que l’afirmació següent, tal com han indicat el grup del Ferran i la Irene, té part de certesa però no en el seu màxim sentit.

    Per una banda, a través de la pròpia experiència podem establir un conjunt de regularitats que observem a la nostra natura reiteradament i que agafem com a invariables (sempre es produiran el mateix resultat). Com podria ser la caiguda d’un objecte per el pes de la gravetat, on sempre que es deixi anar un objecte caurà al terra.

    Per altra banda, tot i que l’experiència ens mostri que les coses segueixen una regularitat no es motiu suficient per establir que sempre ho seran així. Aplicant el exemple anterior, si es produeix una variable de les constants gravitatòries, al deixar caure un objecte no caurà al terra o ho farà amb una velocitat diferent. Això es degut que l’experiència en mostra allò que ha passat reiteradament però, no ens assegura que pugi variar.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. No entreu en el fons de la qüestió (i sé que és una mica difícil). El que es qüestiona aquí en el fons és si podem demostrar que és la gravetat el que fa el cos caigui. És per això no podem dir que té una part de certesa: quina?

  8. “L’experiència ens demostra que la naturalesa és regular i que en el futur es comportarà igual que ho ha fet en el passat.”

    Podem dir respecte aquesta afirmació que hi ha situacions que només amb l’experiència podem conèixer si són certes o no, però aquestes depenen de cada cas. Com exemple, tots sabem que demà sortirà el sol, però també podem pensar que aquest esdeveniment no es complirà ja que podria haver-hi un canvi o també si estiguéssim al pol nord el sol només surt cada sis mesos per tant durant sis mesos no sortirà. A més, per l’experiència podem els mesos d’hivern serien novembre, desembre, gener i febrer, però si estiguéssim a sud-america això canviaria ja que ells estarien a l’estiu.
    Per tant, nosaltres pensem que aquesta afirmació es falsa, ja que ens basem en l’hàbit i els costums d’on vivim, i no podrem tenir mai certesa. Per tant es la relació de dos fets, causa-efecte. Nosaltres pensem que “sempre que plou és en dissabte” (causa) llavors com tenim l’experiència del passat pensem que el pròxim dissabte també plourà (efecte). Però no sempre es així ja que nosaltres el que fem es l’associació d’idees passades i mai serà veritat total fiable sinó una creença.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 2. És important el destacar la importància en la variació de les circumstàncies en les que s’ha fet l’observació dels fets per establir les inferències. Aquesta idea és una aportació rellevant.

  9. Judith Moreno, Jennifer López i Ariadna Juárez ha dit:

    El nostre grup pensa que si que podem arribar a saber a traves de l’experiencia les continues repeticions de l’entorn. Ho veiem com una rutina, es l’exemple del sol, nosaltres tenim la certesa de que el sol sortira dema.A traves de les experiencies si que podem saber si alguns dels efectes que es repeteixen cada dia i ho han fet per molts anys avans com per exemple la gravetat podem saber que aquesta per molt temps que passi seguirá existint tant la gravetat com el seu efecte en la Terra.

  10. Marc Calza Zamora ha dit:

    La afirmació trobo que és certa, ja que al llarg del temps es repeteix per exemple, que un ésser viu neix i després mor, no hi ha ningú que no hagi mort, ja que tots estan destinats a morir, uns abans que altres, però tots moriran, llavors podem afirmar que “la naturalesa és regular i que en el futur es comportarà igual que ho ha fet en el passat”. No obstant això, a lo millor en un futur podrien existir éssers immortals (els farien els éssers humans) que fessin que aquest fenomen de la natura no es repetís i llavors diríem que la afirmació ja no seria certa, però si això no passa seguiria tot igual i la afirmació seguiria sent certa.

