Primer debat Curs 2015-16: Només actuem bé quan som racionals?

Aprofitarem aquest espai de debat per practicar la quinta pregunta de l’examen de la selectivitat. Heu de respondre la pregunta de la següent manera:

  1. Sí o no (podeu matisar la resposta).
  2. Perquè … (heu d’afegir entre una i tres raons en suport de la vostra posició).
  3. Podeu respondre la intervenció o els arguments d’alguna persona que hagi participat abans en el debat.

Heu d’expressar-vos de manera breu, concisa, clara i precisa.

El debat es tancarà dia 10 de novembre a les 21 hores i la participació és obligatòria (pot fer-se en grup de fins a quatre persones).

PRIMER DEBAT

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció» Responeu d’una manera raonada.

Anuncis

Quant a José Vidal González Barredo

Catedràtic de filosofia de l'Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat
Aquesta entrada ha esta publicada en Debats, L'àgora. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

56 respostes a Primer debat Curs 2015-16: Només actuem bé quan som racionals?

  1. Raquel Fernández, Roger Bautista, Mar González y Rubén Ayllón. ha dit:

    En base a la subjetividad de las personas intentaremos describir o plantear un esquema en el cual la respuesta será sí o será no dependiendo de la situación en la que el individuo se encuentre.

    Responderíamos afirmativamente si fuera Aristóteles el que se encontrara en el lugar del individuo, contrastaríamos dicha razón con el uso de los sentidos, alejándonos de ésta forma de los extremos de actuación, los vicios, alcanzando el término medio, la virtud, y por consiguiente, el bien y la buena obra.

    No obstante, en contraposición con éste argumento podemos decir que determinados impulsos en determinados contextos son adecuados, encontrando el ejemplo en la modesta escena de la niña cruzando la calle persiguiendo una pelota ignorando el vehículo que se acerca, en esta situación la persona puede actuar sin usar la razón, instintivamente, siguiendo un impulso, salvando a la niña y obrando bien.

    Concluimos de esta forma, como grupo, que no se ha de afirmar o negar esta frase teniendo solo en cuenta el uso de la razón sino que los factores o circunstancias externas poseen una importancia decisiva en el momento de obrar.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Intentar utilizar un lenguaje más sencillo y menos retórico. ¿El impulso seria el correcto si acaban siendo atropellados ambos? Si actuamos sólo por impulso es posible, ¿no?

  2. Claudia Quiñones, Marina Izquierdo, Miriam Bersunses, Mar Méndez ha dit:

    Sí, és cert. La raó és l’enteniment dels éssers racionals, i com a tals no podem dur a terme accions adequades a la situació que se’ns presenta al dia a dia si no tenim un petit moment de reflexió.
    Podem veure que hi ha dues branques del comportament humà: el que s’anomena la “intel·ligència immediata”, que tracta dels nostres impulsos, i les reflexions, on pensem com actuar abans de fer-ho. Tot i que les dues poden ser factibles en casos concrets, amb la pràctica de les dues ens adonem que fent un petit ús de l’enteniment podem treure millors resultats i conseqüències de les nostres accions. Segons Aristòtil, hi ha un terme mitjà entre el defecte i l’excés (l’impuls i les reflexions respectivament), tots dos vicis. Aquest terme mitjà és la virtut.
    Imaginem-nos que ens trobem en un precipici. Com a éssers racionals, ens desplaçarem perquè hem adquirit el coneixement necessari per saber que, per tal de fer l’acció correcta, hem de recular per no caure. Si prèviament no haguéssim pensat en les conseqüències que haguessin tingut els nostres actes i adonar-nos que podríem caure, haguéssim caminat endavant per caure en l’error. D’aquesta manera no ens deixaríem guiar únicament per l’impuls, sinó que faríem cas de la raó per controlar les nostres accions.

  3. Natalia Castro, Pol Molina, Beatriz Colmenero i David Garcia ha dit:

    No. Encara que el terme raó pot ser definit com facultat per pensar i reflexionar, no totes les accions que realitzem correctament han estat abans pensades o reflexionades, és a dir, que no sempre han sigut previament raonades.

    El motiu per el qual neguem aquesta qüestió, és que moltes vegades hem d’actuar per mitjà d’impulsos ja que el context situacional ho demana ja sigui directa o indirectament. Si que és veritat que hi ha més casos on actuem incorrectament si ho fem a través d’aquets impulsos que no a quan utilitzem la raó, però com no és sempre, no podem afirmar que només actuem bé quan som racionals. Aquetes reaccions les podem associar amb els reflexos o amb els sentiments que poden ser la causa de bones accions.

    Gracies al dialeg hem arribat a aquesta conclusió en grup, encara que acceptem la resta d’opinions ja que considerem que la resposta a la pregunta plantejada pot ser molt amplia i pot tenir moltes opinions que no serien falses si estan ben raonades.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. Los reflejos o los sentimientos pueden proporcionar respuestas adecuadas sin previamente haber hecho una reflexión pero también puede llevarnos a actuar desastrosamente. Pensar en ejemplos.

