Tercer debat curs 2015-16: Sòcrates o ximple?

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.»

Heu de respondre-la de la següent manera:

  1. Sí o no (podeu matisar la resposta).
  2. Perquè …(heu d’afegir entre una i tres raons en suport de la vostra posició).
  3. Podeu respondre la intervenció o els arguments d’alguna persona que hagi participat abans en el debat.

Heu d’expressar-vos de manera breu, concisa, clara i precisa.

El debat es tancarà dia 26 d’abril a les 21 hores i la participació és obligatòria (pot fer-se en grup de fins a quatre persones).

Anuncis

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Debats, L'àgora. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

41 respostes a Tercer debat curs 2015-16: Sòcrates o ximple?

  1. Xavier Muñoz (2nB BTX), Adrià Ferrite (2nA BTX) i Marc Duque (2nA BTX) ha dit:

    Primero habrá que comentar que significa la frase de John Stuart Mill <>: en esta frase Mill dice que prefiere ser alguien con poco placer físico (cuerpo) pero si espiritual (saber). Para Mill, el placer corporal sólo produce contentamiento, en cambio, el placer intelectual produce felicidad.

    Nuestra tesis favorece a los ideales de Mill. Creemos que los placeres intelectuales son tan válidos como los placeres físicos, aunque eso no significa que los placeres físicos no sean bienvenidos. También creemos que es preferible la calidad a la cantidad, no sirve de nada mucho placer corporal si no se cultiva el intelecto.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. La expresión “alguien con poco placer físico” no es correcta. En castellano en vez de “contentamiento” es satisfacción. Argumentación pobre.

  2. Olga Morodo i Daniel Higuera Rey ha dit:

    Estem totalment d’acord amb la afirmació que fa Stuart Mill al seu llibre “l’Utilitarisme”: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.»
    Moltes vegades hem sentit que el saber i la felicitat son totalment contraries, es a dir, que quant més ignorant ets també ets més feliç; i que la saviesa no dona la felicitat.
    Quan ets petit vius en una ignorància molt gran (saps poc de les coses) mentre que, al créixer, et desenganyes i aprens que la vida no es tan meravellosa com pensaves, que el mon esta ple d’injustícies i malícia. Tot això que aprens quan creixes no et fa més feliç. Tanmateix també hi ha moments feliços, que solen ser els més nombrosos.
    Per tot això pensem que el que volia dir Mill a la frase no era negar que la felicitat la podem observar més sovint en persones ignorants, si no que, malgrat tot, la dignitat com a ésser humà resideix sobre aquesta inclinació cap a la satisfacció dels desitjos intel•lectuals i que, encara que sembli que aquest plaer no ens fa tan feliços com la ignorància, no s’ha de renunciar a ell ja que la felicitat que aconseguim al final, encara que no tan nombrosa ni tan intensa com la possible felicitat d’un ignorant, es pot qualificar com a més humana. Per això val més ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.

  3. Natalia Castro (2nA). Pol Molina (2nC), Beatriz Colmenero (2nA) i Javier Royo (2nB) ha dit:

    Estem totalment a favor amb l’afirmació de que “és millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet”, ja que encara que ens pugui semblar que el saber no ens fa tan feliços com la ignorancia, la satisfacció de desitjos intel·lectuals ens depararà més felicitat pot ser no de manera tan intensa o inmediata com en el cas de la ignorància, però sí de manera més permanent i qualificant-nos com més humans. Per aquest motiu mai s’ha de renunciar al tipus de plaer que ens aporta el saber.
    Sempre busquem trobar la felicitat i també busquem sempre el coneixer, això ens indica que hi ha una relació entre aquests dos aspectes, no podem viure sempre en la ignorància, si ho fessim no sabriem res de la vida, ni tan sols coneixeriem les persones que ens envolten, no coneixeriem la felicitat de veritat.

