Activitats per pujar la nota: Epicur, ara

  1. El savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç; però és d’altra banda millor que en les nostres accions el bon judici sigui coronat per la fortuna. [Epicur: Carta a Meneceu]
  1. Cal recordar també que el futur no és del tot nostre, però tampoc no ens deixa de pertànyer del tot. [Epicur: Carta a Meneceu]
  1. La riquesa natural té uns límits i és fàcil d’aconseguir. La de les ambicions vanes es perd en l’infinit. [Epicur: Màximes capitals]
  1. La injustícia, per ella mateixa, no és cap mal, sinó per la por davant la sospita que no passarà inadvertida a aquells que són destinats a castigar tals accions. [Epicur: Màximes capitals]

Heu de triar una d’aquestes sentències d’Epicur i fer la vostra interpretació del seu significat aplicant-la al context de la societat actual:

  1. La vostra intervenció ha de ser individual.
  2. Heu de posar el nombre de la sentència triada [1, 2, 3 o 4] i a continuació la vostra interpretació [No més de cent paraules].
  3. La data límit per intervenir és el 20 de desembre.
Advertisements

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Història de la filosofia, Pujar la nota. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a Activitats per pujar la nota: Epicur, ara

  1. Albert Álvarez ha dit:

    2. Epicur va negar el destí i acceptà un mecanisme atenuat (atzar). Per aquest motiu considera que el futur pertany a les persones i no a forces sobrenaturals, però això no vol dir que el futur no estigui subordinat als fets que ocorren en el passat i en el present.
    Actualment les nostres vides estan controlades per instancies superiors, les quals limiten sistemàticament les llibertats de la societat i dicten el nostre futur. Però cada cop és més freqüent veure la gent protestar per canviar el seu futur. Aquestes reivindicacions busquen retornar la capacitat de decisió al poble sobre ells mateixos.

  2. Miquel Albert Galí ha dit:

    2. Avui en dia i com sempre ha passat, el futur és una incertesa, no podem predir el que ens ha de passar. Per això mateix crec que no hem de viure en un continu patiment pel nostre futur però si que cal pensar i preparar-nos pel que ha de venir.
    Seria temerari per part nostra pensar que el que ha de passar ja passarà i no treballar pel nostre futur personal, que és estudiant primer i després buscant la millor feina possible.
    Però tampoc podem concentrar-nos exclusivament en una única cosa, com pensar que pots arribar a ser el proper Messi i deixar els estudis i no preveure que pots tenir una lesió i no poder jugar al futbol mai més, i aleshores fracassar estrepitosament i no tenir un futur fora d’aquest fracàs.

  3. Lidia Blasco ha dit:

    2. Epicur, filòsof hel•lenista, concep la realitat mitjançant un model mecaniciste atenuat, ja que hi intervé el clinamen, que permet l’atzar. Aquesta és la paraula clau a l’hora d’interpretar aquesta sentència. Al contrari que els Estoics, que creuen en el determinisme, Epicur creu que encara que el món que ens envolta defineix el nostre futur, també ho fan les nostres accions. La nostra societat, marcada actualment per la crisi, la corrupcció, les desigualtats però també per la presència d’oportunitats i llibertats que en manquen en altres, intervindrà en el nostre futur. Pero aquests factors no ho són tot, les nostres accions, decisions i voluntat poden canviar aquest futur. Podem modificar i decidir que serem o farem el dia de demà amb treball i esforç. El futur, encara que es trobi condicionat, no és inevitable ni està “escrit”.

  4. Raquel Rizo Alique ha dit:

    2. Segons la concepció d’Epicur, no hi ha res escrit sobre el nostre futur, nega el destí i el determinisme. Podem observar que en aquesta frase, Epicur afirma l’existència de l’atzar, com són els factors externs que nosaltres mateixos no podem controlar, i ho reflexa al fragment “el futur no és del tot nostre”. Per altra banda, diu que el futur està a les nostres mans, amb les nostres actituds que som qui realment tenim el poder per decidir sobre allò que vindrà, com veiem a “però tampoc ens deixa de pertànyer del tot”. Per tant, podem comparar aquesta percepció amb els estudis. Una persona és capaç de decidir si estudiar i treballar molt per poder arribar a allò que vol i dedicar-se a allò que lo agrada. Aquesta persona pot estar anant pel bon camí i, per culpa de l’atzar, una mala situació econòmica de sobte, pot impedir que acabi els estudis. Per tant, el seu futur semblava encaminat per un camí gràcies a les seves accions i acaba sent diferent per l’atzar.