  4. Esther Artigas, Stefanny Manjarrez, Ainhoa Morte y Maria Rey ha dit:

    Si, és cert (segons l’ètica aristotèlica). Segons Aristòtil, tot el que existeix té un fi propi que ha d’assolir per aconseguir el bé. El fi últim de l’ésser humà és la felicitat (eudaimonisme), per tant seran bones aquelles accions que tinguin com a finalitat la recerca de la felicitat. Aquesta no consisteix en el plaer ni l’honor, ha de ser immanent i és per això que es troba en les accions pròpiament humanes, és a dir, en les activitats de l’ànima racional. Per assolir el bé hem de tenir els coneixements necessaris per a actuar correctament segons les circumstàncies, i això ho aconseguim a través de la virtut. La virtut suposa un terme mitjà entre dos extrems dolents que ens ha de guiar en les nostres decisions. Per actuar bé i per tant ser feliç, cal que visquem segons les virtuts, les quals es poden aprendre. Això vol dir que per actuar de forma correcta primer hem de fer ús del nostre enteniment per deliberar com hem d’actuar en funció de la virtut per, no només actuar bé sinó també, com a conseqüència d’això, arribar a ser feliços. No obstant això, hi ha vegades que actuem per voluntat, és a dir tenim coneixement del que és bo i dolent però actuem segons la nostra determinació. En aquest cas actuem de forma raonada, doncs coneixem les circumstàncies que envolten aquell fet, però recau en nosaltres la decisió d’actuar de quelcom manera. Per tant la nostra resposta a la pregunta seria, finalment, una mica ambigua, ja que creiem que depèn de la nostra voluntat que actuem bé o malament, però no podem actuar de forma voluntària si no som virtuosos (sabem el que es bo) ja que al no tenir coneixement no tindríem recursos per a poder deliberar i escollir com actuar.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. Os limitáis a describir Aristóteles y deberíais exponer vuestra opinión personal. La última frase está mal construida. La voluntat no depende del entendimiento, es independiente de él.

  5. Javier Merino, Oriol Prat i Ariadna Mesas ha dit:

    No, no sempre pensem a l’hora d’actuar. El nostre ser està condicionat per impulsos, es a dir, actuem abans de pensar, i per aquest motiu, al no ser una cosa raonada, no es pot dir que es reaccioni amb maldat si es comet un error.
    Però clar segons la persona en la qual ens centrem la resposta serà una o una altra. Sempre hauriem de raonar les nostres accions, ja que això ens ajudaria molt.
    Segons Plató, una vegada coneixem el que es bo, mai obrarem malament, però sembla que a l’hora d’haver fet aquesta reflexió no va pensar en els actes que es fan sense penar, sense raonar-los abans i que poques vegades es poden deixar de banda ja que nosaltres creiem que va dins de l’esser humà.
    A partir de les reflexions que el nostre grup ha fet hem arribat a la conclusió de que no és veritat que sempre actuem bé tot i sent racionals, i respectem plenament les opinions i propostes dels altres companys.

  6. Patricia Ortega ha dit:

    La respuesta a la pregunta es: no.
    La racionalidad es la capacidad que permite pensar, evaluar y actuar con coherencia de acuerdo a ciertos principios de optimidad, para satisfacer alguna finalidad. El ser humano emplea la razón a instancias de cualquier toma de decisión para evaluar la mejor manera de alcanzar un objetivo. Pero no todas nuestras expectativas responden a las exigencias de la racionalidad, ni tampoco nuestras intenciones a la hora de actuar. La racionalidad es, desde este punto de vista, una aspiración humana, más que una realidad. Por ello, hay otras formas de tomar decisiones o idear comportamientos donde la racionalidad no es el factor principal: los actos irracionales. Lo irracional es la contracara de lo racional, y esconde aspectos de imitación social.
    Gracias a la conciencia moral, podemos distinguir entre lo correcto y lo incorrecto. La conciencia moral juzga nuestros actos, produciendo sentimientos de satisfacción o remordimiento.
    Por otro lado, ante una situación problemática o de conflicto, se dispara una respuesta emocional en nuestra conducta. El mecanismo de las emociones básicas está genéticamente programado, como un recurso para relacionarnos con el medio. Por tanto, la inteligencia pensante humana está integrada con las emociones. Es un error considerar lo racional y lo emocional como realidades separadas; ya que emociones y razones van de la mano.
    La racionalidad puede fundamentarse en creencias. Pero no siempre evaluamos racionalmente y no siempre actuamos de manera racional, dado que la parte racional depende de la educación recibida.
    En muchas ocasiones, cuando actuamos instintivamente o por impulsos, aunque no pensemos racionalmente, también obramos bien. Por consiguiente, no estoy de acuerdo con la frase que origina este debate.

    (He hecho el comentario individualmente ya que las demás integrantes de mi grupo están a favor de la frase, y como ya he dicho, yo estoy en desacuerdo).

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. Despliegas ideas y argumentos pero mezclas dos problemas. Una cosa es si sólo somos racionales (algo que no plantea la frase y tu contraargumentas) y otra cosa es si sólo obramos bien cuándo somos racionales (que es el tema a tratar, que tú niegas pero no acabas de argumentar).

  7. Claudia de la Fuente, Carol Falcó, Carla Gómez i Evelyn Lens. ha dit:

    Nosaltres no estem d’acord amb aquesta afirmació, ja que partim de la base que els valors són subjectius i, per tant, no es pot determinar el què és actuar adequadament o no. Creiem que el bé és un valor totalment relatiu que depèn de l’individu, la seva cultura i l’època històrica en què es viu; és a dir, la raó no és decisiva alhora d’establir si una acció és correcta o no. La majoria dels éssers humans actuem amb un mateix objectiu: trobar la felicitat. Però cadascú té un concepte diferent de felicitat, per tant, les nostres accions encara perseguir el mateix propòsit poden variar segons la persona, l’estat anímic d’aquesta, l’educació rebuda i el context històric en el qual es troba.