  4. Joaquín Vásquez (2B), Euge Placenti (2B), Jose Valls (2B) ha dit:

    Estem d’acord amb aquesta frase i afirmació de Mill de la seva obra l’Utilitarisme, Em de procurar que els plaers de la felicitats que duem a terme siguin bons i afavoreixin a la nostra inteligència,però per altre banda, probablement un ximple és feliç i gaudeix de la vida a la seva manera, per tant, tot i que és més correcte implicar uns valors cultes, no podem jutjar la felicitat de les persones. Si disposem de la capacitat de poder augmentar el nostre coneixement i estimular el plaer intel·lectual, no hauríem de tenir por a renunciar a una part de la nostra vida feliç, plena de plaers més senzills, fàcils i ràpids d’aconseguir, perquè tindrem la recompensa d’un altre tipus de felicitat escollida per nosaltres, la del savi. Els ximples satisfets només coneixen la seva part de la qüestió en canvi els savis insatisfets coneixen i es preocupen per comprendre ambdós. Per Mill els plaers mentals eren superiors, i l’important és la qualitat dels plaers per això són més important que els del cos. Un Sòcrates insatisfet pot haver sigut feliç, fins i tot més que un porc satisfet. Perquè el porc al llarg de la seva vida només ha tingut un sol tipus de plaer. L’home insatisfet, haurà conegut al llarg de la seva vida plaers més nombrosos i diferents que el propi satisfet.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1^. La argumentación aporta algunas ideas pero tiene aspectos contradictorios y no justificados.

  5. Carlota Alonso (2B) Cristina Garcia (2A) ha dit:

    Estem d’acord amb la frase citada pel filòsof Mill perquè com diu al seu Utilitarisme, no pretén negar que la felicitat acompanyi més a la ignorància que a la saviesa, allò que afirma és què, no haurem de renunciar a aquest tipus de plaer encara que sembli que no ens fa tan feliços com la permanència en la ignorància, ja que la felicitat que ens espera, pot qualificar-se com més humana. Amb això no pretén insinuar, que hi hagi homes que són més que altres o més dignes de ser-ho per el simple fet de saber-ne més. Es tracta simplement d’una qüestió de categories de plaers segons la qual, existirien diferents tipus de desitjos humans cada un d’aquests tindria un determinat nivell. La satisfacció d’aquests desitjos junts amb el resultat del plaer donaria lloc a un cert grau de felicitat.
    Mill deixa clar que els plaers corporals no són suficients ja que el plaer que és de major qualitat, que es superior i mes valuós s’arriba a partir de les facultats superiors, en aquest cas només podria arribar Sòcrates (que té desenvolupades les facultats superiors), un ximple no pot arribar. Per tant un home ignorant satisfet no és més feliç en les mateixes condicions que un home savi i insatisfet.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1^. El inicio es confuso (contradictorio además con la tesis general que se defiende). El resto aporta ideas pero no acaba de redactarse de manera coherente.

  6. Claudia Quiñones, Marina Izquierdo, Miriam Bersunses, Mar Méndez ha dit:

    D’entrada estem d’acord amb la idea de que “és millor ser un Sócrates insatisfet que un ximple satisfet” ja que, com Mill afirma, un ésser humà sap distingir entre la quantitat i la qualitat dels plaers gràcies a les seves facultats superiors (intel·ligència, sensibilitat estètica i sentiments morals) que el distingeixen d’un animal qualsevol i el salva d’una moral de porcs.

    Com a animals racionals, sabem que és millor tenir el plaer just i necessari satisfet que no pas enfarfegar-nos, ja que a la llarga ens porta a tot el contrari, una insatisfacció. A més, sabem que els plaers de l’intel·lecte són més valuosos que els corporals, i que hem de saber trobar-ne la balança per aconseguir la plena satisfacció, tenint en compte que els intel·lectuals són més duradors i segurs.

  7. Carmen Ratia Vega ha dit:

    Es una afirmación de John Stuart Mill de su libro “El Utilitarismo II “, y estoy completamente de acuerdo con esta afirmación, ya que si no sería una pérdida de tiempo estudiar segundo de Bachillerato y por supuesto filosofía, que tanta sabiduría nos aporta a nuestra formación.
    Los seres humanos poseemos inteligencia y esta nos inclina hacia el conocimiento, que nos provoca más felicidad que las satisfacciones corporales.
    El ignorante se siente contento con su vida, porque realmente desconoce la auténtica felicidad que nos provoca el saber, por lo tanto, podríamos afirmar que es mejor, mil veces ser un Sócrates insatisfecho que un simple muy satisfecho. Porque aquellos que viven en la más absoluta ignorancia tienden a no sufrir y a vivir de una manera egoísta, su única finalidad en la vida es satisfacer las necesidades básicas de cualquier ser vivo, pero, ¿Es realmente eso lo que nos proporciona la felicidad?
    No porque el ser humano tiene una serie de facultades superiores, que nos diferencian del resto de los animales y que son el fundamento de la dignidad humana.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. No es necesariamente cierto que “El ignorante se siente contento con su vida”, ni tampoco que “aquellos que viven en la más absoluta ignorancia tienden a no sufrir”. Por eso la argumentación no es coherente con el primer párrafo.