  5. Sergio Albareda ha dit:

    4. Per a Epicur la virtut no prové únicament del saber com afirmava Sòcrates, sinó que requereix també una voluntat i un conjunt de condicions com la llibertat, tenir les necessitats bàsiques cobertes, etc. Un dels requeriments per a ser virtuós i feliç és ser just amb tu mateix i amb l’entorn, encara que aquesta intenció pot ser fàcilment torbada per l’avarícia, l’opulència i d’altres. Aquesta dinàmica ens pot portar a una falsa felicitat que a més es veuria constantment amenaçada per la por de ser descobert en un acte il•legal i les conseqüències que això comporta.
    Extrapolant això a la nostra vida i al nostre país, vénen a la ment una gran quantitat de persones que exemplifiquen perfectament aquesta vida “feliç” de corrupció, deshonestedat i delinqüència en la que la seva injustícia no els hi provoca cap mal, llevat de la por, fins que són descoberts i castigats.

  6. Idoia Ramos ha dit:

    2. La concepció de la realitat en la filosofia d’Epicur es basa en un mecanicisme atenuat (l’atzar), i nega allò sobrenatural, així com la providència i el destí. Epicur considera que les nostres accions, la nostra força de voluntat per aconseguir un determinat objectiu creen el camí cap al futur. No obstant, creu que aquest futur no està determinat al cent per cent per les nostres accions sinó que pot canviar d’un moment a l’altre a causa de l’atzar (clinamen). Actualment moltes famílies viuen situacions dramàtiques a causa de la crisi que s’ha apoderat del nostre país des de fa anys. No obstant això homes i dones surten al carrer per reivindicar els seus drets i per lluitar contra el poder (contra els polítics). Aquestes persones porten a terme aquestes accions per canviar, decidir i millorar el seu futur i ho fan sabent que es trobaran amb obstacles que faran més difícil aconseguir els seus objectius. Per això Epicur en la sentència anterior diu que “el futur no és del tot nostre (fa referència a l’atzar), però tampoc no ens deixa de pertànyer (fa referència a les accions)”.

  7. Patricia Muñoz - Torrero Borrella ha dit:

    2. La , mecanicista i indeterminista, filosofía d’Epicur diu que gràcies a l’atzar causat pel clinamen, (concepte bàsic de la seva teòria què explica la generació i corrupció de l’Univers) el nostre destí no està escrit ja que la nostra realitat no és precisa ni està sotmesa a cap necessitat absoluta que ens regeixi, encara que hi ha una part que no podem arribar a controlar. En canvi, els nens/nenes que neixen en zones de guerra o al tercer món, no poder arribar a tenir o a poder decidir el que volen fer amb el seu destí. Els hi “ve determinat” en major grau de la mateixa manera que a les nenes que de petites són enllaçades en matrimonis de conveniència. En aquests casos l’intentar elaborar un destí profitòs i que després cert element aliè intervingui (com diu Epicur) no és gaire comú; les seves oportunitats són menors i apart dels actes ,què no poden controlar, tenen un factor en contra del seu destí afegit.

  8. Héctor Cuenca ha dit:

    3.- Aquesta màxima d’Epicur serveix per totes les societats que s’han donat a través del temps, i això inclou la nostra. Els plaers naturals i necessaris al donar-los per garantits per la seva facilitat d’aconseguir-los no els valorem i, en contrapartida, donem gran importància als plaers artificials que no eliminen el dolor. A la societat a la que pertanyem les nostres ambicions i destijos mai acaben ja que, al assolir uns ens sorgeixen d’altres o els volem millorar. Això pot ser tant favorable com desfavorable, permet avançar però també promou la cobdícia.

  9. Marina Walpercin Rodríguez ha dit:

    1. Segons Epicur, el savi és aquell que sap escollir quins són els plaers naturals i necessaris i actua en funció d’aquests. Quan només es fixa en aquests i els intenta complaure pot posar fi al dolor que han ocasionat i sobretot el que arriba a aconseguir és el plaer en repòs, és a dir la felicitat màxima. En canvi les persones que es fixen en els plaers no necessaris o fins i tot no naturals només aconsegueixen arreglar el desequilibri que s’havia originat al seu cos durant un període de temps, ja que aquests plaers fan que no es puguin deixar de fer i es torni a un desequilibri. Per tant els que actuen sense utilitzar la raó, insensatament, només aconseguiran la felicitat un determinat temps. I en canvi els savis intenten aconseguir la felicitat màxima, completa i eterna gràcies a l’ús de la raó.

  10. Mateo Morales ha dit:

    Amb aquesta sentència Epicur afirma que es més feliç el que viu d’acord amb la naturalesa, ja que la riquesa de les ambicions no té límit i per tant porta a la insatisfacció.
    Actualment, moltes persones volen ser famosos i admirats, creient així aconseguir felicitat, quan normalment s’aconsegueix amargors, desenganys, corrupció i desprestigi de les seves vides. El lema de Epicur era “viu ocult”, si vols trobar la felicitat i pau interior, per tant cal evitar la vida pública.
    Quan s’aprèn a controlar el límit dels desitjos i plaers, trobarem per fi l’equilibri de la vida que ens farà contínuament feliços i amos d’aquesta gran serenitat i tranquil•litat que tant necessita la vida.