    A més a més, encara que utilitzem la raó com a mitjà per guiar els nostres actes no sempre ens és possible reflexionar abans d’obrar. Tothom ens deixem portar pels nostres estímuls de tant en tant, ja que no hem d’oblidar que els humans, encara ser animals racionals també són instintius, i per tant, som impulsius.

    Un altre aspecte del qual podem parlar és la impulsivitat, és a dir, totes aquelles accions que realitzem sense haver-ho pensat prèviament. Però no sempre aquestes accions poden ser bones, ja que els impulsos es basen en el fet de deixar-nos anar pel més natural en nosaltres, tot fet imprudent, inconscient i irresponsable. A l’hora d’actuar guiant-nos per la impulsivitat podem arribar a realitzar-lo encara que sigui de manera errònia perquè al cap i a la fi està format per instints que no podem controlar, ja que ens arriben de manera natural i no fem res més que actuar ràpidament de manera irracional. És per això que la racionalitat no té res a veure amb actuar correctament, igual que la impulsivitat amb la qual podem arribar a actuar pot ser correcta o errònia.

    En conclusió, el Bé és un concepte relatiu, ja que ningú té el concepte universal sobre què és el Bé absolut, perquè alguns individus poden pensar que cert concepte o acció es pot considerar correcte i altres individus incorrecte.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Si el bien es o no relativo no es el tema. Sólo entráis en el tema en el penúltimo párrafo pero no argumentáis. Por qué “la racionalitat no té res a veure amb actuar correctament”. Por otro lado los seres humanos carecemos de instintos y los impulsos se pueden controlar mediante aprendizaje (en caso contrario seríamos toda la vida como bebés caprichosos).

  8. Estem a favor d’aquesta afirmació proposada, quan una persona actua bé en una acció és quan utilitza la raó.

    L’ésser humà és l’animal més intel·ligent, i el que té el cervell més complex de tot el món a diferència per exemple dels animals que es deixen portar més per l’impuls o instint. No naixem amb la raó perfecte i desenvolupada, sinó que l’anem aprenent per l’observació i la experiència i l’adquirim per l’aprenentatge. Quan som petits actuem instintivament i intuïtivament com els animals. Una persona racional pensa abans d’actuar si li convé una cosa o no, si està bé o no tan bé, si arribarà a aconseguir el que vol o no, i les conseqüències que tindrà la seva decisió… no sempre encertarem en les decisions, quan l’individu comet un error el racionalitza per no tornar a cometre’l.

    Les passions i emocions també estan presents a l’hora d’actuar en una situació, és quan prenen el control de la decisió que actuem en el moment, sense pensar, i no obtenim el resultat que desitgem o el adequat: d’alguna manera si els deixem influir massa ens anul·laran la nostra racionalitat i les conseqüències poden ser dolentes (excepte algun cas) com passa amb l’amor, tristesa, ira, alegria, por… Al final, instintivament la raó agafarà el control per actuar adequadament en una acció.
    Segons la teoria del coneixement d’ Aristòtil, l’ésser humà té la capacitat de raonar a partir de les Idees que es van omplint amb les experiències viscudes, i així amb l’ús excel·lent de la raó podrem trobar la felicitat, virtut o el bé.

    En conclusió, ha d’haver un balanç entre raó i emoció. A l’hora de prendre una decisió nosaltres ja sabrem que em de ser coherents, per això haurem de saber mantenir les emocions en el seu lloc. La balança ha d’estar més inclinada al costat de la raó, ja que actuarem bé quan som racionals perquè prendrem decisions correctes amb l’ús del coneixement.

  9. Cristina García i Carlota Alonso. ha dit:

    Nosaltres ens decantaríem pel no, ja que considerem que no es essencial l’ús de la raó per a actuar adequadament.
    Si actuar bé equival a trobar la felicitat (eudoumonia) sí. Perquè segons Aristòtil la virtut només es pot adquirir a través de l’ús de la raó de manera moderada, és a dir, sense caure al defecte ni l’excés; trobant així el punt mig que serà la virtut. Per tant, si la raó és el que guia la nostra acció, sabrem segur que estarem actuant adequadament però, no obstant, també podem arribar a actuar adequadament si els impulsos són els que guien la raó. Per exemple, una persona que està sentada tranquilament al bar de la piscina i veu a una altra ofegant-se a la piscina i es tira a salvar-la sense pensar-ho dos cops, és a dir, guiant-se pels impuslos.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. No argumentáis vuestra postura. Es algo confuso, por último, esperemos que al tirarse no le dé un corte de disgestión, ¿se entiende?

  10. Alejandro Fortes, Arnau Fabró, Gerard Barceló i Marcel Juan ha dit:

    No. La razón es una herramienta que nos permite actuar según nuestra convicción de lo que es correcto. Ésta, puede ayudarnos a moderar nuestros impulsos y sentimientos que llevarnos a cometer errores si no los controlamos. Gracias a la razón somos capaces de entender las consecuencias de nuestros actos, lo cual nos permite tener una visión más amplia de la situación en la que nos encontramos y , por lo tanto, ayudarnos a elegir la acción más acorde a lo que consideramos adecuado.

    Aun así, usando exclusivamente la razón no se puede actuar siempre adecuamente. Ya que no siempre dispondremos de toda la información necesaria o tendremos la capacidad intelectual suficiente.