  8. Claudia de la Fuente, Carla Gómez i Evelyn Lens. ha dit:

    Ens trobem completament a favor d’aquesta afirmació sobre l’utilitarisme eudemonista de J. S. Mill. Donat a que ell creava una clara divisió de plaers mitjançant l’experiència, l’únic plaer que ens aporta més felicitat és qualsevol plaer intel·lectual. La tendencia que, segons Mill, té l’home a distingir la qualitat sobre la quantitat, fa que nosaltres com a éssers racionals volguem arribar a un plaer que ens pugui valer molt més que no un simple acontentament o satisfacció de necessitats o plaers corporals o sensuals. Podem aferrar-nos a tot allò que ens proporcioni més i sigui mes durador. Un clar exemple seria el fet de menjar un plat que ens encanta o tenir sexe: la felicitat és només momentània. Una vegada acabada l’acció, aquesta desapareix i només es queda com un mer acontentamet. No debem deixar-nos guiar per una moral de porcs. Amb les facultats superiors (intel·ligència, sensibilitat estètica i sentiments morals) també podrém arribar a aquesta distinció entre plaers sensual i intel·lectuals, juntament amb l’experiència, i arribar a la conclusió de que poden ser més valuosos, menys costosos, més duradors i segurs els plaers de l’intel·lecte que no pas els corporals. Amb això, arribarem a saber els limits i possibilitats del món, els mitjans per aconseguir una plena felicitat i la millor manera de suportar les seves imperfeccions.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. La argumentación no es original pero está bien estructurada y es coherente. La expresión “La tendencia que, segons Mill, té l’home a distingir la qualitat sobre la quantitat” es un poco arriesgada, no está justificada.

  9. Miquel Navarro de la Vega ha dit:

    Estic d’acord amb l’afirmació de Mill, ja que es cert que no podem arribar a cap plaer si no tenim una coneixença anterior que ens permeti poder disfrutar dels plaers. Per exemple, no podem obtenir felicitat de veure un partit de fútbol si no tenim coneixement del seu funcionament.

    Per tant, es obvi que una persona sense coneixement sempre tindrá un marge de felicitat que una persona amb coneixement que sempre pot augmentar el seu marge de coneixement i per tant de plaer vers la persona ximple.

    En conclusió, doncs, em decanto a favor de la afirmació de Mill ja que sent un “Sòcrates insatisfet” sempre podem arribar a ser un “Sòcrates satisfet” però en canvi, sent un “ximple satisfet” no tenim marge de millora i per tant no podem arribar a obtenir tanta felicitat com el “Sòcrates insatisfet” ja que el nostre coneixement seria molt inferior.

    • Miquel Navarro de la Vega ha dit:

      On he escrit “Per tant, es obvi que una persona sense coneixement sempre tindrá un marge de felicitat” em falta anyadir-li “inferior que una persona amb…”

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1^. Aunque la expresión no es muy precisa ni la argumentación muy elaborada, tiene sentido.