  11. Alba Tejero Estévez i Santiago Redondo Zurita ha dit:

    Durant molt de temps hem observat la natura i hem relacionat un fet o efecte amb una causa determinada, ja que moltes vegades se’ns ha presentat igual o semblant. No obstant això, no podem establir una llei o un seguit de fets fixos o estables en el comportament de la naturalesa a causa de l’efecte que té l’ésser humà en aquesta i el seu comportament variable gairebé imperceptible, ja que la natura, encara que no ens adonem, va variant al llarg del temps però molt lentament. De tal manera, no podem assegurar que la naturalesa es comporti de la mateixa
    manera. A partir de l’experiència, hem establert possibles lleis de causa i efecte que ens permeten tenir una idea de quin serà l’efecte de la causa o la causa de l’efecte de les coses, però, aquestes ens serveixen a curt termini, ja que a llarg termini aquestes certeses que tenim poden canviar. Un efecte de l’ésser humà en la natura seria, per exemple, la variació del curs migratori natural de les aus, efecte del canvi climàtic i la desforestació, un fet que és produïa de forma natural i constant que ha estat modificat. D’altra banda un efecte del comportament variable de la naturalesa seria, per exemple, un terratrèmol, impossible de determinar quan es produirà dies abans, provocat a partir del xoc de plaques tectòniques, les quals es mouen constantment de manera imperceptible provocant, a vegades, fenòmens com aquest. Per tant, les coses que se’ns presenten com a constants i invariables poden canviar amb el temps, ja que no tenim la certesa de que continuïn produint-se de la mateixa manera en el futur.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 2. Valoro l’aportació de nous i diversos exemples encara que la idea de fons de la vostra argumentació “la natura, encara que no ens adonem, va variant al llarg del temps però molt lentament” no entra a fons en la qüestió que es planteja. el problema és si el nostre coneixement pot descobrir o demostrar que hi ha una regularitat en ella.

  12. Karen Sevillano i Noelia Rodríguez ha dit:

    Nosaltres no estem d’acord amb aquesta afirmació. Ja que creiem que l’experiència humana pot establir-te una certa regularitat, però no es pot establir un coneixement totalment veritable, es a dir no de manera absoluta. Si que es cert que a partir d’una experiencia pasada pot existir una certa regularitat, si més no, també es cert que després d’una causa existeix un efecte, però no sempre poden tenir una connexió necessària, per això diem que a partir de l’experiència observem que després d’una causa es produeix un efecte, però aquest efecte no sempre serà el mateix. Per aquest motiu arribem a la conclusió de que l’experiència no ens pot mostrar la naturalesa de forma totalment regular perquè en un futur pot variar. Per exemple un jugador de bàsquet tira la pilota a la cistella (causa) i encesta quatre (efecte) i no tenim certesa que la pròxima vegada encestarà aquestes quatre.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. Us contradieu: “’experiència humana pot establir-te una certa regularitat”/”l’experiència no ens pot mostrar la naturalesa de forma totalment regular” però a més no justifiqueu el perquè cap de les dues.

  13. Eric Garcia Luengo, Victor Maturano Restoy, Sergio Fernandez Molero i Paula Gonzalez Bascon ha dit:

    Nosaltres creiem que la naturalesa no es regular, podria ser-ho nomes en termes generals o en un període de temps, es a dir que si observem un fenomen 1000 vegades pot ser que 980 passi el mateix, però que les 20 restants canvií, i no tinguem idea del perquè. Per això no podem dir que la naturalesa es absolutament regular i que en el futur es comportarà de la mateixa manera, ja que no sabem el que ens depara el futur, es com si per exemple cada dia veiem créixer el mateix arbre quan passem pel seu costat, i com que cada dia passa el mateix ja hem establert una regularitat d’aquest fet, però si un dia es mor de sobte, nomes podrem dir que ha sigut regular en un interval de temps i no per sempre. Ja que nosaltres creiem que la naturalesa sempre acaba canviant, i no podrem saber en quina direcció ho farà en cada cas.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. No justifiqueu gaire les vostres afirmacions. És tan indemostrable afirmar que és regular, com que és regular en una certa probabilitat. Quina seria la manera d’establir la probabilitat:
      1. Casos a favor (nombre finit) / casos possibles infinits = 0
      2. I tots dos són finits només si suposem que és regular es mantindrà la mateixa probabilitat.
      És complicat del que sembla.