    Actuar racionalmente no significará obrar adecuadamente, es más, a veces lo lograremos guiándonos por nuestros impulsos o sentimientos (por azar, no siendo conscientes de si nuestras acciones son correctas). No obstante, el razonamiento será la opción que mayor garantía nos proporcionará para que obremos correctamente.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. No está mal redactado pero la argumentación es falaz. No se trata de saber si nuestra razón puede estabkecer de manera absoluta si actuamos bien, nuestra razón es limitada. Ahora que sea limitada es algo distinto de si disponemos de otra herramienta para actuar bien que no sea ella. La apelación a impulsos y sentimientos puede ser correcta pero no justificáis por qué podría llevarnos a actuar bien.

  11. Miquel Navarro de la Vega ha dit:

    En principio sí que estoy de acuerdo, pero es relativo porque la razón puede ser inculcada o impuesta de diferente manera, por lo que no es idéntica en todo el mundo. Eso también significa que al no ser idéntica no todos los caminos pueden llevar a la misma meta, es decir, la meta puede variar.

    Aristóteles va a lo exacto, no se fija en el hombre sino en la naturaleza, para Aristóteles hay una razón universal, todo se debe a algo, idea que comparte con su maestro Platón, que dice que el hombre tiende al bien, nadie obra mal por el hecho de querer el mal si no por la ausencia del bien, todo el mundo tiene uso de razón y todo el mundo quiere ser feliz por lo que las personas con el uso de la racionalidad intentan alcanzar el bien. Pero como he dicho antes esta afirmación es relativa ya que no existe un pensamiento universal porque todo el mundo es educado con unos ideales diferentes.

    Por ejemplo, si hay un incendio en un edificio con personas dentro, una persona puede intentar salvar a alguien que está dentro y otra puede huir despavorida, las dos personas estarían buscando un bien, pero un bien diferente ya que una estaría buscando un beneficio personal y la otra el bienestar ajeno.

    Concluyo con la creencia de que no hay una respuesta exacta a esta pregunta por los argumentos expuestos anteriormente.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. La relatividad del bien no afecta a la manera en cómo podamos establecerlo (la razón u otro modo posible). El ejemplo está bien formulado y podría servir para debatir pero no sacas las consecuencias.

  12. Olga Morodo i Daniel Higuera ha dit:

    No, no podem fer genèric tots els casos, per això, no sempre una persona actua adequadament quan ho fa amb la raó.
    Creiem que en la majoria dels cassos per que una persona actuï adequadament a de fer us de la raó però que no podem fer servir aquesta idea en tots els casos. L’esser humà igual que molts altres animals, fem ús dels instints quan ens es necessari, es a dir, en cassos on no tenim temps de pensar si el que estem fent és raonable o no.
    Posem com a exemple un noi que passa per sota d’una bastida. La raó li diria que la bastida és segur i que no s’ha de preocupar, però potser arriba un moment en que s’escolta un soroll molt fort com si caigués alguna cosa, el seu instin (els seus sentits) el primer que fan són posar-lo a corre per posar-se fora de perill. Potser s’ha salvat o potser només era un soroll qualsevol.
    En conclusió, pensem que per actuar adequadament hem de fer servir els sentits o la raó depenent del context en que ens trobem. Mai hem de menysprear cap de les dues, perquè saber utilitzar les dues es una capacitat que només tenim els humans.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Técnicamente los seres humanos no tenemos instintos o los tenemos muy mitigados. En todo caso en el ejemplo que ponéis nada garantiza que salir corriendo sea una alternativa mejor que quedarse debajo.

  13. Toni Aguilera Sánchez ha dit:

    En mi opinión, es cierto, porque una persona racional es capaz de diferenciar entre lo que esta bien y lo que esta mal, teniendo una serie de experiencias hasta llegar a diferenciar entre lo bueno y lo malo. Estamos hablando de alguien que obra bien porque sabe distinguir entre bien y mal, cosa que una persona irracional no hace, ya que carece de diferenciación, por lo que en su cabeza todas las acciones son las correctas.
    También es cierto que cada persona tiene su grado racional, y que no llega a su estado máximo hasta una cierta edad. Por ejemplo, no podemos pedir a una niña pequeña que haga una cosa, ya que si la tentación es superior a la razón, desobedecerá ésta.
    Estamos hablando de que la racionalidad tiene distintos grados, y me reitero a lo dicho anteriormente: la racionalidad se consigue gracias a una serie de experiencias, cada cual con su consecuencia, la cual nos lleva hasta distinguir el bien del mal, influido por agentes externos como por ejemplo los padres, pueden influir al hijo para que siga una serie de pautas, inducidas por sus tutores, creyendo así que lo que hace está bien, aunque en realidad no sea lo correcto.
    Así que el ser humano es racional, pero dependiendo de la educación recibida se ajustará a unos estándares impuestos por la sociedad, que hará que se vean bien o mal dependiendo de la persona.

  14. Àgueda Ruiz, Marina Aguirre y Rita Perez ha dit:

    Si, hace falta razonar para poder obrar bien en la mayoría de las situaciones ya que si no piensas en esos momentos puede ser que no sea lo más correcto y luego te arrepientas de no haberlo pensado mejor. Pero hay veces que no utilizamos la razón ya que utilizamos nuestras emociones e impulsos y no significa no lo hagamos bien, sino todo lo contrario, muchas veces al hacer un impulso por ejemplo: salvar a alguien de que le caiga algo (objeto) en la cabeza, eso sería un impulso bueno, pero también hay impulsos malos: como estar enfadado con alguien y pegarle en ese momento, luego cuando piensas en lo que has hecho no lo ves bien ya que ha sido un impulso malo que no te ha llevado a nada bueno, por eso cuando vas hacer algo malo es mejor pensarlo dos veces antes de hacerlo ya que puedes salir perjudicado. Por eso pensamos que para actuar bien hay que razonar ya que si solo sigues tus impulsos lo más seguro que te lleven a un error.