  10. Maria Rey, Ainhoa Morte, Esther Artigas, Stefanny Manjarrez 2ºA BACH ha dit:

    Estem d’acord amb que és millor ser un Sócrates insatisfet que un ximple satisfet.
    Aquest últim, es basa en una perspectiva conformista de la vida que tot i que no li permet aprofundir en els diferents aspectes d’aquesta li és suficient per a ser feliç, o almenys aparentment… D’altra banda hi ha gent que opta pel camí de l’inconformisme (nosaltres optem per aquest camí) el qual li porta a un flux continu de coneixement (aprenem, ensenyem, millorem…) fet que comporta la insatisfacció, mai no s’arriba a conèixer tot i de vegades “viuriem millor” sense saber certes coses.
    Aquest últim estat ens converteix en humans molt més conscients de nosaltres mateixos i de la realitat que ens envolta. Podriem obviar tot el que passa al nostre voltant, evitar els moments de reflexió i sofriment… però que aconseguim ignorant les injusticies? Seriem més feliços? Potser si, però tancar als ulls davant la realitat actualment no és factible, ja que som continuament bombardejats per la informació. Un exemple, la crisi dels refugiats, si coneixem aquest estat de necessitat en el que es troben aquells que podriem ser nosaltres mateixos, aleshores podem ajudar, i ser feliços (malgrat la tristesa de conèixer la dura situació) d’una manera més humana: donant felicitat a l’altre. Hi haurà algún grau superior de felicitat?

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. La argumentación está elaborada aunque en algunos aspectos no es del todo consistente. Falta vincularlo argumentalmente a Mill.

  11. Patricia Ortega ha dit:

    Estoy de acuerdo con la afirmación de Mill. Con esta frase, el filósofo muestra su teoría moral y puntualiza sobre el objetivo del principio de utilidad, el cual establece que una acción es buena cuando produce felicidad (placer y ausencia de dolor). Así, el fin de la vida es alcanzar la felicidad, que consiste en el placer.
    Mill hace una clara distinción entre placeres superiores e inferiores, ya que no son iguales. Los inferiores son los físicos, mientras que los intelectuales y morales son más valiosos, y no todo placer es deseable ni personal ni colectivamente. Los seres humanos son capaces de tener placeres intelectuales y físicos, a diferencia de los “puercos” que solo pueden tener placeres físicos. El sabio busca algo superior, algo que lo realiza como persona y que lo hace feliz.
    Aunque los placeres inferiores producen tentación, quienes tienen ambas clases de placeres prefieren los intelectuales o superiores. Pocos humanos consentirían que se las convirtiera en un animal inferior a cambio de un goce de los placeres corporales; ninguna persona instruida quisiera ser un ignorante.
    Mill no defiende los placeres materiales. Cree que los placeres más deseables son los que desarrollan la moral y por lo tanto, son preferibles los valores espirituales a los valores sensuales. También piensa que los simples tienen mayores posibilidades de sentirse satisfechos completamente. Un ser inteligente sentirá que toda la felicidad a la que puede aspirar es imperfecta. Pero puede aprender a soportar esas imperfecciones, y éstas no le harán envidiar al que es inconsciente de ellas.

  12. Sara Rodríguez i Judit Casado (2nB) ha dit:

    Quan Mill exposa el seu principi d’utilitat afirma «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.» Basant-se en la seva argumentació de què els animals no posseeixen facultats superiors i això els priva de gaudir plenament, limitant-los únicament a satisfer les necessitats bàsiques. D’altra banda els humans som capaços de gaudir tants dels plaers proporcionats per la satisfacció de necessitats corporals com aquells fruits de la intel·ligència (com el desig de saber, el coneixement, la cultura, etc.) i el fet d’aconseguir l’equilibri entre ambdós tipus de plaers és el que portarà la vertadera felicitat. Per això afirmà què és millor ser un humà insatisfet, ja que aquest pot esforçar-se per satisfer els seus desitjos i arribar a la felicitat.

    Després d’analitzar la interpretació de Mill nosaltres ens afegim a ell. Si fóssim animals, veuríem la nostra felicitat potencial totalment limitada a satisfer les necessitats bàsiques. Emperò sent humans, encara que partim de la insatisfacció, tenim les capacitats per poder lluitar per arribar a aquells plaers intel·lectuals que manquen als animals, i així equilibrar la balança i assolir la felicitat.

  13. Àgueda Ruiz, Marina Aguirre, Rita Perez y Oriol Prat ha dit:

    Nosaltres estem d’acord amb aquesta afirmacio, ja que si tens coneixements les persones no et poden persuadir o convecer d’allò que t’estan venent, però també una persona amb aquests coneixements necessita els plaer que li satisfan a un persona que no te uns coneixements basics ( els plaers simples ). La persona amb uns coneixements mai obte la felicitat perque mai estara satisfet amb el que fa, en canvi una persona que no te coneixements quan arriba al que creu que es la felicitat, plaer, esta totalment satisfet d’allò. El millor es tenir coneixements, i tenir a la vegada la felicitat que hauria de tenir un animal, encara que no arribis a una felicitat absoluta.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. La argumentación no es coherente ni hace uso de los términos en el sentido en el que habla Mill. La redacción es muy imprecisa, falta rigor.