  14. laara11 ha dit:

    Considerem que l’afirmació es falsa. És cert que mitjançant la experiència podem arribar a conèixer la naturalesa i aconseguir establir unes regularitats que es van repetint al llarg del temps (per exemple, cada dia surt el sol). Malgrat això aquestes regularitas són susceptibles a diversos canvis: zona geogràfica, espai temporal, etc.
    Aleshores, tornant a l’exemple del sol: tot i que es compleix la regularitat de l’exemple anterior de que el sol surt cada matí, no tenim la certesa absoluta de que demà al matí aquest tornarà a sortir.
    Per tant, les regularitats de la naturalesa que establim a través de la experiència, ens aporten un coneixement probable.

    • laara11 ha dit:

      Aquest comentari correspon a Irene Llamas, Celia Lopez i Lara Jurado.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. Us contradieu: “Considerem que l’afirmació es falsa. És cert que mitjançant la experiència podem arribar a conèixer la naturalesa i aconseguir establir unes regularitats ” i no justifiqueu la vostra postura.

  15. Arnau Fusté, Álvaro Morcillo, Aleix Nuñez, Iñaki Pereira ha dit:

    Despres d’estar debatint, el nostre grup ha arribat a la següent conclusió:
    Per una part, creiem que l’afirmació és parcialment certa, ja que, mitjançant l’observació s’ha demostrat per que succeeixen els fenomens de la naturalesa i s’ha pogut demostrar quines són les causes que els provoquen, com el cas de Nicolau Copèrnic, el qual va negar el sistema geocèntric mitjançant l’observació.
    Però tot i així; això no ens garanteix que en un futur continui essent de la mateixa forma; sovint hem vist com la naturalesa evoluciona, és a dir, cambia, es modifica a si mateixa o la modifiquem nosaltres, com és el cas del canvi climatic. Per tant, podem dir que cap dia sera igual a l’anterior perque sempre hi ha continuus canvis.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. No justifiqueu les vostres idees suficientment. Podem demostrar que “mitjançant l’observació s’ha demostrat per que succeeixen els fenomens de la naturalesa i s’ha pogut demostrar quines són les causes que els provoquen”. aquesta és la qüestió a analitzar amb independència de si la naturalesa canvia o no.

  16. Lionel Robles, Alex Magnusson y Mikel Garralaga ha dit:

    Hemos considerado nuestra respuesta como negativa y positiva a la vez, es decir, sí y no. Ya que la naturaleza es regular, y vuelven a aperecer los hechos de forma igual. Aúnque no de forma exacta a la anterior.
    Por ejemplo, el verano aparece cada año, y con él, el calor. Y aúnque se supone que empieza el 23 de junio, el año pasado, no empezo el buen tiempo hasta mediados de julio. Así que el verano reaperece, pero nunca se sabe exactamente cuando ni como será.
    Entonces, las experiencias nos permiten conocer el futuro per no con las más grande claridad.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. “la naturaleza es regular, y vuelven a aperecer los hechos de forma igual. Aúnque no de forma exacta a la anterior” però és o no regular i per què? No aporteu cap idea.

  17. Guillem Cunillera ha dit:

    L’experiència ens permet veure regularitats, però mai de forma absoluta. Durant tota la nostra vida hi ha fets que no canvien, els quals els veiem igual, ja que estan basats en la nostra experiència. però encara que nosaltres creiem que és una regularitat, pot ser que un dia desaparegui i ja no torni a passar. Per exemple, sabem que la Terra té gravetat i no esperem que això canviï, però podria arribar a passar que un dia la rotació de la Terra s’atures i ja no hi hagues aquesta regularitat.