  15. Javier Royo ha dit:

    Aleix Ubach, Jordi Altemir i Javier Royo.
    No. El terme raó és la capacitat que tenim de pensar i reflexionar sobre les coses que fem, però moltes accions que hem realitzat correctament no s’han reflexionat abans.
    Hem contestat que no perquè moltes de les accions que fem, actuem amb un cert impuls (sense pensar ni reflexionar, però el que si es veritat que si pensem les coses abans de fer-les, solen ser correctament morals, i amb un impuls és tot el contrari.
    Per un altre banda amb la consciencia moral, podem distingir entre el correcte o incorrecte. La consciencia moral ens jutja els nostres actes, produint sentiments de satisfacció o bé de remordiments per fer una acció dolenta.
    Les accions poden ser produïdes per creences religioses o també per sentiments. I això pot determinar també entre lo correcte i incorrecte.

    Sort a tothom!!!!

  16. Marc Duque ha dit:

    No. Ja que hi ha moltes vegades que actuem inconscientment i no ens fa falta pensar per saber si una acció és correcta o no. A partir de l’educació rebuda i en l’entorn en el que es viu, tenim diferents valors que ens fan actuar d’una manera o una altra i opinar d’una manera diferent sense parar-nos a pensar.
    Encara que hi ha vegades que hem de raonar i reflexionar, ja que hi ha algunes accions determinades que no les podem afrontar d’una manera tan directa com les anteriors, ja que poden esdevenir conseqüències importants.
    En conclusió, estic d’acord amb la majoria d’arguments plantejats en aquest debat, ja que no comparteixo que hi hagi només una resposta sobre aquesta qüestió, crec que tot el món té una opinió correcta, encara que amb alguns matisos no estic totalment d’acord.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Actuar de acuerdo con la eduación recibida y sin pensar no nos garantiza actuar bien. Puede que los valores que nos hayan enseñado sean incorrectos.
      Es imposible que todo el mundo tenga una opinión correcta si las opiniones son diferentes e incluso contradictorias entre sí.

  17. Laura Porcel, Carlota Escolano, Carla Venteo, Natalia De La Vega ha dit:

    Si, ja que la racionalitat es la capacitat de actuar, pensar, avaluar i la facultat del esser humà per identificar conceptes, qüestionar-los i trobar coherència o contradicció entre ells i així deduir altres conceptes distints dels que ja coneixem. A més, la raó te la capacitat de establir nous conceptes i conclusions en funció de la coherència amb respecte altres conceptes de premisses. Una idea involucrada a la racionalitat es la consciencia.
    Un tauró pot ser eficient i consistent, però no es pot considerar racional ja que no te la capacitat de ser conscient dels seus actes. La eficiència que demostra es solament el resultat de la adaptació al medi. Un esser racional deu ser conscient del que fa.
    Segons Aristóteles, l’esser humà es distingeix de la resta dels animals per la seva capacitat de raonar però raona a partir de fer us de conceptes. Això es forma a partir de fer el rebuig del innatisme platònic, on no hi ha conceptes innats llibertats de la experiència. Els conceptes els ha produït la nostra entesa però no son arbitraris: els ha elaborat a partir de las imatges sensibles que reté la nostra ment. Pensem les coses abans d’actuar del contrari actuaríem sota un instint primari que no pot estar controlat deixant-nos guiar pels instints. La racionalitat es diferent en cada esser humà, és a dir, els diferents atributs (eficiència, lògica, consistència, consciencia) poden guiar els seus actes d’una manera distinta independentment de quin sigui l’objectiu.
    Podria ser racional donar un pulmó? Es un risc gran en el que et jugar la vida. Alguns diran: es racional perquè pots salvar alguna vida i mereix la pena i altres podrien dir que no els sembla racional arriscar la teva vida. Un sonaria egoista i l’altre bo però els dos raonen bé, el que canvia es el objectiu que tenen i la moral.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. No está mal argumentado aunque hay excesivas ideas y agunas de ellas no directamente vinculadas a la argumentación.

  18. Alex Gisbert, Carlos Garcia Ivan castillo ha dit:

    Una persona actua adequadament quan utilitza la raó i els sentits.
    Degut a que a traves dels sentits podem arribar a la raó. Ara bé si que es cert que un cop raonem hauriem d’actuar adequadament perquè sabem el que és correcte i que no. Un exemple seria: nosaltres a travès dels sentits mirem i observem que es caurà un llapis, a travès de la raò pensem i intentem agafar-ho, per una altre lloc mirem un exemple resultant. A travès dels sentits mirem i observem que caurà un ordinador i a travès de la raò ho intentem agafar també. Ara bé si fossin a caure tots dos objectes alhora, a travès dels sentits observem que cauràn, ara és cuan actua la raò veritablement degut a que hem de pensar la decisiò de que agafar i sabem que tot es correcte llavors la raò retorna a actuar pensant en el valor dels objectes i quin val la pena agarfar primer, Això mostra que la raò predomina a l’hora de pendre certes i determinades decisions, sempre pensant primerament amb per els propis sentits que informen la forma dels objectes ( amb la forma i l’informaciò dels sentits som capaços de raonar els objectes que son i els seu valor. Això determina que a l’hora de raonar i pendre les millors decisions son relatives ( per a una persona és més important es valor d’un ordinador que no pas d’un llapis, pero pot haber una persona que sigui més important el valor del llapis que no pas del ordinador)
    A travès de la raò i els sentits, nosaltres creiem que actuem correctament. No obstant, no actuarem correctament universalment, pero si relativament. Si tots tenim el mateix concepte de raò hauriem de pensar i raonar tots iguals i l’idea del bé sempre hauria de ser el mateix per tots.