  14. Eric Martín, Mireia Costa, Pau Roig i Judit Gascón. ha dit:

    Estem d’acord amb l’afirmació de Mill: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.»

    Un ximple satisfet, és aquell que identifica el plaer amb els plaers grollers, i per tant, no distingueix entre plaers intel·lectuals i corporals (els quals considera que són els més importants), sinó que creu que tots els plaers són iguals. A més, a aquest ximple li són més valiosos els plaers quantitatius que no els qualitatius.

    El Sòcrates insatisfet disposa d’unes qualitats superiors el qual li permetran disposar de plaers menys costosos, molt més duradors i segurs, que no essent un ximple amb tots els plaers satisfets.

    A més, els plaers grollers i corporals que satisfan al ximple satisfet no deixen de ser temporals. En canvi, els plaers intel·lectuals perduren més temps.

    Per tant, pensem que és millor ser un Sòcrates insatisfet, ja que aquest posseix unes facultats superior, l’exercici de les quals possibilita uns plaers qualitativament superiors i més valuosos que els de quantitat.

  15. John Stuart Mill defensava una teoria ètica de l’ utilitarisme on deia que: “És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet” perquè es preferent la qualitat de plaer abans de la quantitat, ja que la qualitat ens condueix a la felicitat mitjançant l’autorealització personal que ens duu a les facultats superiors (intel•ligència, sensibilitat estètica i sentiment moral). A més els plaers mentals (intel•ligència) són superiors i porten l’ésser humà al coneixement.

    Hem argumentat que és millor ser un “Sòcrates insatisfet” perquè crea noves experiències i coneixements al llarg de la vida i, això fa que l’ésser humà sigui dinàmic i flexible i pot trobar una felicitat parcial. En canvi “un ximple satisfet” no podria ser del tot feliç perquè no podria obtenir noves experiències ja que seria rígid, estàtic i tancat.

  16. Marcel Juan, Alejandro Fortes, Gerard Barceló i Arnau Fabró ha dit:

    Estem d’acord amb l’afirmació i considerem que és millor ser el savi que el ximple. Creiem que el savi té la capacitat de contemplar el mode de vida de l’ignorant mentre que l’ignorant és incapaç d’imaginar la perspectiva de la realitat del savi. És per això que el savi mai acceptaria posar-se a la pell de l’ignorant perquè no l’omplirien les seves satisfaccions, les quals són més simples i carnals en gran mesura (aquests plaers no es corresponen al que el savi concep com a felicitat).

    Aquesta última afirmació és feta degut a la naturalesa del ximple, una persona que té totes les seves necessitats cobertes, per això l’ignorant no contempla la possibilitat de ser infeliç ni té motius de transcendir a ser un savi. Ara bé, cal matisar que mentre que pel savi és impossible esdevenir un ximple, l’ ignorant té el potencial de convertir-se en un savi (exceptuant els casos tant de malaltia mental o d’impossibilitat d’accedir al coneixement) ja que ningú neix coneixent.

    En conclusió, ser un ximple satisfet suposarà un benefici constant ja que es conformarà amb unes necessitats bàsiques, però un savi, malgrat que estigui insatisfet, coneixerà una felicitat superior (les arts, el coneixement científic,etc.).

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1^. La argumentación empieza bien pero después se vuelve inconsistente. L’afirmació “l’ignorant no contempla la possibilitat de ser infeliç” no es cierta, ser ignorante no implica la imposibiliad de sentirse infeliz. Por otro lado decir que “ser un ximple satisfet suposarà un benefici constant” entra en contradicción con vuestra tesis inicial.