    Per tant, la experiència tot i que no ens dóna l’absoluta certesa, si ens pot donar una idea del que podrà passar en un futur.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. La clau està en analitzar el perquè “nosaltres creiem que és una regularitat” i si la és o no i per què.

  18. Ruth Belio Figueras / Daniel López Monterde / Joan Mora García ha dit:

    El nostre grup no està d’acord amb aquesta afirmació, ja que mai podem predir del cert que una cosa passarà.
    Es cert que basant-nos en l’experiència, observem una certa regularitat en la natura i podem intentar predir el futur, però això no significa que es mantingui constant davant tot el període que encara li queda en un futur pròxim, d’aquesta manera no podem estar del tot segurs del que passarà. Aquest motiu es suficient per dir que la natura sofrirà canvis al llarg del temps on demostrarà per si mateixa que no hi ha una permanència en la seva realitat.
    Posem per exemple que, gracies a l’observació, veiem que cada matí el Sol surt per l’horitzó i podem predir que, molt probablement, el Sol sortirà demà. Tot i així hi ha una probabilitat, encara que minúscula, de que no succeeixi.

  19. Mariel Arévalo i Andrea Padilla ha dit:

    “L’experiència ens demostra que la naturalesa és regular i que en el futur es comportarà igual que ho ha fet en el passat.”

    El nostre grup no esta dacord amb aquesta afirmació ja que tot i que és cert que quan s’observa que un determinat fet es repeteix sempre quan es dónen les mateixes condicions es pot establir una llei/teoria que la reculli, aquesta (al no ser una veritat absolutament certa ni indubtable) sempre podrà ser substituïda per una altra de més precisa.
    Per exemple, podríem dir que la naturalesa és regular perquè el sol sorti cada matí, però ningú ens diu que el dia de demà pugui haver un cert canvi. La vida (com tot) està plena de canvis i desviacions que ens porten al destí que li pertoca a cadascú.
    En conclusió, creiem que les dades que ens proporciona la naturalesa ens dóna un coneixement probable, però no del tot cert.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. Si “sempre quan es donen les mateixes condicions es pot establir una llei/teoria que la reculli, aquesta” i a la vegada “podrà ser substituïda per una altra de més precisa” quina de les dos mostra una regularitat i com podem saber-ho, o potser cap de les dues i per què.

  20. Adrián Ortiz, Albert Montes i Carles Lladó ha dit:

    Nosaltres pensem que aquesta afirmació no és certa, ja que l’experiència, és cert, que ens pot demostrar que la naturalesa és regular, però no tenim cap certesa absoluta de què aquest comportament es repeteixi al llarg dels anys.
    Pel fet de que hi ha coses que són d’una manera determinada des de sempre, mai podríem afirmar amb total seguretat i certesa que allò es tornarà a repetir, i si es repeteix, pot ser que no sigui de la mateixa manera.
    Per donar validesa del que pensem tenim l’exemple explicat a classe, en el qual nosaltres veiem que el Sol surt dia a dia, però no tenim la certesa absoluta de què demà o al llarg dels anys continuï sortint el Sol.
    El mateix que acabem de comentar ara com a exemple en el possible canvi de la naturalesa en l’àmbit de l’astrologia, també podríem fer un trasllat al passat (dintre de la pròpia naturalesa) amb la teoria de l’evolució del naturalista i biòleg Charles Darwin, el qual ja va ser capaç des del segle XIX de revolucionar la ciència pel fet que va arribar a manifestar la seva total convicció en que les espècies, a mesura que passa el temps, s’extingeixen, sobreviuen o es transformen segons les característiques que posseeixen per tal d’adaptar-se a un medi concret i qualssevol i que se’ls presenta; es per això que nosaltres defensem aquesta idea més fermament pel fet que és un reflex de la nostra realitat i en concret, de l’ésser viu.
    En definitiva, podem dir que tenim un coneixement probable sobre alguns fets, ja que no tenim una seguretat fiable i absoluta sobre que alguns comportaments que es repeteixen ara es puguin repetir de la mateixa manera en un futur.