    (ALEX GISBERT, IVAN CASTILLO I CARLOS GARCIA)

  19. Pau Roig, Mireia Costa, Judit Gascon i Eric Martín ha dit:

    Nosaltres creiem que aquesta afirmació no és certa. L’adequació o no de les accions ve determinada des de fora cap a l’individu, llavors són les convencions socials de cada època, els valors morals i ètics predominants els que determinen l’adequació o idoneïtat de l’acció. No pas els raonaments abstractes individuals de la persona.

    Plató afirmava que només a través de la raó podiem arribar a obrar correctament. Explicada la subjectivitat d’una acció correcta queda rebutjada la teoria platònica. Avui en dia, hi ha diversos debats oberts en els que les diferents opinions es troben subjectes a la manera de pensar d’una cultura o territori. Un exemple en seria l’eutanàsia. A certs llocs la troben correcta i hi ha gent capaç de donar la seva opinió raonadament. Pel què, segons Platò, donar suport a l’eutanàsia ja seria correcte. Però en altres llocs són capaços de raonar perquè aquesta pràctica és incorrecta. Això representa la subjectivitat d’una obra i com per molt que es raoni, sempre serà erroni per a certs punts de vista.

    En conclusió, la falsetat de l’afirmació és deguda a la subjectivitat de l’individu i a la manca d’una veritat universal per a tothom. Per molt que raonem, el que acaba determinant si una acció és correcta és el nostre judici, que no deixa de ser personal i relatiu.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Pues no respondéis la pregunta. Una cosa es que la verdad pueda ser relativa o no, y otra cosa es que se pueda alcanzar sólo mediante la razón o no (este es el tema).
      Por otro lado, una cosa es la convención social y otra la verdad, que no tienen porqué coincidir.

  20. Adrian Declara ha dit:

    La respuesta esencialmente es que no.
    La racionalidad es la capacidad que permite pensar, evaluar, entender y actuar de acuerdo a ciertos principios de optimidad y consistencia, para satisfacer algún objetivo o finalidad, pero, el ser humano no siempre piensa antes de hacer algo, el 99% de las veces, son los impulsos los que nos hacen reaccionar frente a diferentes situaciones. Habrá gente que piense diferente, y piense que el ser humano es racional, como por ejemplo Platón, que dice que cuando conocemos el bien, nunca obraremos mal.
    He llegado a esta conclusión por situaciones que yo mismo he vivido, y mas del 50% de las veces no pensaba antes de hacer algo, si no que, como ya he dicho antes, reaccionaba por mi solo.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Una cosa es constatar que no toda la gente es racional y otra valorar que es mejor la decisión que tomamos de manera irreflexiva. En todo caso no argumentas porqué es mejor esta última opción.

  21. abjritmica98 ha dit:

    Respecte a la subjectivitat de les persones, aquesta la resposta depèn de la situació en què ens trobem. Contestarem positivament si trobéssim el lloc, a traves dels sentits. No tindriem en compte els vicis, la virtut i finalment, el bé. Com diria el gran filósof Aristoteles.

    Respecte a la argumentació anterior, podem dir que molts impulsos són necessaris en la nostra vida i ho fem sense utilitzar la raó.

    La nostra conclusió, és que creiem que la frase que se’ns pregunta no només depèn de la raó sinó que també dels impulsos, ja que ens solen acompanyar en molts moments.

  22. Carlos Cenizo ha dit:

    Puc afirmar que la meva resposta davant d’aquesta pregunta és sí. Ja que la raó és l’única via per la qual s’obtindrà una resposta o una idea correcta de la situació o dels actes que es volen cometre.
    Jo penso això perquè he vist diferents comportaments d’amics, davant de situacions semblants, que m’han fet pensar en les diferents vies que es poden agafar abans de decidir com actuar. Puc dir que no totes les vies són correctes, ja que en molts casos la conclusió de l’acte podria haver acabat molt millor, sense cap discussió o cap conflicte entre les persones relacionades.
    És veritat que l’ésser humà moltes vegades es deixa guiar pel subconscient, pensant que l’acte comés és el correcte, encara que això sigui un gran error. Un mateix pot pensar que els seus motius són els correctes, o que te les suficients raons per fer el que a fet. Però aquesta raó no és la raó correcte, ja que només es pensa en el bé propi, deixant de banda les necessitats o idees de la gent que esta relacionada en l’acte o que te relació directe amb tu. Provocant que l’acte que s’ha comés pugui arribar a molestar a aquestes persones, ja que aquesta acció és contradiu amb la seva forma d’actuar.
    Per això he arribat a la conclusió que només s’actua correctament quan s’opta per la via de la racionalitat, però pensant en el be comú de tots els factors que intervenen en la situació o en l’acció que es produeix. Així s’adopta la millor conducta possible, arribant a un acord conjunt que beneficiï a tothom.