  17. Roger Bautista, Mar González, Rubén Ayllón, Raquel Fernández ha dit:

    Estem d’acord amb la frase “És millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet”, és a dir, és millor conèixer i tenir una carència dels plaers corporals que no pas ser un ignorant i estar satisfet.
    Per començar, tenir els plaers corporals o sensuals coberts significa estar satisfet, però no ser feliç. Per assolir la felicitat es necessita tenir coneixement, desenvolupar les facultats superiors que ens caracteritzen als humans. Així doncs, un ximple o ignorant, aquell que manca d’aquesta virtut de manera permanent, tot i que es senti corporalment bé, no arribarà mai a ser feliç.
    En segon lloc, una persona amb les facultats desenvolupades (en aquest cas, Sòcrates) podrà sentir-se insatisfeta de manera puntual però, gràcies a l’ús de les seves facultats, entendrà les raons de la seva insatisfacció i sabrà gestionar-la millor.
    En conclusió, és millor ser savi i ser feliç, saber com gestionar les emocions, tenir recursos per solucionar el problemes, etc., que no un ximple amb les necessitats corporals o sensuals satisfetes, però sense tenir bones idees.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. La argumentación está bien redacta y es coherente pero no es especialmente original. Algunas afirmaciones son demasiado categóricas, cuando se habla de felicidad se habría de explicitar que es el concepto de Mill asociado al ejercicio de las facultades superiores.

  18. Laura Vozmediano Carmona (2nC) ha dit:

    Estoy de acuerdo con esta afirmación. Pienso que en la vida no se puede vivir siempre feliz. El estado de felicidad es algo que conllevan (temporalmente) algunas vivencias, momentos, situaciones, y decisiones. Pero para ello necesitamos el desarrollo de nuestra inteligencia, sabiduría, cultura. Necesitamos saber sobre el pasado, sobre los errores, las luchas, las victorias, aprender y pensar, para no dejarse manipular por nada ni nadie, para escoger con criterio las decisiones que nos llevaran a vivir, al fin y al cabo, momentos de satisfacción. Es lo que nos hace crecer como personas, tener una vida más llena que nos proporcionará más paz interior. No se pude ser ignorante, la felicidad sería falsa, y de una noche a la mañana podría desaparecer. Ser un ignorante no beneficia ni a la propia persona ni a los de su alrededor, hasta podría no saber enfrontarse a las adversidades que se le presentan y quedar quedar perdido en medio de un mundo tan complejo. Al crecer intelectualmente y reflexionar, nos abrimos a nuevos caminos, nuevas formas de vivir, y de dejar vivir y poder ayudar a los demás.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. La argumentación es coherente y tiene una cierta originalidad pero es poco precisa en el sentido de las palabras “felicidad” y “satisfacción” en el sentido de Mill.

  19. Ana Barrachina, Daniel Baena, Sandra Romero y Laura Bonillo ha dit:

    Igual que John Stuart Mill y su frase utilitarista y sobre la dignidad humana ”Es mejor ser Sócrates insatisfecho que un loco satisfecho” debemos decir que estamos de acuerdo.
    Mill dice que debemos buscar la felicidad y huir del dolor, que hemos debuscar placer a través de la satisfacción de nuestros deseos intelectuales. Cualquier persona con conocimiento siempre preferirá utilizar sus facultades superiores. No permitiríamos renunciar a nuestros principios para tener un momento de placer sobre nuestras cualidades secundarias. No dejaríamos de intentar satisfacer nuestras cualidades primarias por las secundarias, ya que las primeras van por delante de las demás. No debemos renunciar a este tipo de placer y caer en la ignorancia, ya que la felicidad se califica como más humana si no recae en la ignorancia.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Argumentación pobre. Se podía haber mejorado con ejemplos para introducir algo de originalidad.

  20. María Benítez y Òscar Codina (2n B) ha dit:

    Nosaltres estem a favor de l’afirmació de Mill: “és millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet”.
    Compartim la seva idea i considerem que portarem una vida amb una felicitat més duradora si complim certs requisits i desitjos intel·lectuals, tot i que aquests puguin arribar a produir-nos certa insatisfacció (pel fet de no adquirir mai tota la intel·lectualitat que ens agradaria).
    Un ximple satisfet es limita simplement a intentar ser feliç amb els desitjos corporals, sense anar més enllà, cosa que no aporta una felicitat plena ni tampoc gaire permanent, sinó més bé fugaç.
    Així, estem d’acord en que s’han d’anteposar els desitjos intel·lectuals als corporals, tot i que considerem que tampoc no s’hauria de negar el compliment d’aquests últims, ja que la felicitat que ens aporten també és important per a l’individu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s