  21. Ainoa Murillo, Sara Hone i Anna Milozzi ha dit:

    Després de raonar sobre l’afirmació presentada considerem que aquesta és falsa per diverses raons. L’experiència no ens demostra que la natura és regular i que en un futur es comportarà igual que ho ha fet fins al moment, de fet sabem que aquesta no ho és, que la natura es troba en un canvi constant. Malgrat que l’experiència és una font fiable de coneixement no podem assegurar que tot allò que tingui lloc a la natura es dugui a terme de forma idèntica a la que ho va fer en un passat. És cert que hi trobem regularitat, com el fet que cada dia surt el sol, però el grau de certesa d’aquestes regularitats, tot i ser molt alt, no ens assegura que dema torni a sortir el sol. Ens trobem llavors davant d’un coneixement probable, del que habitualment abusem i considerem segur, però tots sabem que no ho és, que aquetes regularitats poden canviar i que no són ni molt menys universals. Per exemple, segons l’espai temporal i la situació geogràfica no tots tindrem la mateixa idea de que cada matí surt el sol. Aquestes regularitats ens permeten viure amb un punt de vista pragmàtic, ja que sense elles, encara que siguin una mera probabilitat, viuríem en un escepticisme radical i no podríem realitzar judicis basats en l’experiència que ens aporten els sentits.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 1. Hi ha un problema de fons que cap grup analitza: la regularitat està en la naturalesa o és la nostra ment la que creu que existeix (a partir de una repetició de fets que ha observat). Podem demostrar, encara que no canviés la naturalesa, que existeix una relació causal entre fets? Aquesta és la qüestió.

  22. Natalia García, Marta López i Clara Reig ha dit:

    Nosaltres pensem que aquesta afirmació és falsa.
    És cert que a través de l’experiència podem observar comportaments o processos rutinaris i regulars, que ens poden proporcionar certa certesa en algunes ocasions. Però el fet que existeixin aquestes regularitats, no vol dir que en un futur es segueixin produint, és a dir, no hi ha cap element o coneixement que ens asseguri que en un futur es seguiran produint aquelles regularitats, per exemple pot aparèixer algun factor que les faci canviar, o no. Aquest factor pot intercedir en que es faci de nit o no, per exemple, ja que cap cosa ens pot assegura que a la nit següent sortirà la lluna o no.

  23. Raquel Molina, Nazarena Gómez ha dit:

    Nosaltres creiem que l’afirmació a debatre no és certa.
    Tot i que l’experiència sigui un suport per poder anticipar fets (ja que el fet que la mateixa situació és repeteixi diversos cops, aporta una certa confiança i seguretat) aquesta no ens assegura que futurament es produeixi el mateix fet.

    Hi ha moltes variables que influeixen i condicionen en la natura i mitjançant l’estadística i la probabilitat (entre d’altres ciències) es pot demostrar que qüasi sempre existeix alguna possibilitat (encara que sigui un efímer percentatge) de que allò que creiem que passarà, no succeeixi.

    Per donar suport al nostre criteri, em decidit recolzar-nos d’un exemple, diferent al que vas donar a classe, per no repetir-nos: és cert que els éssers vius sobrevivim gràcies a l’oxígen que existeix al món, però aquest (per diversos motius) podria esgotar-se o podria existir una altre substància que acabés amb ell, per tant, moriríem tots.

    A més a més, també podem recolzar-nos de la teoria de Hume sobre l’inferència causal, que afirma que hi ha una relació entre l’efecte i la causa i viceversa. Aquuesta s’estableix a partir de les lleis d’associació d’idees i de l’experiència. Però com no es pot demostrar que aquesta relació es doni el 100% de les vegades, sinó que acostuma a ser així, no podem establir una relació el 100% fiable i evident.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      Nota 2. L’argument del segon paràgraf és original però l’exemple que poseu és incorrecte (no està en consonància de cap de les idees que utilitzeu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s