  23. Xavier Muñoz ha dit:

    Mi respuesta es no.

    Una persona puede actuar adecuadamente a través De los sentidos. Las personas no siempre piensan antes de actuar aunque sea necesario antes de actuar.

    Cada persona tiene una idea diferente dependiendo de la situación del que es actuar adecuadamente i del que no. Los valores de las personas varían según la infancia y adolescencia de cada uno.

    En conclusión pienso que el ser humano es racional pero en la vida hay cosas que no hace falta pensarlas. Ejemplo: si tu hermano esta ahogándose en el mar y no hay ningún socorrista cerca, ¿No acudirías en su ayuda sin pensarlo?

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Coincides en los mismos tópicos que algunas intervenciones anteriores que ya he corregido. Sobre el ejemplo, pues aunque suene duro hay circunstancias en las que se ha demostrado que actuar así ha sido un error.
      Si sabemos que nosotros también moriremos no tiene ningún sentido arrojarnos al mar para intentar ayudarle.

  24. Marc Muro ha dit:

    MARC MURO(2C) I CARLOS BENÍTEZ(2B)

    La nostra posició envers la qüestió plantejada és de negació. Sí és cert que, teòricament, el fet ‘d’actuar correctament’ hauria d’estar relacionat amb fer-ho basant-se en la raó, i, de fet, en algunes situacions de la vida quotidiana fem ús d’aquesta per obrar de la forma més adequada possible. Encara així, en una gran quantitat de contextos és possible actuar com és degut sense fer ús de la raó.

    Nosaltres considerem que cada individu, o cada grup d’individus depenent del factor, es veu influenciat pels diferents valors que ens han sigut inculcats, diferents cultures i fins i tot per l’època en que viu en la prèvia anàlisi mental a l’hora de prendre decisions. Aquests factors externs, que varien segons la persona, fan que les decisions que considerem correctes siguin totalment subjectives i és per això que cau la possibilitat d’actuar ‘adequadament’ mitjançant diferents vies davant una situació depenent, és clar, del punt de vista personal. És a dir, l’acció d’un individu pot semblar-li bé a ell i, fins i tot, a d’altres, els quals tindrien uns valors inculcats, una cultura i una època amb un cert parentesc al d’ell, i, en canvi, per a uns altres aquesta acció no seria ben vista perquè els seus factors influenciadors són uns altres ben diferents.

    Com bé hem dit, el fet de considerar una acció correcta o incorrecta depèn de diferents factors, com poden ser, per exemple, els valors inculcats per la nostra família o la cultura de la zona on vivim. Per exemple, no serà igualment jutjada una acció a Occident que a Orient. Nosaltres, els europeus, podem considerar un fet correcte perquè és quelcom habitual o quotidià al nostre dia a dia, però al Japó, per exemple, que viuen en un entorn molt diferent, poden valorar el mateix fet de manera negativa. Aquest entorn pot ser tant la societat que ens envolta com la pròpia família, la qual ens ensenya uns valors determinats que són els considerats correctes per a ells. L’educació, però, també és fruit dels diversos anys que passem a l’escola, on ens mostren, també, què és el bé i què no és l’adequat.

    Un altre factor que ens influencia a l’hora d’obrar és l’estat anímic en què ens trobem. Posem com a exemple que un individu ha de prendre una decisió en un moment de la seva vida en què es troba en una situació personal complicada. Aquesta persona podrà actuar de la manera que consideri adequada en un moment determinat, però, segurament, si aquest problema envers el qual ha de decidir què fer se li presentès en un moment d’efervescència emocional la seva forma d’actuar seria una altra.

    Per últim, el bé pot estar influenciat també per quina sigui l’època en la que es valori. És evident que hi ha moltes accions que avui en dia podem veure i que considerem com a adequades per a la situació que si les presenciès un individu que va viure durant el segle XIII les jutjaria de bogeries i no entendria, potser, el perquè d’aquestes.

    Per a concluir, cal dir que el bé és un concepte relatiu ja que cada persona, depenent dels diferents factors que l’influencien, actuarà d’una forma determinada sense un ús necessari de la raó en moltes situacions ja que el que realment el fa decantar-se per a una decisió o una altra són una sèrie de valors, elements temporals o de lloc o l’estat anímic en què es troba.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. Ordenáis ideas e intentáis aportar argumentos pero ninguno es pertinente para el tema tratado. La educación, la época o el estado emocional nos pueden inducir a actuar de una determinada manera: en todos estos casos de manera irreflexiva PERO no necesariamente adecuada.
      Actuar “adecuadamente” no hace referencia a las convenciones sinó a la realidad objetiva.