  11. Paula Francès Paz ha dit:

    2. Epicur va establir un nou model on defensava que tot estava format per la barreja d’àtoms i de buit on tot allò natural esdevé per causes mecàniques (sense intervenció externa). A més a més, va incloure un nou concepte, anomenat atzar, i era l’explicació del perquè els àtoms podien canviar la seva trajectòria. Això explica el significat de “El futur no és del tot nostre” ja que totes aquelles accions que realitzem que tenen un objectiu determinat poden canviar per causes externes realitzades a l’atzar. Aquesta cita d’Epicur el que vol expressar és que tot i que ens marquem uns objectius i estem segurs que els aconseguirem, es pot donar el cas, que, per culpa de l’atzar això no sigui possible. Aquest concepte d’indeterminació és l’explicació a la corrupció de l’univers i les coses.

  12. Gabriel Donate Alcober ha dit:

    El pensament d’Epicur s’identifica amb l’indeterminisme, l’atzar i la llibertat. Epicur va establir un nou model on defensava que tot estava format per la barreja d’àtoms i de buit on tot allò natural esdevé per causes mecàniques. El futur en sí no és un projecte plantejat, però sí es un projecte amb una finalitat que ens involucra, perquè només es forma, i es deforma depenent de situacions aliens. Donat que l’obtenim potser de diferent manera del pensat. Però també potser que la finalitat sigui com l’havíem plantejat . Per últim, no té sentit témer el futur, donat que: “el futur ni depèn eternament de nosaltres, ni tampoc és totalment aliè, de forma que no hem d’esperar-lo com si hagués de venir infal•liblement ni tampoc desesperar-nos com si ni hagués de venir mai”. Podem comparar-ho amb patir una malaltia greu. Quan es pateix una malaltia greu, el futur més clar és la mort, però depenent de les teves decisions i actituds enfront la malaltia, l’atzar pot arribar a fer que aquest futur que era tant clar pugui canviar cap a un altre futur diferent.

  13. Pedro Jordán ha dit:

    4. Per Epicur, la justícia és un pacte o convenció per conviure amb els altres, per no fer mal ni patir mal d’acord amb uns acords que són impostos per aquell que pot (polítics governants) i l’epicuri les accepta sempre i quan, no s’oposin a la seva felicitat individual que és la finalitat de l’ésser humà. Les acata sempre que no perjudiquin la seva ataràxia, (serenitat i tranquil·litat de l’ànima) . Com que el que es considera justícia no és sempre el mateix, depèn de les circumstàncies, segons l’època en què vivim, una cosa pot ser considerada justa i en un altra, injusta, ni la justícia és un bé, ni la injustícia és un mal. És la por a què descobreixin que fem pràctiques il·legals i ens apliquin un càstig el que fa que l’injustícia sigui un mal, ja que aquest càstig es probable que ens proporcioni dolor que no podrem calmar, i això ens impedirà assolir la felicitat.

  14. Paula Arnao Acuña ha dit:

    3.La riquesa natural té uns límits i és fàcil d’aconseguir. La de les ambicions vanes es perd en l’infinit. [Epicur: Màximes capitals]
    la naturalesa es el model d’interpretació de la realitat encara que té uns limits per poder aconseguir-la de manera concreta, però no crec que sigui tan fàcil d’aconseguir, ja que necessitem uns materials adequats per poder aconseguir-la completa, segons Epicur l’única realitat per Epicur són els àtoms i el buit que fa possible un moviment d’agregació, i fora d’ambdos conceptes no hi existeix cap mena de realitat. La naturalesa proporciona causes mecàniques i sense una intervenció com aquesta externa no és podria tenir una finalitat transcendent, encara que poden tenir ambicions però des de el seu punt de vista són vanes i es perden en una certa infinitud

  15. Mireia Pérez Carro ha dit:

    3. Segons Epicur, per poder aconseguir la felicitat, hem de cobrir els plaers en repòs, aquells que deriven de no sentir cap desig causat per una necessitat. Aquests limiten el desig il·limitat de posseir i, a més, no són ni costosos ni difícils d’ aconseguir, són el que anomena la riquesa natural.
    Per altra banda, els desitjos i les ambicions, ens provoquen plaers en moviment, és a dir, plaers molts intensos que satisfan les nostres necessitats al moment però que a la llarga, si no es limiten, ens poden acabar provocant dolor i patiment.
    En la societat actual, molta gent dóna massa importància als plaers momentanis, fins i tot més que als plaers que cobreixen les nostres necessitats naturals. Això els porta a no sentir mai una felicitat plena i a tenir sempre una necessitat il·limitada d’aconseguir ambicions vanes i costoses, que a la llarga no els seran gaire útils.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s