  25. Maria Benítez, Judit Casado, Òscar Codina, Sara Rodríguez ha dit:

    Per obrar bé, una persona no ha de ser guiada necessàriament per la raó, i al contrari, pot usar la raó i obrar malament.
    Aquí hem d’analitzar diferents conceptes, primerament i centrant-nos en la relació acte-societat, la concepció del bé i del mal, aquesta concepció (concepció que depèn de les experiències viscudes, l’educació rebuda, etc.) creiem que no és universal, més aviat subjectiva, és cert que poden haver certs valors més arrelats culturalment que pauten el que esta bé i el que està malament (i altres conceptes), però és cert també que cada persona pot estar d’acord o desacord amb aquesta convenció, i a més pot variar el seu judici respecte altres aspectes en relació altres persones. Per tant, el que esta bé per tu, per a mi pot no estar-ho.
    Després, centrant-nos en la relació acte-individu, ara ens centrem en la situació en que l’individu a raonat i sap (segons la seva concepció) allò que és correcte i allò que no ho és, per tant ara només ha d’actuar d’acord amb el que ha raonat i comprendre i assumir les conseqüències dels seus actes (tant dels bons com dels dolents). D’aquesta manera podem pensar que sempre actuarem de la manera que nosaltres creiem que està bé, però pot ser que les conseqüències d’actuar correctament no ens siguin plenament satisfactòries, en canvi les conseqüències d’actuar malament si que ens portin satisfacció, i per això optem per actuar malament. Per tant podem usar la raó però no actuar en relació amb el que creiem correcte.
    Finalment, i en aquest cas sense que la raó intervingui i tenint en compte els valors i concepció del bé i del mal de la societat on ens trobem. Una persona pot desconèixer o conèixer només parcialment el concepte a tractar, per tant desconeix si és correcte o no, i actuar com ella cregui convenient (en aquest cas com no usa la raó diem que actua aleatòriament), i aquest acte no necessàriament serà incorrecte, pot haver actuat bé sense ser-ne conscient. Així que actuant aleatòriament podem també obrar correctament.

    Resumint:
    – Per tant, el que esta bé per tu, per a mi pot no estar-ho.
    – Per tant podem usar la raó però no actuar en relació amb el que creiem correcte.
    – Així que actuant aleatòriament podem també obrar correctament.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. Valoro el esfuerzo por argumentar y hacer síntesis, sin embargo no respondéis exactamente la cuestión que:
      1. No depende de la relatividad del bien.
      2. Si razonamos lo que es adecuado y o lo seguimos (como indicáis) actuamnos de forma irracional.
      3. Que por azar también podamos actuar bien sí es un argumento pertinente.

  26. Adrián Ferrite ha dit:

    En la meva opinió, una persona pot actuar adequadament també guiant-se per l’instint o el cor. El raonament en moltes ocasions pot guiar-te adequadament però no sempre, n’hi ha situacions que requereixen actuar de manera instintiva, per exemple, en un moment de perill necessitem reaccionar de manera ràpida i instintiva per sobreviure.
    A més, raonar totes les accions habituals o quotidianes seria esgotador per l’ésser humà.
    En conclusió, la vida de l’home està condicionada, una part per el raonament, i una altra part, per les emocions. Si tot ho féssim basant-nos en la “raó”, la vida seria infinitament A-BU-RRI-DA.
    Accepto les opinions dels altres, encara que crec que la meva opinió està ben encertada davant d’aquesta afirmació.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      2. La argumentación está poco elaborada, parece más un conjunto de juicios de valors sin justificar. Si podemos aprender razonar no es tan agotador y si nos reducimos a un nivel meramente impulsivo y emocional la vida también puede ser aburrida agotadas las pasiones básicas.

  27. Mireia Alcántara, Maria Precup i Camila Constela ha dit:

    Ens presentem a l’àgora com a grup amb el plantejament de certesa (sí) o incertesa (no) de la següent afirmació: “Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció”. Després d’un llarg procés de pensament, argumentació i no argumentació de les pròpies idees típica dels sofistes, hem decidit que és certa relativament (≈sí).

    Tal com vam poder aprendre en classes anteriors, les idees són la base de bons ciutadans capaços de debatre i lluitar pels interessos comuns i propis a la ‘polis’. Per poder actuar bé a nivell individual i comunitari, primer hem de satisfer les pròpies necessitats fisiològiques i intel·lectuals, per via de la societat i les seves primeres lliçons que hauran de ser qüestionades posteriorment si volem ser lliures. Aquesta llibertat consisteix en poder decidir amb l’ajuda de coneixements diversos, per saber el que volem fer i què és la ‘realitat’.

    Aquest bé suprem només es pot anar adquirint gradualment a mesura que ens plantegem la lògica del considerat ‘normal’ o ‘tradicional’. Saviesa que ens farà comprendre que la violència i l’egoisme no són formes sanes, sinó invencions socials tiràniques. Per l’altra banda hem de tenir en compte que les emocions humanes ens diferenciem d’altres espècies i han permès que en ocasions, mitjançant instints ens salvéssim d’una mort segura al llarg de l’evolució dels homínids, salvant-nos a nosaltres mateixos i arriscant-nos per protegir éssers menuts i indefensos com els nadons. A més d’impulsar el llenguatge per comunicar idees i sentiments a altres iguals, perfeccionant-nos a nivell col·lectiu i individual.

  28. Euge Placenti, Joaquin Vasquez i Jose Valls ha dit:

    Actuar adequadament depend del punt de vista de la persona.
    Podem pensar que que actuem correctament perque ens pensem que tenim la raó peró tenir la raó és completament subjectiu, es a dir, tu pots pensar que ho estas fent bé i un altra persona pensar que és diferent.
    No sempre actuar adecuadament i tenir la raó estan lligats o tenen una relació directe, ja que alló adecuat si que pot ser universal peró la raó varia del punt de vista i de cada persona.

    • José Vidal González Barredo ha dit:

      1. Argumentación poco elaborada aunque está clara. Las razones de cada uno pueden ser diferentes pero si las contrastamos entre sí para ver cuál tiene más valor, ¿cómo lo hacemos? La razón no señala criterios objetivos y comunes para poder ponernos de acuerdo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s